Fraternitat universal i drets lingüístics: l’opció de l’esperanto
|
|
El proppassat dilluns 26 d'abril el Gran Orient de Catalunya va celebrar una tinguda blanca (una reunió maçònica oberta als profans i profanes) al temple del carrer Mallorca 125, de Barcelona. La tinguda va consistir en una conferència sobre l'esperanto oferta per Ramon Perera i Perera, secretari de l’Associació Catalana d’Esperanto; i Roger Sanjaume i Calvet, membre d'aquesta associació. |
La conferència, que portava per títol Fraternitat universal i drets lingüístics: l’opció de l’esperanto, va comptar amb l'assistència d'una trentena de persones.
Els dos conferenciants, veterans esperantistes, van explicar als i les assistents la història d'aquest idioma ("construït", més que "artificial", segons ells), que tanta popularitat va obtenir entre els cercles intel·lectuals i de lliurepensament dels segles XIX i XX. L'esperanto va ser fundat per l'intel·lectual judeo-polonès Ludwik Lejzer Zamenhof, que va néixer a Polònia quan el país estava sota el domini de l’Imperi Rus. Zamenhof va patir les penúries pròpies del seu origen jueu a l'anti-semític règim tsarista, i això el va portar a cercar una Fraternitat Universal que saltés per sobre les barreres que generaven odi entre els éssers humans. L'idioma d'aquesta Fraternitat havia de ser l'esperanto.
Aquest nou idioma va patir diverses persecucions pel rebuig que produïa en certs sector el seu origen jueu i l’entorn maçònic amb que se’l va relacionar. Tot i tenir un origen europeu, l'esperanto, té molts components gramaticals extensibles a les cultures orientals que han permès que molts esperantistes d'Orient hagin portat aquest idioma als seus països. L'esperantisme, segons Perera i Sanjaume, està repartit per tot el món, i la flama de la Fraternitat Universal que el seu creador va voler iniciar segueix viva. En acabar la conferència, els i les assistents van poder intercanviar preguntes i impressions amb els conferenciants.
