Ritu Francès Modern

El Ritu Francès Modern es caracteritza per la fidelitat als valors filosòfics fundacionals de la Maçoneria, i l’elecció d’una coherència simbòlica més conceptual i figurativa.

El Ritu Francès Modern és un ritu essencialment laic i adogmàtic, que situa a l’ésser humà en el centre de l’Univers; un ésser humà completament terrenal i perfectibe. Al llarg de tot el seu recorregut, els tres graus simbòlics i posteriorment els quatre Ordres de Saviesa, vehicula tres mites fonamentals amb els que relaciona els símbols que utilitza:

• El Pas de les Tenebres a la Llum,
• El de Hiram, el Mestre Constructor,
• El de la Construcció del Temple de Salomó.

Aquest ritu se sustenta en els símbols i al·legories de la construcció units, sempre, per l’argamassa de la Raó, que els dóna sentit. Es manté allunyat de qualsevol vincle amb el pensament religiós, esotèric, místic, màgic i ocultista.

Sense apartar-se dels orígens i filiació original, que ha demostrat al llarg dels segles que podia evolucionar, durant el segle XVII -la maçoneria francesa tenia simbolismes integrats derivats de la Bíblia, l’hermetisme, l’alquímia, de les tradicions cavalleresques i les templeres- el Gran Orient de França va voler dur a terme una tasca de revisió i sintetització dels rituals.

Alexandre Roëtiers de Montaleau

Els rituals dels tres graus simbòlics van ser finalment impresos en 1801 amb el títol: El Regulador del Maçó (Le Regulateur du Maçon), va ser el producte de la feina en equip que havia dirigit l’aleshores Gran Mestre del GODF Alexandre Roëtiers de Montaleau, entre els anys 1783 i 1786, amb la finalitat d’unificar aquells ritus sense nom específic -que ha estat anomenat «Maçoneria en estat pur»-, i El Regulador del Maçó es converteix en la referència que recopila, unifica i regularitza les tradicions morals i escrits anteriors.

Pels voltants del segle XIX el Ritu és influenciat per la filosofia positivista. Així doncs, duent a la pràctica l’afirmació de la llibertat absoluta de consciència, el Gran Orient de França elimina el requisit de la invocació al G:.A:.D:.l’U:. («A la Glòria del Gran Arquitecte de l’Univers») i secularitza dinàmicament els rituals durant l’Assemblea (Convent) de 1877 que es publiquen en 1879. No obstant això, la invocació, tornaria a ser emprada per altres ritus com el REAA, exceptuant el Ritu Francès que dedica els seus treballs, «Al Progrés de la Humanitat».

En 1938 a iniciativa del Gran Maestro Arthur Groussier el Ritu Francès és revisat i entra en vigor a l’acabament de la II Guerra Mundial, per raons de l’ocupació i persecució nazi-feixista. Aquest nou ritual és conegut com el «Ritual de Referència» dels tres graus o el Groussier del Grand Orient de France. Es caracteritza per una recuperació dels aspectes simbòlics fonamentals del Ritu afirmant alhora l’Absoluta Llibertat de Consciència i la defensa de la Laïcitat, allunyant-se de tot dogmatisme.

Dins del Ritu Francès Modern, la variant coneguda com a Restablert («Retablí») és, com el seu nom indica, un ritu que vol tornar a les fonts tradicionals del ritu modern francès. René Guilly és qui encapçala els treballs de lògia d’estudis el «Devoir et la Raison» durant la dècada dels anys 60 del segle XX i propicia la seva pràctica a França, tot cercant la fidelitat als orígens de quan la maçoneria especulativa va passar al continent europeu des de la Gran Bretanya. Es practica regularment a França des del 1974. Aquest ritu ‘restablert’ vol ser el més proper al del 1786, i per aquesta raó, del «Regulateur du Maçon».

Seria un error pensar que el Ritu Francès va néixer del “Regulador del Maçó” perquè aquest no és més que una posada al dia del RITU FUNDACIONAL que és el que es practicava a les lògies angleses; paradoxalment també se’l coneix com a Ritu Modern malgrat ser el més antic dels practicats avui. Això és per considerar-se continuador natural del ritu dels anomenats «Moderns» de la Gran Lògia de Londres i Westminster de 1717, per tant, el nom de «Modern» també és correcte, és per aquest motiu que molt sovint s’utilitza l’expressió «Ritu Francès Modern».