Breu història del GOC

El 23 d’agost de 1886 va tenir lloc a Barcelona, la Gran Assemblea constituent de la Gran Lògia Simbòlica Catalano-Balear, presidida pel Sereníssim Gran Mestre Rossend Arús i Arderiu, escriptor i fundador de la biblioteca pública que porta el seu nom, especialitzada en la temàtica filosòfica, social en general així com maçònica. El primer títol de la Constitució aprovada per aquesta assemblea tracta «De la Francmaçoneria i els seus principis», amb un capítol dedicat als «principis generals de la Francmaçoneria» i un altre als «principis particulars de la Gran Lògia Simbòlica Catalano-Balear». 

El Gran Orient de Catalunya es va fundar el 1989 amb la idea de ser el continuador i hereu dels principis presentats per la Gran Lògia Simbòlica Catalano-Balear, sempre vigents en la nostra societat actual. Els principis generals maçònics proclamats per la primera assemblea constituent de la francmaçoneria catalana eren, un per un, els drets humans i democràtics. Els principis particulars que havia d’inspirar la Gran Lògia Simbòlica Catalano-Balear, «respectant les lleis del país i prescrivint la tolerància més àmplia», eren «fer que Catalunya formi un Estat sobirà i autònom, sense altres limitacions que les derivades del contracte que subscriu i que l’uneix a les altres regions ibèriques»; «establir a Catalunya institucions que garanteixin la inviolabilitat del dret humà, en totes les manifestacions expressades en el títol primer». Aquesta declaració era, evidentment, la concreció en el món maçònic dels ideals patriòtics de la generació progressista que havia dirigit la Revolució de 1868-1873, ideals que, un cop reorganitzat el partit republicà federal el 1881, havien estat codificats en el Projecte de Constitució de l’Estat Català de 1883, un text cabdal en la història del pensament polític de la Renaixença, resum de setanta anys de lluita dels catalans per la democràcia nacional. La Gran Lògia Simbòlica Català-Balear va tenir una participació important, directa o indirecta, en el moviment lliurepensador, feminista i republicà del Principat de Catalunya durant gairebé cinquanta anys. Tanmateix, la seva vida  va ser fortament condicionada per les seves relacions conflictives amb el Gran Orient Espanyol, especialment a partir del Congrés de Ginebra de 1902 i la creació del Bureau Internacional de Relacions Maçòniques, pel qual el GOE li imposa un aïllament internacional total. Malgrat l’intent de superar aquesta situació amb el nou pacte de reconeixement mutu signat el 1914 entre les dues potències, aquest no va ser respectat en diverses ocasions pel GOE i el 1923 la Gran Lògia Simbòlica Català-Balear va decidir d’estendre la seva jurisdicció a tot el territori de l’Estat espanyol, amb l’obligació de canviar de nom a Gran Lògia Espanyola. El 1929 es va crear la lògia Themis, sota els auspicis de la GLE, amb l’objectiu de ser l’embrió d’una nova obediència independent de la maçoneria catalana. Aquest projecte va desembocar en la constitució del Gran Orient Independent Català el 1936, que seria ràpidament absorbit pel terbolí del cop d’estat feixista i la guerra que en derivà.  La derrota nacional i l’ocupació militar de 1939 també van colpejar de ple la francmaçoneria. Aquesta va ser declarada enemiga principal del nou règim feixista espanyol. Els germans francmaçons van ser perseguits implacablement i, aquells que no van poder amagar-se o exiliar-se, van ser condemnats a mort en judicis sumaríssims. En aquests simulacres judicials, les acusacions de «maçó» es barrejaven amb les acusacions de «roig» i de «separatista». Un cop més, a Catalunya, els ideals maçònics, els del progrés social i de la llibertat nacional anaven de la mà. En aquestes circumstàncies, cap organització maçònica era possible i calia abatre  columnes (forma pròpia per dir que era la fi de qualsevol activitat de qualsevol cos maçònic) fins a l’última de les llotges. Durant més de quaranta anys, la maçoneria va deixar d’existir en territori català. Un cop recuperades les institucions d’autogovern a partir de 1980, la francmaçoneria poc tornar a organitzar-se.

Després d’haver subratllat la dificultat de treballar en maçoneria recentment reinstaurada en la seva pròpia llengua, el català, el 1989, es funda la primera columna del que havia de ser el Gran Orient de Catalunya, com a organització maçònica pròpiament catalana. La tradició del treball maçònic en català és hereva de la Gran Lògia Simbòlica Catalano-Balear. El treball realitzat des de llavors ha estat dur i difícil, ja que s’ha hagut de començar des de zero i aixecar columnes només amb els propis recursos, sense cap ajuda externa. El Gran Orient de Catalunya va néixer amb la voluntat de recollir i transmetre tota l’herència de la francmaçoneria universal, que és una gran part de l’herència de la més alta espiritualitat i moralitat experimentada per l’ésser humà, però al mateix temps amb la voluntat d’afrontar els reptes que l’evolució social, científica i tecnològica planteja i plantejarà, amb cada vegada més intensitat, a la consciència humana. 

El Gran Orient de Catalunya és una fraternitat d’homes i dones lliures sense distinció, des del moment de la seva creació.

GRANS MESTRES DEL GOC 

Legislatura Fundació 5889-5998. 

Francesc BRUGUERA I SUCARRATS 

1a Leg. 5998-6001. Francesc BRUGUERA I SUCARRATS 

        G.M. Executiu. Pere SENAN I CABRÉ 

2a Leg. 6001-6003. Francesc BRUGUERA I SUCARRATS 

         G.M. Executiu. Francesc PALLEJA I ROURA

3a Leg. 6003-6006. Gabriel PLANA I GABERNET

4a Leg. 6006-6009. Gabriel PLANA I GABERNET 

5a Leg. 6009-6012. Antoni CASTILLO I NEBRA

6a Leg. 6012-6015. Antoni CASTILLO I NEBRA 

7a Leg. 6015-6018. Ernest RUIZ I GONZÀLEZ 

8a Leg. 6018-6021. Ernest RUIZ I GONZÀLEZ

           (*) 6021-6022. Ernest RUIZ I GONZÀLEZ 

9a Leg. 6022-6024. Albert LECINA I JUAN

10a Leg.6025-…..    Antoni BOU I MIAS