Els maçons/es catalans/es

(1882-1943)

Metge, polític socialista i independentista, empresonat diverses vegades, impulsor del Pacte de Sant Sebastià, diputat, alcalde de Barcelona, ministre del Govern espanyol, escriptor polític i col·laborador en gran nombre de publicacions periòdiques, creador de les Monografies Mèdiques.

(1841-1904)

Polític republicà federalista, teòric del federalisme, impulsor del Pacte de Tortosa entre els republicans dels Països Catalans, fundador del popular periòdic satíric La Campana de Gràcia, i del Diari Català, primer diari en català, figura clau de la política catalana després de la Restauració monàrquica espanyola, impulsor i president del I Congrés Catalanista, redactor del Memorial de Greuges, fundador i president del Centre Català, autor de Lo Catalanisme; marmessor de Rossend Arús.

(1830-1897)

Polític republicà federalista, primer diputat elegit amb els vots obrers, senador, treballà per la introducció d’una legislació del treball progressista i harmonitzadora dels interessos de classe.

(1906-1993)

Advocat i polític republicà i socialista, diputat, participà en l’elaboració del projecte d’Estatut d’autonomia de 1932 i també en el de 1979, president del Tribunal de Cassació de Catalunya, cofundador de l’Assemblea de Catalunya.

(1897-1981)

Escriptor i polític independentista; col·laborador de publicacions polítiques i autor d’obres d’història política, aconseguí gran popularitat amb «Catalunya, poble dissortat».

(1845-1891)

Empresari, periodista, filantrop, promotor de l’ensenyament laic i gran impulsor del moviment lliurepensador. Fundador de la Maçoneria catalana: Gran Capítol Català (1879), R.·. Ll.·. Avant (1880), Gran Llotja Simbòlica Departamental de Catalunya (GOLU, 1885), Gran Llotja Simbòlica Catalana Balear (1886); deixà en llegat la Biblioteca Pública Arús, un dels més importants fons documentals de la francmaçoneria i del moviment obrer a Catalunya

(1824-1993)

Polític liberal progressista, historiador, poeta, dramaturg i periodista, figura central de la Renaixença; la seva monumental Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón exercí una gran influència en el patriotisme progressista; principal impulsor de la restauració dels Jocs Florals; les seves tragèdies romàntiques en català tingueren un gran ressò a Catalunya i a Europa; ministre de Foment i d’Ultramar del Govern espanyol; amb els seus llibres i quadres fundà la Biblioteca-Museu Balaguer, on hi ha reproduïda una llotja maçònica.

(1889-1972)

Sindicalista i polític, dirigent de la CNT, director de Solidaridad Obrera, diputat, conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya, des del qual càrrec acomplí una bona tasca harmonitzadora dels interessos de classe, amb convenis col·lectius avançats; durant la guerra, president de la Comissió de Responsabilitats Polítiques, càrrec que exercí amb gran sentit de justícia.

(1892-1974)

Escriptora, autora de narracions que reflecteixen els seus viatges per tot el món i de novel·les realistes, obra traduïda a diverses llengües; fundadora i directora de La Novel·la Femenina.

(1858-1928)

Dibuixant, tipògraf i bibliògraf; organitzador i responsable durant trenta anys de la Biblioteca Pública Arús; creador d’El Arte de la Imprenta, cofundador de l’Institut Català de les Arts del Llibre i de la seva Escola Pràctica Professional, autor de moltes obres de les seves especialitats.

(1890-1942)

Advocat sindicalista i polític republicà independentista, conseller de la Mancomunitat de Catalunya, col·laborador de les campanyes de Macià per Europa i Amèrica, conseller de Governació i de Foment i president del Govern de la Generalitat, diputat i president del Parlament de Catalunya; en la guerra d’Espanya, intentà declarar la neutralitat de Catalunya.

(1852-1926)

Coneguda com Esmeraldina o Esmeralda Cervantes, arpista, maçona des de l’any 1881 a la llotja «LLeialtat» de Barcelona. Filla d’Ildefons Cerdà. Estudià a Barcelona, a Paris i  a Viena, on debutarà l’any 1873. Te una brillant carrera de concertista, com a arpista, a Europa. Fundadora Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis, 1885, que es dedicà a la formació de dones.

(1862-1932)

Dirigent anarcosindicalista catalana, treballà al tèxtil a Sabadell. Fundà amb Ángeles López i Amalia Domingo Soler primer  en 1889 la Sociedad Autónoma de Mujeres -que es transformà en la Sociedad Progresiva Femenina a partir de 1898. Era anomenada com la Louise Michel espanyola.

(1824-1874)

Polític republicà federalista, poeta i músic, dirigent de la revolució democràtica, gran promotor de l’associacionisme obrer, fundador de La Fraternitat, una de les primeres mútues sindicals i culturals; fundador i director del moviment musical i social conegut com els Cors d’en Clavé, potser el primer moviment cultural de masses de Catalunya; membre de la Junta Revolucionària de 1868, president de la Diputació de Barcelona i diputat.

(1882-1940)

Advocat sindicalista, polític republicà, fundador de la Unió de Rabassaires i director del seu òrgan La Terra, diputat, president del Parlament de Catalunya, ministre de Marina de la República espanyola, president de la Generalitat de Catalunya, defensor de la plena autonomia nacional davant el Govern espanyol, el 1934 proclamà l’Estat Català; màrtir de la llibertat nacional en ésser afusellat pel règim feixista espanyol.

(1849-1919)

Periodista i polític republicà federalista; director de la Publicidad durant trenta anys, president de l’Associació de Premsa de Barcelona, diputat.

(1801-1875)

Científic, metge de projecció internacional; impulsor de la frenologia, del magnetisme animal i de la fisiognomia, autor de diverses obres sobre aquestes especialitats i també de lingüística; fundador de publicacions periòdiques a Amèrica i a Catalunya. Biografia (en castellà).

(1900-1965)

Metge i polític independentista, diputat, secretari del Parlament de Catalunya, conseller de Sanitat i Assistència Social i de Governació de la Generalitat de Catalunya, des d’aquest darrer càrrec intentà de controlar els Fets del Sis d’Octubre amb mesures impopulars.

(1849-1919)

Periodista i polític republicà federalista; director de la Publicidad durant trenta anys, president de l’Associació de Premsa de Barcelona, diputat.

(1801-1875)

Científic, metge de projecció internacional; impulsor de la frenologia, del magnetisme animal i de la fisiognomia, autor de diverses obres sobre aquestes especialitats i també de lingüística; fundador de publicacions periòdiques a Amèrica i a Catalunya. Biografia (en castellà).

(1900-1965)

Metge i polític independentista, diputat, secretari del Parlament de Catalunya, conseller de Sanitat i Assistència Social i de Governació de la Generalitat de Catalunya, des d’aquest darrer càrrec intentà de controlar els Fets del Sis d’Octubre amb mesures impopulars.

(1900-1985)

Enginyer i polític republicà, fundador d’organitzacions i periòdics nacionalistes; secretari de la Conselleria d’Agricultura i diputat; president del Parlament de Catalunya a l’exili (1954-1980).

(1859-1909)

Pedagog, polític i pensador republicà i anarquista, impulsor de l’ensenyament laic, racionalista, coeducatiu i accessible a la classe obrera, fundador del moviment de l’Escola Moderna; màrtir del laïcisme i el lliure pensament en ésser afusellat després d’un judici sense proves que provocà l’escàndol i el clam de tota l’Europa progressista. 

(1819-1882)

Advocat, polític republicà federalista, fundador a Madrid del periòdic La Igualdad, diputat, president del Govern de la I República Espanyola; hagué d’afrontar personalment l’intent de proclamació de l’Estat Català del 1873 preparat per Lostau amb els federalistes i els obrers internacionalistes, prometent la dissolució de l’exèrcit espanyol a Catalunya.

(1899-1972)

Militar, cap superior dels Serveis d’Ordre Públic i sots-secretari de Defensa de la Generalitat de Catalunya, combaté incansablement l’alçament feixista espanyol.

(1879-1958)

Polític republicà federalista, diputat, impulsà programes de salut i educació dels infants de les classes populars, conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, president del Parlament de Catalunya, president de la Generalitat a l’exili.

(1857-1931)

Polític republicà, diputat, senador i periodista molt popular; redactor i director de La Publicidad, col·laborador de La Campana de Gràcia; com a diputat, passà del lerrouxisme a la Solidaritat Catalana i després a l’Esquerra Republicana.

(1859-1926)

Republicana, lliurepensadora. Lògies La Constància de Barcelona, entre d’altres. Impulsà la creació de la Sociedad Autónoma de Mujeres de Barcelona amb Teresa Claramunt i Amalia Domingo Soler (1892). Fundadora i presidenta de la Societat Progressiva femenina (1898). Fundà els setmanaris El progreso, El Gladiador i El Libertador.

(1841-1914)

Polític anarquista, sindicalista, periodista i escriptor; impulsor de l’AIT a Catalunya i a Espanya, en fou delegat al Congrés de Londres, on féu amistat personal amb Marx i Engels; treballà pel moviment de l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia; col·laborà en la major part de premsa obrera i anarquista i escriví multitud d’obres de teoria anarquista, amb què assolí una gran influència.

(1846-1896)

Polític republicà federalista, dirigent sindicalista; un dels caps de la insurrecció federal; delegat a l’AIT, com a diputat a Madrid en defensà la legalitat; encapçalà la preparació de la proclamació de l’Estat Català el 1873, del qual havia d’esdevenir president, fet que restà frustrat a l’últim moment per la intervenció de Pi i Margall i de Figueras des de Madrid.

(1811-1877)

Metge, polític liberal, novel·lista, poeta i lingüista, alcalde de Reus, diputat, impulsor dels corrents mèdics positivistes, precursor de la psiquiatria, catedràtic de medicina i Cirurgia.

(1906-1988)

Polític independentista i obrerista; col·laborà en l’activitat insurreccional i política de Macià; secretari del Comitè de Milícies Antifeixistes, comissari de Propaganda de la Generalitat, des d’on contribuí molt a internacionalitzar el plet de Catalunya i la causa antifeixista; periodista i escriptor polític de gran influència; a l’exili, tingué també una intensa activitat en la premsa sud-americana

(1819-1885)

Polític republicà federalista, dirigent sindicalista; un dels caps de la insurrecció federal; delegat a l’AIT, com a diputat a Madrid en defensà la legalitat; encapçalà la preparació de la proclamació de l’Estat Català el 1873, del qual havia d’esdevenir president, fet que restà frustrat a l’últim moment per la intervenció de Pi i Margall i de Figueras des de Madrid.

(1892-1937)

Pedagog, dirigent sindicalista i polític marxista, secretari general de la Internacional Sindical Roja a Moscou, conseller de Justícia i Dret de la Generalitat de Catalunya, assassinat per l’estalinisme; teòric dels moviments nacionals i revolucionaris i autor de magnífiques traduccions al català de clàssics russos.

(1897-1961)

Polític independentista, participà en el complot del Garraf i estigué cinc anys empresonat; director del Diari de Barcelona; dinamitzador de la política catalana a l’exili. Lluità tenaçment per unir les forces per l’alliberament de Catalunya.

(1884-1949)

Militar, cap dels Mossos d’Esquadra, sufocà l’alçament feixista i combaté al capdavant de les columnes catalanes contra l’exèrcit espanyol insurgent.

(1814-1870)

Militar, heroi de la guerra contra els carlins, mariscal de camp, capità general de Puerto Rico i de Granada, distingit participant en la guerra de Marroc i cap de l’expedició en la guerra de Mèxic; polític progressista, encapçalà la Revolució del 1868 i proclamà la monarquia constitucional a Espanya, morí d’un atemptat.

(1841-1928)

Dramaturg, periodista i memorialista; amic i col·laborador de Valentí Almirall, escriví al seu Diari Català i a la major part de la premsa catalana del darrer període de la Renaixença, la qual cosa li reportà una gran popularitat; autor de peces teatrals costumistes.

(1902-1968)

Pedagog i polític federalista, d’intensa activitat a l’Empordà i a les Terres de l’Ebre; diputat i secretari del Parlament de Catalunya, conseller de Sanitat i Assistència Social, comissari d’Ordre Públic i sots-secretari de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

(1884-1963)

Economista, sociòleg, polític, ideòleg i teòric socialista i de la llibertat nacional; creà, impulsà i dirigí diverses publicacions periòdiques d’esquerra; diputat, conseller d’Economia i Treball de la Generalitat de Catalunya i president del Consell d’Economia de Catalunya; a l’exili, ocupà diversos càrrecs i dugué a terme una gran tasca de reflexió política

(1841-1856)

Polític republicà, un dels principals impulsors de la revolució democràtica entre 1840 i 1855, autor del popular himne revolucionari La Campana, fou repetidament empresonat, represaliat i exiliat; alcalde constitucional de Figueres; autor d’una paròdia teatral antimonàrquica, Lo rei Micomicó, també molt popular, i d’una novel·la romàntica.

(1849-1911)

Advocat criminalista i polític republicà federalista, diputat, president del Centre Federalista de Barcelona, corredactor del Projecte de Constitució per a l’Estat Català, del 1883, fundador de diverses publicacions periòdiques polítiques, president de la Solidaritat Catalana; membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

1(1883-1963)

Apòstol del cooperativisme, president de la Federació de Cooperatives de Catalunya, membre del Comitè Central de l’Aliança Cooperativa Internacional, polític federalista, diputat, alcalde de Vilanova i la Geltrú, conseller d’Agricultura i Economia de la Generalitat de Catalunya, impulsor de la legislació cooperativista.

(1932-1999)

Economista i historiador, professor de la Universitat de Barcelona, especialitzat, amb aportacions decisives, en moviments considerats herètics medievals d’Occitània i Catalunya, en la Inquisició, i, d’altra banda, en els moviments nacionalitaris i en història econòmica; president del Comitè Científic de l’Assemblea de les Regions d’Europa.

(1882-1987)

Polític marxista i sindicalista, conseller de Comunicacions, de Justícia, i de Proveïments, Treball i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.