Entrevista a Antoni Castillo, Gran Mestre del GOC

Antoni Castillo és enginyer tèxtil i promotor cultural es va incorporar al Gran Orient de Catalunya el 1995 procedent de l’Obediència Internacional Dret Humà. La revista Tornaveu núm 7 hi va parlar, el resultat del qual us el reproduïm a continuació.

- Quins són els orígens de la maçoneria?

- No hi ha una data definida. La maçoneria actual, l’especulativa, comença a existir a finals del segle XVI i el 1723 trobem una proclamació clara que són les constitucions d’Anderson. Abans, la maçoneria era operativa. Amb això vull dir que es tractava de maçons que treballaven, que feien catedrals, i quan se’ls va acabar la feina, es van agrupar en professions liberals per a continuar treballant simbòlicament i amb els mateixos rituals. Amb el pas del temps, van començar a parlar i debatre, i va sorgir l’escola de creixement que ens ha arribat.

- Què és la Francmaçoneria?

- Una institució essencialment simbòlica, iniciàtica, filantròpica, filosòfica, progressista i universal. És una escola de creixement i desenvolupament personal on el mestre és un mateix, a l’estil de la màxima dèlfica gnóthi seautón (‘coneix-te a tu mateix’), i treballa per al millorament material i moral de la humanitat mitjançant la recerca de la veritat, l’estudi de l’ètica i la pràctica de la solidaritat.

- Què és el mètode maçònic?

- Tots els maçons utilitzem el mateix mètode que és el conjunt de rituals, de treballs i de principis ètics que plantegem com a creixement. El creixement personal va lligat intrínsecament a un millorament ètic i aquest, es fonamenta en cinc principis fonamentals. Els tres més importants són a la famosa divisa “llibertat, igualtat i fraternitat” i estan estretament interrelacionats amb la tolerància i el lliurepensament. No obstant, tenim molt present que la tolerància té uns límits: hem de ser altament intolerants amb els intolerants. A tot això, cal afegir-hi que nosaltres no pretenem tenir l’exclusivitat dels principis que t’explico perquè qualsevol persona té capacitats per a desenvolupar el que exposo.

- Com s’organitza la maçoneria a nivell internacional?

- Dins la maçoneria hi ha dues grans branques. Una primera defensa que l’ésser humà ha de creure en un déu revelat pel text i, per tant, has de ser cristià, musulmà o jueu per a iniciar-t’hi. La segona, en la qual s’engloba el Gran Orient de Catalunya, permet que hi hagi persones que creguin en això i unes altres que no. Aquesta és la gran diferència entre totes dues branques. La primera s’anomena regular (es diuen a ells mateixos ‘regulars’) i la segona som els liberals. Tingues present que no hi ha enfrontaments entre nosaltres, hi ha reconeixements i no-reconeixements. Nosaltres, com a maçons liberals, reconeixem com a maçons tots els que han estat iniciats en una lògia justa i perfecta; ja siguin regulars o liberals. Ells, els regulars, no reconeixen com a maçons els que som liberals. Una segona diferència recalcable entre totes dues vessants, ve pel que fa al gènere. La primera és íntegrament masculina i ni es planteja el tema de la dona. En la segona, depèn de cada Obediència. Pel que fa al Gran Orient de Catalunya, creiem i tractem com a iguals dona i home.

- Hi ha característiques específiques del Gran Orient de Catalunya?

- Sí, bàsicament, n’hi ha set. La primera és que nosaltres som democràtics en el sentit de que tots els càrrecs es trien per sufragi universal. La segona és que practiquem una maçoneria laica i, per tant, respectem les creences religioses de cadascú. La tercera és que nosaltres no tenim cap mena de problema en la qüestió de la distinció de gènere. La quarta és que som catalans i treballem en aquest sentit. D’aquí ve la importància per a preservar la memòria de germans com ara Lluís Companys, el president Irla, Rossend Arús, Antoni Gaudí o Ferrer i Guàrdia. Pensa que Ferrer i Guàrdia lliga com a català, democràtic i laic, i el model educatiu que impulsava tampoc no feia distinció de gènere. També, és important fonamentar els nostres treballs amb vista al reconeixement català a nivell internacional. Vull dir que quan participem en qualsevol congrés i hi hem d’entrar, els altres ja saben que, si posen himnes, el nostre és Els segadors. La cinquena característica és que treballem pels valors republicans com el laïcisme, el vot universal, la igualtat per a tothom, etc. La sisena és que nosaltres també som una obediència amb germans força joves i els donem la paraula. La setena i darrera és que estem en contra del derrotisme i, per això, treballem per la positivitat. - Què representa per a vostès la figura de Rossend Arús? Per a nosaltres és un filantrop que va crear les primeres essències de la maçoneria catalana perquè, entre els principis constitutius de la Gran Lògia Catalano-Balear, s’hi establia el principi de l’autodeterminació del poble català. Parlo de finals del segle XIX, principis del XX. Quan Rossend Arús va morir, va llegar totes les pertinences a la ciutat de Barcelona: una biblioteca i la casa que és avui la Biblioteca Pública Arús.  

- Com era el món maçó en temps de Franco?

- Va representar l’exili. Franco va crear legislació contra la maçoneria i el comunisme com la Ley de responsabilidades políticas del 9/02/1939 i la Ley de represión de la masonería y el comunismo de l’1/03/1940. La gent va haver de marxar. Van expedientar més de 60.000 persones quan només hi havia 3.000 maçons. Moltes persones van haver de marxar i moltes d’elles van ser ajudades per maçons internacionals. Quan la repressió va disminuir, van tornar i és quan es va reconstituir la maçoneria postfranquista; després de la mort de Franco.

- Quin és el paper del Gran Orient a l’Ens de Comunicació Associativa?

- Creiem que l’Ens pot ser l’eix vertebrador de la creació d’un Institut Català de l’Associacionisme Cultural en que s’hauria de convertir el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional i el Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya (PECCAT). Nosaltres hi creiem fermament i pensem que això d’alguna manera conformarà la tasca tan important de posar la cultura popular i tradicional dins el context de la societat. El que no es pot fer és perdre els orígens i la identitat.

- La societat catalana veu amb bons ulls la maçoneria?

- La novel·la que ha sortit "El símbolo perdido" ha fet que la gent, com que és una obra de masses, ens vegi amb curiositat i aquesta curiositat s’ha transformat en simpatia. Actualment, se’ns acull perquè es veu que som demòcrates i persones obertes que potenciem el catalanisme. Tot i això, encara hem de millorar. Nosaltres ens hem de treure la llegenda negra que continua acompanyant-nos motivada per una sèrie de raons de tipus obscurantista. No practiquem rituals de tipus satànic, ni mengem criatures, ni desenvolupem res més que intentar créixer a nivell personal i humà. Dissortadament, encara hi ha factors que contribueixen a aquestes llegendes com, per exemple, Ricardo de la Cierva o bé el canal Intereconomía.

- Ens pot explicar alguns símbols maçons?

- N’hi ha molts. Per exemple, l’activitat personal maçònica de creixement se simbolitza a través del treball de la pedra, que, a base de martell i cisell, es poleix; se’n treuen els defectes per a transformar-la en una pedra polida, d’arestes rectes, que es pugui fer servir per a posar a sobre d’una altra pedra polida. D’aquesta manera, metafòricament, podem fer la paret o el mur que permeti la construcció de la catedral. La pedra bruta passa per un procés i queda transformada en una pedra polida (un viatge iniciàtic de canvi). Tot això representa la construcció de la societat mitjançant els valors liberals. Un altre símbol és el regle perquè representa el camí recte i l’aurea mediocritas (‘el daurat terme mitjà’); el nostre regle té 24 polzades com les 24 hores del dia que marquen els moments del descans, del treball, de la tasca intel•lectual, etc. Un altre símbol, molt conegut, és el compàs, que és un element volàtil que permet ampliar els horitzons perquè pots fer circumferències d’un centímetre i, també, del màxim que et doni el braç; per tant, això et convida a anar més enllà (en termes clàssics, més enllà de les Columnes d’Hèracles). A més, el compàs serveix per a fer la figura geomètrica per excel•lència, la circumferència, que genera en l’espai l’esfera. El darrer símbol que vull destacar és l’escaire, perquè representa la llei, allò que està fixat. És la característica de dir “jo no canviaré malgrat totes les pressions”. L’escaire és l’angle de 90° i representa la terra mentre que el compàs és el cel.