Lèxic maçònic
Referit especialment als graus simbòlics del Ritu Escocès Antic Acceptat i establert d’acord amb els texts oficials del Gran Orient de Catalunya.
Les entrades amb majúscula inicial indiquen que el mot s’escriu amb majúscula inicial en qualsevol context, en els texts maçònics. Les entrades amb minúscula inicial indiquen que el mot pot escriure’s o generalment s’escriu amb minúscula inicial, però segons el context o la intenció també es pot escriure amb majúscula inicial.
La definició d’un terme mitjançant únicament un altre terme, indica que aquest és d’ús preferent respecte a aquell i és el d’ús estàndard en els texts del Gran Orient de Catalunya; la definició pròpiament dita, doncs, es trobarà en aquell.
Les cursives dins una definició, cal entendre-les com a remissions a les entrades dels mots o locucions corresponents.
Al final de cada entrada hi ha l’equivalència terminològica en espanyol (e) i en francès (f), si l’entrada només té una accepció, o bé si l’equivalència és vàlida per a totes les accepcions de l’entrada; si no, van al final de l’accepció corresponent.
ABREVIATURES
| adj Adjectiu. f Nom femení loc adj Locució adjectiva loc adv Locució adverbial loc prep Locució prepositiva m Nom masculí |
p ext Per extensió pl Emprat en plural. sing Emprat en singular. v Verb. v tr Verb transitiu. v intr Verb intransitiu. |
Índex: A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
abatre v tr Vegeu abatre columnes, dins columna.
abillament m Conjunt de peces de roba i altres ornaments de què es revesteix el francmaçó o francmaçona segons el seu grau i la seva qualitat; cada grau i càrrec tenen el seu abillament propi. [e: decoración ; f: décor]
George Washington abillat
abraçada f Vegeu triple abraçada fraternal.
acàcia f 1. Arbust simbòlic; representa la immortalitat; és un dels símbols majors de la Francmaçoneria. 2. Branquilló d’acàcia; és l’emblema del Mestre Maçó. [e: acacia ; f: acacia m]
Fulla d'acàcia
acceptat, -ada adj Vegeu maçó acceptat.
aclamació f Acte ritual consistent a proferir una determinada paraula o frase tots els assistents a la tinguda, posats drets i fent el signe habitual, després d'haver fet la bateria del grau. [e: aclamación; f: acclamation]
actiu, -iva adj Dit del francmaçó o de la llotja que compleix els deures sense interrupció i que treballa de forma regular i continuada. [e: activo, -a ; f: actif, -ive]
activitat f Qualitat del francmaçó actiu o de la llotja activa. [e: actividad ; f: activité]
adopció f 1. Acte mitjançant el qual una llotja adopta un infant o un ancià. [e: adopción ; f: adoption] 2. llotja d'adopció. Vegeu llotja. 3. maçoneria d'adopció. Vegeu maçoneria.
adormit, -ida adj Dit del francmaçó o de la llotja que han deixat d’estar actius. Vegeu també abatre columnes, son. [e: en sueños ; f: en sommeil]
afiliació f Acte mitjançant el qual un francmaçó o francmaçona que no és adscrit a cap llotja però està en possessió dels seus drets ingressa com a membre actiu d’una llotja; es fa cerimonialment i va precedida d’un procés d’admissió. [e: afiliación ; f: affiliation]
afiliar v tr 1. Una llotja, integrar un francmaçó o francmaçona com membre actiu seu mitjançant l’afiliació. 2. afiliar-se Un francmaçó o francmaçona, esdevenir membre actiu d’una llotja, mitjançant l’afiliació. [e: afiliar, afiliarse ; f: affilier, s'affilier]
àgape m Àpat fraternal. [e: ágape, ágape fraternal ; f: agape,agape fraternel]
agermanament m Establiment formal de llaços fraternals permanents entre dues llotges, que esdevenen, així, llotges germanes o llotges bessones; implica la designació de Garants d’Amistat. [e: jumelaje, hermanamiento ; f: jumelage]
agnosticisme m Posició intel·lectual que declara desconèixer si és o com pot ésser allò de què hom no té experiència personal, inclosa l'existència de Déu; confós erròniament, sovint, amb l’ateisme. Alguns corrents de la francmaçoneria no el consideren compatible amb els landmarks de l’Orde. En contraposició, la maçoneria liberal i adogmàtica no l'exclou del seu sí. [e: agnosticismo ; f: agnosticisme]
aixecar v tr Vegeu aixecar columnes, dins columna.
alçaprem m Eina simbòlica de les mateixes característiques de l'operativa; és l'emblema de la força per a vèncer les dificultats i els obstacles de la vida, de la fermesa d’ànim i el coratge de l’home il·lustrat i independent, i de la força del raciocini i la solidesa de la lògica. [e: palanca ; f: levier]
"Doneu-me un punt de recolzament i
mouré el món", Arquimedes de Siracusa
A L.·.G.·.D.·.G.·.A.·.D.·.l’U.·. Abreviatura de la frase "A la Glòria del Gran Arquitecte de l’Univers", la qual ha d’encapçalar els treballs i escrits francmaçònics. Vegeu Gran Arquitecte de l’Univers.
al·legoria f Discurs que, damunt de la seva significació literal, té un altre nivell de significació propi del simbolisme del grau en què es treballa. [e: alegoría ; f: allégorie]
Almoiner, -a m i f Hospitalari, -ària.
altar m Taula, triangular o quadrangular, on es disposen les Tres Grans Llums, situada al centre de la llotja o davant l'estrada del Venerable Mestre, o que fins i tot és la mateixa taula del Venerable Mestre, segons el Ritu o la tradició de cada llotja o de cada Obediència; sovint dita altar dels juraments (quan no és la taula del Venerable Mestre). [e: altar, altar de los juramentos ; f: autel, autel des serments]
any maçònic Any de l'era maçònica; sol ésser anomenat any de la Vera Llum o any de l'Era Veritable, per oposició a l'era vulgar. [e: año masónico, año de la Luz Verdadera, año de la Verdadera Era ; f: année maçonnique, an de la Vraie Lumière, an de la Vraie Ère]
àpat fraternal m Àpat que els francmaçons solen fer en acabar les tingudes; quan pren forma rituàlica s’anomena banquet. [e: ágape fraternal ; f: agape fraternel]
aplomació f 1. Acte d’aplomar. 2. Informe de l’aplomador; se’n fan tres per cada sol·licitud d’iniciació, cadascuna a càrrec d’un aplomador diferent. [e: aplomación ; f: enquête, planche d'enquête]
aplomador, -a m i f Mestre o Mestra encarregat per la llotja d’aplomar el profà o profana. [e: applomador, -a ; f: enquêteur, -euse]
aplomar v tr Apreciar, mitjançant una entrevista, si el profà o profana que ha demanat d’ésser iniciat té les qualitats i condicions necessàries per a esdevenir francmaçó. [e: aplomar ; f: enquêter, faire l’enquête]
apoliticitat f Principi de no-ingerència de la Francmaçoneria ni del treball francmaçònic en l’adscripció política, ni en l’actuació política dels seus membres, ni tampoc de les persones profanes, mentre sigui de caire democràtic, i, per extensió, principi de no-ingerència en els afers polítics, ni en la vida de les organitzacions polítiques com a tals; es complementa amb el principi de laïcitat. [e: apoliticismo ; f: apolitisme]
aprenent,-a m i f 1. Francmaçó o francmaçona que té el primer grau (també s'empra complementat amb "maçó" o "francmaçó": aprenent francmaçó, aprenenta maçona). 2. m sing Primer grau, en locucions com Cambra d'Aprenent, Ritual d'Aprenent, marxa d'Aprenent, etc. [e: aprendiz, -a ; f: apprenti, -ie]
aprenentatge m Període durant el qual el francmaçó o francmaçona treballa com a Aprenent, sota el guiatge, principalment, del Segon Vigilant; llevat de circumstàncies especials, no pot ésser inferior a un any. [e: aprendizaje ; f: apprentissage]
ara f Altar (excepte quan és la taula del Venerable Mestre). [e: ara ; f: autel]
Arquitectura f Art Reial. Vegeu també Llibre d’Arquitectura, planxa d’arquitectura i traçat d’arquitectura.
Art Reial f Art de la construcció segons que la Francmaçoneria entén practicar-la. [e: Arte Real ; f: Art Royale]
ateisme m Posició intel·lectual que nega l’existència de Déu; és qualificat d’"estúpid" per les Constitucions d’Anderson tot i que la maçoneria liberal i adogmàtica no l'exclou del seu sí. (Vegeu també agnosticisme.) [e: ateismo ; f: athéisme]
atri m Espai exterior de l'entrada del Temple o llotja, on només hi pot haver els germans que esperen l'entrada i on cal guardar silenci total; s'hi situa, quan n'hi ha, el Guardatemple extern. [e: atrio ; f: parvis]
augment m 1. augment de grau Vegeu grau. 2. augment de salari Vegeu salari.
B Vegeu columna.
banquet m Àpat fraternal que se celebra ritualment. [e: banquete ; f: banquet].
Un logotip pels banquets
bastó m 1. Pal llis, de l'alçària d'una persona, envernissat i coronat d'un pom de metall o d'algun emblema, com l'escaire i el compàs, que el Mestre de Cerimònies porta sempre que actua colpejant-lo ritualment a terra. 2. Emblema del Mestre de Cerimònies; representa l'autoritat, l'ordre, la mesura, la moderació, i, d'altra banda, la protecció contra l'enveja, la intolerància i la incomprensió. [e: vara ; f: canne]
bateria f 1. Acció de batre el palmell de la mà dreta damunt el palmell de la mà esquerra tantes vegades seguides com correspongui al grau en què es treballa, en senyal de joia, i per això dita també bateria de joia. 2. bateria de dol Bateria en què el palmell de la mà dreta bat damunt l’avatbraç esquerre, en senyal de dol, en les cerimònies fúnebres. [e: batería, batería de alegría, batería de duelo ; f: batterie, batterie d'allégresse, batterie de deuil]
batre v tr Vegeu bateria i mallet.
Bellesa f Un dels Tres Pilars simbòlics de la llotja i de tota la Francmaçoneria com a Llotja Universal, aquell que adorna la construcció de l’edifici maçònic i li confereix ordre i harmonia; és representat físicament per una de les Columnes Petites, la d’ordre corinti, situada a l’angle sud-occidental del l’àrea del zenit de la llotja, damunt la qual columneta lluu l’estel de la Bellesa (vegeu estel); és simbòlicament encarnat pel Segon Vigilant. Vegeu també Força i Saviesa. [e: Belleza ; f: Beauté].
bena f Tira de drap negre amb la qual es tapen els ulls del recipiendari en la iniciació o bé, si s’escau, en l’examen previ a aquesta, dit, per això, pas sota bena. [e: benda, bajo benda ; f: bandeau, sous le bandeau].
besada fraternal f Òscul de la pau.
bossa de propostes f Bossa on es dipositen les planxes adreçades a la llotja (vegeu proposta); és obligat fer-la circular a cada tinguda. [e: saco de proposiciones ; f: sac des propositions o sac aux propositions]
cadena f 1. Objecte simbòlic; representa la unió de tots els francmaçons de la Terra; hi ha llotges que en posen una de baules grosses arran de sostre en tot el seu perímetre, en comptes de la corda de dotze nusos. [e: cadena ; f: chaîne] 2. Cadena d'Unió Rotllana formada per tots els germans entrecreuant els braços i enllaçant les mans, a l'entorn de l'àrea del zenit; se sol fer a l'acabament dels treballs i en d'altres cerimònies; significa no solament la unió entre els presents, sinó amb tots els maçons absents, els vius i els traspassats a l'Orient Etern. [e: Cadena de Unión ; f: Chaîne d'Union]
cambra f 1. Reunió rituàlica dels francmaçons del mateix grau; en les llotges simbòliques hi ha la Cambra d’Aprenent, o de Primer Grau, la Cambra de Fadrí, o de Segon Grau, i la Cambra de Mestre, o de Tercer Grau, o del Mig (aquesta darrera denominació, en remembrança de la cambra del mateix nom del Temple de Salomó); en cap cambra no poden ser presents els francmaçons de graus inferiors, per tant en l’única cambra en què poden treballar junts tots els membres de la llotja és en la Cambra de Primer Grau. [e: cámara, Cámara del Medio ; f: chambre, Chambre du Milieu] 2. 1. Reunió per a l’acompliment de determinats treballs administratius. 2. Cambra Ardent. Sessió d’un tribunal de justícia. [e: Cámara Ardiente ; f: Chambre Ardente] 3. Cambra de Reflexió. Estança de dimensions reduïdes i fosca on el profà que ha de fer la iniciació es retira a reflexionar sobre la transmutació essencial que aquesta li ha de significar. [e: Cuarto o Cámara de Reflexión ; f: Cabinet o Chambre de Réflexion]
Una cambra de reflexió
candidat, -a m i f Denominació donada a l’iniciand o inicianda en les demandes de pas després de cada viatge. [e: candidato, -a ; f: candidat, -ate]
canelobre m Suport compost d'un peu i un braç o més, amb dolles per a aguantar drets els ciris que, encesos, constitueixen els estels. Canelobre d'un estel, de dos estels, de tres estels, etc., canelobre d'un braç, de dos braços, de tres braços, etc. [e: candelabro, de una estrella, de dos estrellas, etc. ; f: flambeau, à une étoile, à deux étoiles, etc.]
Canelobre de set braços, altrament dit
Menorah dins la Tradició Jueva
capitació f Impost establert per la llotja damunt els seus membres sense distinció de graus ni qualitats; el Venerable Mestre en pot eximir el compliment totalment o parcial, per determinades circumstàncies personals, en aplicació del principi de solidaritat. [e: capitación ; f: capitation].
carta f 1. Document solemne: concessió, fundació d’algun cos, declaració, aliança, llei o principi. [e: carta ; f: charte] 2. Carta de Comiat. Document que la llotja estén a favor del francmaçó o francmaçona que causa baixa de les seves columnes seguint el procediment reglamentari, en què li reconeix els graus que posseeix, els treballs realitzats i el declara lliure i quiti de qualsevol obligació envers la llotja. [e: plancha de quite] 3. Carta Constitutiva. Document que una Obediència estén a favor d’una llotja, o d’un altre cos, en què reconeix la regularitat maçònica de la seva constitució i el declara integrat a la seva federació. [e: Carta Constitutiva ; f: Patente de Constitution] 4. Carta Patent. Carta Constitutiva. [e: Carta Patente ; f: Lettres patentes o Patente de Constitution]
cerimònia f Conjunt d’actes i fórmules establerts i invariables mitjançant els quals s’acompleix una determinada classe de treballs; així, per exemple, la cerimònia d’Iniciació, la cerimònia d’Obertura de treballs, la cerimònia d’Honres fúnebres; cap treball a llotja no es pot acomplir sense la cerimònia que li és pertinent. (Vegeu també ritu) [e: ceremonia ; f: cérémonie]
cerimonial adj 1. Relatiu o pertanyent a la cerimònia. 2. Llibre Cerimonial o, simplement, m Cerimonial Manual que estableix les cerimònies a observar. (Vegeu també ritual 2 2.) [e: ceremonial ; f: cérémonial]
cisell f Eina simbòlica de les mateixes característiques de l'operativa; emblema de la intel·ligència i la saviesa necessàries per a obtenir un resultat constructiu, és a dir, maçònic; el cisell i la maça són les eines bàsiques de l’Aprenent maçó. [e: cincel ; f: ciseau]
cloenda f Cerimònia final d’una tinguda mitjançant la qual aquesta resta closa i la llotja ritualment dissolta; cada cambra té una cloenda específica; dita també cloenda dels treballs (vegeu treball). [e: cierre, conclusión ; f: clôture, fermeture]
a cobert loc adv 1. Fora de la indiscreció dels profans. 2. Sense la presència de maçons de graus inferiors a aquell en què es treballa. Vegeu cobrir. [e: a cubierto ; f: à couvert]
Cobridor, -a m i f Guardatemple.
cobrir v tr Referit al Temple o llotja, sortir-ne els germans que no tenen el grau en el qual s’ha de treballar a continuació, o sortir-ne un germà per absentar-se’n. Vegeu a cobert. [e: cubrir ; f: couvrir]
collaret m Peça de l’abillament de les autoritats, consistent en una banda ampla, de color i decoració diversos segons els ritus, els graus i els càrrecs, que envolta el coll i les espatlles i cau damunt el pit formant punta, de la qual penja la joia distintiva del càrrec. [e: collarín ; f: sautoir]
columna. f 1. 1. Cada un dels dos pilars, dits Columna B i Columna J, situats a l’entrada de tot Temple maçònic, els quals representen simbòlicament les dues columnes que hi havia a l’entrada del Temple de Salomó (I Reis, 7, 15-22). [e: Columna B, Columna J ; f: Colonne B, Colonne J] 2. entre Columnes. loc prep Referit a un germà o germana o a uns germans, indica que són situats o s’han de situar entre les Columnes B i J o, si no hi ha prou espai, una mica per davant d’aquestes. [e: entre Columnas ; f: entre les Colonnes] 2. 1. Cada un dels Tres Pilars de la llotja, Saviesa, Força i Bellesa, que simbòlicament sostenen la llotja i tota la Francmaçoneria (Vegeu també Columnes Petites, estel i llum). [e: Columna ; f: Colonne] 2. abatre columnes. Dissoldre una llotja o taller. [e: abatir columnas ; f: renverser les colonnes] 3. aixecar columnes. Constituir i instal·lar una llotja o taller (dit també encendre llums). [e: levantar columnas ; f: relever les colonnes] 4. Columnes Petites. Les tres columnetes que representen físicament els Tres Pilars de la Saviesa, la Força i la Bellesa, respectivament d’ordre jònic, dòric i corinti, situades a tres dels quatre angles de l’àrea del zenit i que aguanten les tres Llums Petites. [e: Columnas Pequeñas ; f: Piliers] 3. 1. Rengle o grup de rengles d’obrers a la llotja; segons llur situació, hi ha la columna del Nord i la columna del Sud. [e: columna del Norte, columna del Sur ; f: colonne du Septentrion, colonne du Midi] 2. columna d’harmonia. Rengle d’obrers músics que toquen en una cerimònia; actualment, tot mantenint el mateix nom, solen ésser substituïts per un sistema de repoducció de so. [e: columna de armonía ; f: colonne d’harmonie] 3. la paraula passa a les columnes. Frase amb què s’indica que els obrers poden demanar la paraula. [e: la palabra está en las columnas ; f: la parola est passée aux colonnes] 4. el silenci regna a les columnes o les columnes resten mudes. Frases amb què s’indica que cap obrer no demana la paraula. [e: el silencio reina en las columnas, las columnes están mudas ; f: les colonnes sont muettes] 4. Llotja 1 2, en tant que forma part d’una Gran Llotja o Gran Orient i en constitueix un dels pilars; així, per exemple, la "setena columna del Gran Orient de Catalunya" és la llotja que porta el número 7 dins aquesta Obediència. [e: columna ; f: colonne]
Columna amb Esfera Terrestre
company, -a m i f Fadrí, -a.
companyó, -ona m i f Fadrí, -a.
Compàs m Instrument simbòlic de les mateixes característiques de l’operatiu, una de les Tres Grans Llums de la Francmaçoneria; emblema de la justícia amb què s’han de mesurar els actes humans; en relació amb l’Escaire, representa el Cel, l’espiritualitat; sol obrir-se 60º, tot i que l’obertura màxima permesa és de 90º. [e: Compás ; f: Compas].
consagració f 1. Acte rituàlic mitjançant el qual un local esdevé un Temple o llotja apte per al treball francmaçònic. 2. Creació 1. [e: consagración ; f: consécration]
constitució f 1. Acte pel qual es funda una llotja o un altre cos maçònic; no és definitiu fins que s'acompleix ritualment mitjançant la instal·lació, anomenada també encesa de llums. Vegeu també aixecar columnes, carta constitutiva, llotja justa i perfecta. 2. sing o pl 1. Llei fonamental de la Francmaçoneria, o d'un seu Ritu, o d'una Potència maçònica. 2. Constitucions d'Anderson. Títol abreujat usual de les Constitucions dels Francmaçons, que contenen la Història, Deures, Reglaments, etc. d'aquesta molt antiga i honrada Fraternitat. Per a ús de les Llotges, publicades a Londres l'any 1723, considerades com la carta fundacional de la francmaçoneria renovada, dita simbòlica o especulativa. 3. Grans Constitucions del Ritu Antic Acceptat Escocès. Llei fonamental del R. E. A. A., que porta data apòcrifa del 1786 i es presenta com a deguda a la iniciativa i el patronatge del rei Frederic II de Prússia (1740-1786), però que, en realitat, fou redactada cap al final del segle a Nord-amèrica i publicada pel Suprem Consell del Grau 33è de la Jurisdicció Meridional dels Estats Unitat d'Amèrica (Charleston); foren revisades pel Convent del R. E. A. A. reunit a Lausana el 1875, que les confirmà com a norma fonamental del Ritu. [e: constitución, constituciones ; f: constitution, constitutions]
Convent m 1. Congrés francmaçònic. 2. esp En algunes Obediències, congrés anual dels diputats de les llotges. [e: Convento ; f: Convent]
corda de nusos f Instrument simbòlic que correspon a la corda que els maçons operatius feien servir com a instrument de mesura i de dibuix de figures geomètriques, la qual era segmentada, mitjançant nusos, en dotze trossos iguals i acabava a cada cap amb unes borles en forma de malla triangular; actualment el nusos es fan sense estrènyer i s'anomenen llaços d'amor; a moltes llotges o Temples, envolta tot el perímetre arran de sostre; és, com la cadena, l'emblema de la unió fraternal de tots els francmaçons, el secret que envolta els treballs i la protecció del centre sagrat; correspon al cercle zodiacal i als seus dotze signes. [e: cuerda de nudos ; f: corde à noeuds, cordeau à douze noeuds]
creació f 1. Acte rituàlic de crear 1. 2. Acte de crear 2. [e: creación ; f: création]
crear v tr 1. Qui en té el poder, conferir ritualment al recipiendari o recipiendària el caràcter d'aprenent francmaçó, o conferir ritualment al francmaçó o francmaçona el caràcter del grau superior a aquell que posseeix, amb la denominació que li correspon. Jo et creo Mestra maçona. 2. Constituir un cos maçònic o una organització maçònica. [e: crear ; f: créer]
davantal m Peça bàsica i immancable de l'abillament de tot maçó o maçona, de gairebé tots els graus i qualitats, en tots els Ritus, consistent en un rectangle de devers 30 x 40 cm que se cenyeix a la cintura; per als dos primers graus, és de pell blanca llisa i es prolonga a la part superior en un triangle de devers 10 cm d'alt que figura el pitet dels davantals de feina, el qual pitet els aprenents duen alçat i els fadrins abaixat; per als altres graus, és de setí o altra tela noble de color i brodadures segons els graus i els Ritus, en aquest cas, el pitet abaixat només és dibuixat damunt del rectangle; simbòlicament representa el treball constructiu i la protecció de la matèria. [e: mandil; f: tablier]
Davantal de Fadrí
decoració f 1. Conjunt d'elements que guarneixen la llotja o Temple. [e: decoración f: décor] 2. Abillament.
Delta Radiant m Triangle equilàter que conté al seu centre l'Ull Simbòlic; és col·locat al mig de la paret de l'Orient, damunt el setial del Venerable Mestre; a voluntat, emet llum amb certa intensitat; és l'emblema del Gran Arquitecte de l'Univers, és a dir, del Principi Primer, de la Realitat Suprema i de la Vera Llum, la Llum de la Realitat Transcendent. [e: Delta Luminoso ; Delta Rayonnant]
desbastar v tr Treballar la Pedra Bruta, arrencant-ne les irregularitats amb el cisell i la maça, a fi de fer-ne la Pedra Cúbica; és el treball propi de l'aprenent o aprenenta. [e: desbastar ; f: dégros-sir]
dignatari, -ària m Germà o germana que exerceix un càrrec; a la llotja simbòlica, ho són tots els oficials, els diputats i els garants d’amistat. [e: dignatario, -a ; f: dignitaire]
dignitat f Cada una de les Tres Llums de la llotja (el Venerable Mestre i els dos Vigilants). [e: dignidad ; f: dignité]
diploma m Títol que certifica el grau del francmaçó a favor del qual és estès. [e: diploma ; f: diplôme]
diputat, -ada m i f Dignatari o dignatària de la llotja, elegit perquè la representi al Convent o Assemblea de l’Obediència. [e: diputado, -a ; f: deputé, m i f].
dorment adj Adormit o adormida. [e: dormido, -a ; f: qui est en sommeil]
dormir v intr Un francmaçó o francmaçona, estar inactiu. Vegeu també adormit, -ida. [e: dormir, estar en sueños ; f: dormir, être en sommeil]
edat f Nombre d'anys que simbòlicament té el francmaçó o francmaçona segons el grau que posseeix i que correspon al nombre propi d'aquest grau. [e: edad ; f: âge]
eina f Objecte simbòlic consistent en una eina de l'art constructiva; juntament amb els instruments, les eines són els objectes simbòlics principals de la Francmaçoneria i representen algun aspecte o altre del seu treball. [e: útil m ; f: outil m]
Eines simbòliques: l'Escaire, el Nivell i la Plomada
emblema m Objecte concret representatiu d’una idea abstracta; l’emblema és un símbol no merament lingüístic o conceptual (com, per exemple, el Gran Arquitecte de l’Univers), sinó referit a un objecte sensible; els emblemes propis de cada grau s’enclouen en el Quadre del Grau. [e: emblema ; f: emblème].
encesa de llums f Cerimònia d'instal·lació d'una llotja o taller, amb què culmina la seva constitució. [e: instalación ; f: allumage des feux, installation].
enquesta f Aplomació.
era f 1. era maçònica Era que comença amb l'acabament de la construcció del Temple de Salomó, a Jerusalem, com a símbol de la Llotja maçònica universal, fet que s'escaigué devers 4.000 anys abans de l'era cristiana; per això els anys de l'era maçònica tenen el nombre corresponent a sumar 4.000 al nombre de l'any de l'era cristiana de què es tracti. [e: era masónica ; f: ere maçonnique] 2. era veritable Era maçònica. [e: era verdadera ; f: vraie ere] 3. era profana o vulgar Era cristiana [e: era profana, era vulgar ; f: ere profane, ere vulgaire].
Escaire m 1. Instrument simbòlic de les mateixes característiques de l'operatiu, una de les Tres Grans Llums de la Francmaçoneria; és derivat d'un quadrat i té, per tant, els dos braços iguals; emblema de la rectitud moral; en relació amb el Compàs, representa la Terra, el món sensible. [e: Escuadra; f: Équerre] 2. Joia del Venerable Mestre; és derivat d'un rectangle i, per tant, té un braç més llarg que l'altre; indica que el Venerable Mestre ha d'ésser l'obrer més recte i just de la llotja. [e: Escuadra; f: Équerre] 3. en escaire. loc adv Formant angle recte, referit a les posicions a adoptar per diversos membres del cos, com l'un peu respecte a l'altre, el braç respecte al tronc, el dit polze respecte als altres, etc. [e: en escuadra ; f: en équerre].
escocès, -esa adj 1. Relatiu o pertanyent a la Francmaçoneria d'Escòcia, una de les primeres a abandonar el treball operatiu i substituir-lo pel simbòlic. 2. 1. Dit de diversos ritus i graus de l'escocisme. 2. Relatiu o pertanyent a qualsevol dels ritus o graus dits "escocesos", o a l'escocisme en general. [e: escocés, -esa; f: écossais, -aise]
escocisme m Conjunt de graus, ritus i sistemes desenvolupats al Regne de França durant el segle XVIII, a partir de les llotges militars creades per les guarnicions escoceses del pretendent Jaume Estuard, refugiat a París; es tracta d'un mateix corrent evolutiu, estès després a d'altres països del continent europeu, que culmina amb la constitució, a Nord-amèrica, del Ritu Escocès Antic Acceptat l'any 1801; malgrat el nom, no tingué res a veure amb la Francmaçoneria d'Escòcia, que ignorà totalment aquest desenvolupament. [e: escocismo; f: écossisme]
esotèric, -a adj Dit de l'aspecte més profund d'un ensenyament, reservat només als deixebles més avançats; més específicament, es diu de les doctrines que es transmeten per tradició iniciàtica; s'oposa a exotèric, -a; la Francmaçoneria només es pot considerar esotèrica formalment, però no pel contingut, ja que no transmet pròpiament cap doctrina concreta, sinó únicament el deler de recerca de la Veritat, comú a totes les doctrines de la Tradició iniciàtica. [e: esotérico, -a ; f: ésotérique]
esoterisme m Tendència a servir-se de la Francmaçoneria per al desenvolupament de doctrines ocultistes (hermetisme, màgia, etc.) o a confondre-la amb aquestes. [e: esoterismo ; f: ésotérisme]
espasa f 1. Arma simbòlica; emblema de la virtut (força neta, positiva), del coratge i de l'abnegació maçònics, tant de cara endins (lluita i triomf d'un mateix), com de cara enfora (defensa i protecció dels germans), d'on que esdevingui el símbol de la mateixa Fraternitat francmaçònica; la utilitzen tots els assistents a la llotja en alguns actes rituàlics (dins la Iniciació, per exemple) i en alguns actes cerimonials (vegeu volta d'acer), però permanentment, a la llotja simbòlica, només la utilitzen l'Expert i el Guardatemple. [e: espada ; f: épée] 2. Espasa Flamejant Espasa de fulla ondulada en forma de llengua de foc; és pròpia del Venerable Mestre, que la fa servir en alguns actes rituàlics, com els de creació. [e: Espada Flamígera ; f: Épée Flamboyante]
estatisme maçònic m Nacionalisme maçònic. [e: estatalismo masónico ; f: étatisme maçonnique]
Estatuts m pl 1. Constitució, llei fonamental, especialment dels Suprems Consells. 2. Reglament. [e: Estatutos ; f: Statuts]
estel m 1. Llum de la flama d'un ciri aguantat pel corresponent canelobre; és un element rituàlic i simbòlic fonamental de les cerimònies; segons el grau en què es treballa, hi ha un nombre o altre d'estels a les taules de les Tres Llums de la llotja; l'estel de la Saviesa, l'estel de la Força i l'estel de la Bellesa, dits les Llums Petites, lluen damunt els pilars corresponents a l'àrea del zenit de la llotja i simbolitzen les virtuts que permeten la construcció del Temple (vegeu també columna); l'estel de la Llum Eterna lluu al costat de la taula del Venerable Mestre i simbòlicament roman sempre encès; fer visibles els estels és encendre els ciris. [e: estrella ; f: étoile] 2. Estel Flamejant. Figura simbòlica consistent en un estel de cinc puntes del qual es desprenen flames i al centre del qual hi ha inscrita la lletra G; emblema de la força del coneixement constructiu de la Francmaçoneria, especialment lligat a l'objecte propi del treball del Segon Grau. [e: Estrella Flamígera ; f: Étoile Flamboyante]
estendard m Ensenya representativa d'una organització o d'un cos maçònics, com un Gran Orient o una llotja; consisteix en un drap quadrangular decorat amb brodadures emblemàtiques que penja d'una vareta horitzontal, la qual és sostinguda per un pal vertical; presideix les tingudes del cos i és utilitzat en alguns actes cerimonials. [e: estandarte ; f: étendard]
estrada f Part de la llotja que és més elevada que el paviment mosaic; per damunt d'aquest, l'estrada de l'Orient té un graó d'elevació, l'estrada del Venerable Mestre en té tres, l'estrada del Primer Vigilant en té dos i l'estrada del Segon Vigilant en té un. [e: estrado ; f: plateau].
exaltació f Vegeu exaltació a Mestre (dins mestre).
exotèric, -a adj Dit d’un ensenyament divulgat públicament, vulgaritzat perquè pugui ésser comprès pels no entesos; s’oposa a esotèric, -a. [e: exotérico, -a ; f: exotérique].
Expert, -a m i f Oficial de la llotja que prepara el Temple per als treballs, segons cada grau, fa el reteulament a l'entrada al Temple i té un paper principal en les iniciacions i els augments de grau; actua sempre amb espasa; la seva joia és una espasa creuada per un regle. [e: Experto, -a ; f: Expert, -e]
expulsió f Màxima pena a què pot ser condemnat un francmaçó o francmaçona, consistent en la separació de la Institució, la pèrdua de tots els drets, la inscripció en el Llibre Negre de l'Orde i la publicació de la pena a tot el món maçònic; únicament pot ésser decretada per un tribunal de Gran Llotja. [e: irradiación, expulsión ; f: radiation, expulsion]
exteriorització f Manifestació pública institucional de la Francmaçoneria dins la societat profana; són objecte de controvèrsia el grau i les formes d'exteriorització que són compatibles amb el treball discret, apolític, laic i no proselitista de la Francmaçoneria. [e: exteriorización ; f: extériorisation]
fadrí, -ina m i f 1. Francmaçó o francmaçona que té el segon grau (també s’empra complementat amb "maçó" o "francmaçó": fadrí francmaçó, fadrina maçona). 2. m sing Segon grau, en locucions com Cambra de Fadrí, Ritual de Fadrí, marxa de Fadrí, etc. [e: compañero, -a ; f: compagnon]
fadrinatge m Període durant el qual el francmaçó o francmaçona treballa com a Fadrí, sota el guiatge, principalment, del Primer Vigilant; llevat de circumstàncies especials, no pot ésser inferior a un any. [e: compañonaje ; f: compagnonnage]
família f 1. Els francmaçons, les llotges i les Obediències d’una mateixa nació; així és parla, per exemple, de família catalana o de família mexicana. 2. 1. Els membres de la llotja quan estan reunits a llotja sense ritual. [e: familia ; f: famille (inusitat)] 2. afers de família. Punt dels treballs d’una tinguda que tracta de qüestions internes de la llotja. [e: asuntos de familia ; f: affaires de famille] 3. consell de família. Reunió no ritual dels Oficials de la llotja amb el Venerable Mestre. [e: consejo de familia ; f: conseil de famille]
federació f Unió voluntària de llotges que pacten delegar una part de la sobirania de cadascuna en organismes legislatius, executius i judicials conjunts i representatius de totes elles (Gran Llotja), els termes del qual pacte resten establerts en la Constitució; és l’única forma d’organització francmaçònica per damunt de la llotja acordada amb la tradició i l’esperit maçònics, sempre lliure, igualitari i fraternal, és a dir, que practica les estructures de relació humana de baix a dalt; dins aquest esperit (menystingut pel jacobinisme maçònic), igualment es podrien concebre federacions de tercer grau (federacions de federacions), actualment inexistents. [e: federación ; f: fédération]
federal adj Relatiu o pertanyent a la Gran Llotja o Gran Orient o a algun dels seus organismes. [e: federal ; f: fédéral]
filantropia f Amor envers la Humanitat que constitueix una de les raons fonamentals de la Francmaçoneria, la qual, com diu la Declaració de principis del R. E. A. A., té com a programa, "treballar sense parar per la felicitat de la Humanitat i maldar per la seva emancipació progressiva i pacífica". [e: filantropia ; f: philanthropie]
filantròpic, -a adj Relatiu a la filantropia, inspirat per la filantropia. [e: filantrópico, -a ; f: philanthropique]
fills de la Vídua m pl Els francmaçons; denominació atribuïda a la referència bíblica segons la qual Hiram era fill d'una vídua, atès que els Mestres Maçons són simbòlicament una resurrecció d'Hiram. [e: Hijos de la Viuda ; f: Enfants de la Veuve]
Filosofisme m En el R. E. A. A. , per oposició a Simbolisme, denominació genèrica (no ritual) del conjunt dels graus alts. [e: Filosofismo ; f: Philosophisme]
Força f Un dels Tres Pilars simbòlics de la llotja i de tota la Francmaçoneria com a Llotja Universal, aquell que sosté la construcció de l’edifici maçònic, és a dir, la voluntat d’autoconstrucció personal i col·lectiva; és representat físicament per una de les Columnes Petites, la d’ordre dòric, situada a l’angle nord-occidental de l’àrea del zenit de la llotja, damunt la qual columneta lluu l’estel de la Força (vegeu estel); és simbòlicament encarnat pel Primer Vigilant. Vegeu també Bellesa i Saviesa. [e: Fuerza ; f: Force]
francmaçó, -ona m i f Membre de la Francmaçoneria; només es pot esdevenir francmaçó o francmaçona per mitjà de la Iniciació en una llotja regularment constituïda. [e: francmasón, -ona ; f: franc-maçon, -onne]
francmaçoneria f Fraternitat universal de persones lliures que es proposa el progrés intel·lectual i ètic de la Humanitat mitjançant la convivència pacífica, harmònica i cooperativa de les diferències, sintetitzada en la divisa Llibertat, Igualtat, Fraternitat; és formalment iniciàtica (no inicia a cap veritat, sinó a la recerca lliure i personal de la veritat) i treballa amb un llenguatge de símbols, elaborat al llarg dels temps, d'ús estricte i rituàlic, però d'interpretació lliure; com els seus predecessors, els francmaçons constructors medievals, s'organitza en llotges, d'estructura jeràrquica en el treball simbòlic i democràtica en el funcionament administratiu; les llotges es federen formant Grans Llotges o Grans Orients, que són independents i sobirans entre ells; no té, per tant, cap organització ni direcció centralitzades i només la pràctica de la fraternitat uneix els seus membres escampats per tot el món. Vegeu també Gran Arquitecte de l'Univers, llotja i Ritu. [e: Francmasonería ; f: Franc-maçonnerie]
francmaçònic, -a adj Relatiu o pertanyent a la Francmaçoneria o als francmaçons. [e: francmasónico, -a ; f: franc-maçonnique]
fraternitat f 1. Principi fonamental en què s'assenta la Francmaçoneria i alhora objectiu bàsic del seu projecte de progrés humà, segons el qual tots els humans s'han de tractar com a germans; forma un ternari amb la llibertat i la igualtat: la fraternitat només és possible entre persones lliures i iguals; del principi de fraternitat deriven diverses pràctiques maçòniques, com la tolerància o la solidaritat (també coneguda com a beneficència). 2. la Fraternitat. La Francmaçoneria. [e: fraternidad ; f: fraternité]
Representació de la Fraternitat
G f Lletra simbòlica; és la inicial de Geometria, la ciència bàsica de l'art constructiva; apareix en diversos emblemes principals: inscrita entre l'Escaire i el Compàs, forma l'emblema general de l'Orde francmaçònic; inscrita dins l'Estel Flamejant, forma l'emblema principal del segon grau; molts rituals hi reconeixen també la inicial emblemàtica de conceptes com Gnosi o Generació
La lletra G com a símbol
G. A. D. l'U. Abreviatura de Gran Arquitecte de l'Univers. [e: G. A. D. U. ; f: G. A. D. L. U. ]
Garant d’Amistat m i f Dignatari de la llotja designat perquè la representi davant una llotja germana. [e: Garante de Amistad ; f: Garant d’Amitié]
Geometria f Ciència bàsica de la Francmaçoneria, tant en el pla operatiu com en el simbòlic; en aquest significa el camí de coneixement del món manifestat, perquè tot ell obeeix lleis geomètriques. Vegeu també G. [e: Geometría ; f: Géométrie]
germà, -ana m i f Tractament que es donen els francmaçons entre ells, en virtut del principi de Fraternitat i també del d’Igualtat, perquè s’empra de manera general, sense consideració de graus ni qualitats. [e: hermano, -a ; f: frère, soeur]
gnosi f Comprensió i coneixement que obté el maçó en cada grau. [e: gnosis ; f: gnose]
Gran adj Aplicat a la denominació d’un organisme o d’un càrrec, indica que aquest és de nivell federal. [e: Gran ; f: Grand, Grande]
Gran Arquitecte de l’Univers m Símbol major del simbolisme francmaçònic, que representa el concepte que cada francmaçó pugui tenir de la Causa Primera de la realitat manifestada, és a dir, l'Univers que coneixem; la diferent consideració d'aquest símbol en relació amb la concreció bíblico-cristiana del mateix concepte ha estat la causa principal de la divisió de la Francmaçoneria en dos grans corrents, un que s'autoqualifica de regular i desqualifica l'altre com a irregular, i aquest altre que s'autoqualifica de adogmàtic o liberal i desqualifica el primer com adogmàtic. [e: Gran Arquitecto del Universo ; f: Grand Architecte de l'Univers]
Gran Assemblea Federal f Cos dipositari de la sobirania i del poder legislatiu del Gran Orient de Catalunya; és format pels diputats de totes les llotges i altres dignataris i és presidit pel Gran Mestre Federal
Gran Consell Federal m Segona cambra o cambra permanent de la Gran Assemblea Federal del Gran Orient de Catalunya, formada únicament pels diputats de les llotges
Gran Llotja f 1. Federació de llotges simbòliques d'un determinat àmbit territorial o d'un mateix Ritu; és sobirana dins la seva jurisdicció i independent de qualsevol altra organització francmaçònica. 2. Cambra legislativa d'algunes Grans Llotges. 3. tinguda de Gran Llotja Tinguda de nivell federal, presidida pel Gran Mestre, assistit del col·legi del Grans Oficials. [e: Gran Logia ; f: Grande Loge]
Gran Mestre, -a m i f En les federacions del Simbolisme (Grans Llotges, Grans Orients), la seva màxima autoritat i qui en té la màxima representació; al Gran Orient de Catalunya, té la denominació de Gran Mestre Federal i no té poders executius, els quals són exercits pel Gran Mestre Executiu. [e: Gran Maestre o Gran Maestro, -a ; f: Grand Maître, Grande Maîtresse]
Gran Oficial, -a m i f Oficial o oficiala de Gran Llotja o Gran Orient; hi ha els mateixos càrrecs que els d'oficial de llotja (amb les mateixes denominacions, precedides de Gran). [e: Gran Oficial, -a ; f: Grand Officier, Grande Officière]
Gran Orient m Actualment, denominació equivalent a Gran Llotja; històricament, els Grans Orients englobaven o pretenien englobar la jurisdicció de les llotges simbòliques i la de les llotges i cossos dels graus alts; amb la independització, devers la fi del segle XIX, del Simbolisme respecte als directoris dels graus alts, els Grans Orients restaren com a Potències únicament simbòliques (bé que encara hi ha romanalles de l'antiga situació en alguns indrets). La unitat dels Ritus s'assegura ara mitjançant l'establiment de tractats entre les Potències simbòliques i les dels graus alts (Suprems Consells, en el R. E. A. A.). [e: Gran Oriente o Grande Oriente ; f: Grand Orient]
grau m 1. Cadascun dels nivells de coneixement i experiència en el treball francmaçònic; cada grau té un contingut simbòlic, un ritual i uns senyals propis i reservats; s'accedeix a cada grau mitjançant una cerimònia rituàlica específica, després d'un determinat procés d'admissió o examen; cada grau s'identifica per un ordinal de l'escala de nombres naturals, començant per primer, i té associat un títol que adquireix qui accedeix al grau; els graus bàsics de la Francmaçoneria són el primer grau (aprenents), el segon grau (fadrins) i el tercer grau (mestres), amb els quals resta perfet l'ensenyament maçònic i el conjunt dels quals forma el Simbolisme, dit també Maçoneria Blava; damunt dels tres bàsics, universals i comuns a tots els Ritus i sistemes, l'evolució històrica n'ha establert d'altres, anomenats graus alts o superiors, en nombre diferent segons els Ritus (vegeu Ritu), que es consideren com un perfeccionament o complement del tercer grau, o sigui, del Mestre Maçó. [e: grado, primer grado, segundo grado, tercer grado ; f: degré o grade, premier degré, deuxième degré, troisième degré, hauts grades, grades symboliques, conférer un grade, travailler au grade d'Apprenti] 2. augment de grau. Accés al grau següent. Vegeu augment de salari i exaltació. 3. pas de grau. Pas d'un grau al següent, en frases com cerimònia de pas de grau, planxa de pas de grau, etc.
gravar v tr Escriure; també se’n diu traçar (vegeu planxa) [e: grabar ; f: graver].
guant m Peça bàsica de l’abillament, comuna a gairebé tots els graus i qualitats, que cal portar sempre en les cerimònies; en els graus simbòlics i en la majoria dels altres, els guants són de color blanc; simbolitzen la puresa de cor; com el davantal, són un record de l’abillament de treball de la maçoneria operativa. [e: guante ; f: gant]
Guardatemple m i f Oficial de la llotja que té la funció de guardar la porta del Temple i assegurar-se que aquest és a cobert; seu al costat de la porta, que ningú més que ell no pot obrir o tancar, i duu espasa; la seva joia és una espasa; en la majoria de llotges actuals, només hi ha un Guardatemple, però antigament hi havia el Guardatemple Intern i el Guardatemple Extern. [e: Guarda Temple ; f: Couvreur]
harmonia f Justa i equilibrada adaptació mútua de les parts al tot, és la qualitat bàsica que ha de caracteritzar el treball maçònic i l'objectiu a assolir pel francmaçó o francmaçona, tant en la seva vida personal, com dins la llotja i fora d'aquesta; l'harmonia s'obté del just equilibri entre la Saviesa, la Força i la Bellesa, entre la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat, etc., és a dir, la integració de vectors que sense aquest equilibri podrien destruir-se o anul·lar-se entre ells; la societat humana i tot l'Univers donen contínuament exemples de la necessitat de l'Harmonia per a evitar el caos i la destrucció. [e: armonía ; f: harmonie]
Hiram m Personatge bíblic que la Francmaçoneria ha convertit en protagonista de la seva narració simbòlica de la construcció del Temple de Salomó, en la qual és el Mestre Arquitecte que en traça els plans, en dirigeix les obres i organitza els obrers i llur treball; la seva peripècia segueix el model de vida-sofriment-mort-transmutació propi de totes les tradicions iniciàtiques; simbòlicament, tot Mestre Maçó n'és una revivificació. [e: Hiram ; f: Hiram]
honorari, -ària adj Títol donat per una llotja o per una Obediència a un germà o germana, per raó dels serveis especials prestats o per mèrits personals. [e: honorario, -aria ; f: honoraire]
hora f Moment simbòlic del dia en què comença o acaba la jornada de treball dels obrers maçons; a les llotges simbòliques, els treballs s'obren a migdia i es clouen a mitjanit. [e: hora ; f: heure]
Hospitalari, -ària m i f Oficial o oficiala de la llotja que té la funció d'administrar-ne la beneficència o solidaritat; és l'encarregat de visitar i socórrer els malalts membres de la llotja i els profans que aquesta li encarregui; la seva joia és una bossa d'almoines amb un cor inscrit. [e: Hospitalario, -aria ; f: Aumônier, -ière]
igualtat f Principi fonamental en què s’assenta la Francmaçoneria i alhora objectiu bàsic del seu projecte de progrés humà, segons el qual tots els humans tenen la mateixa dignitat i han de tenir les mateixes possibilitats de desenvolupament personal i social; només són admissibles les diferències resultants de l'esforç, la virtut i el treball de cadascú, a partir d'una veritable igualtat d'oportunitats; forma un ternari amb la llibertat i la fraternitat: la igualtat només és possible entre persones lliures i fraternes. [e: igualdad ; f: égalité]
inactivitat f Situació de la llotja no activa, del francmaçó no actiu. Vegeu també adormit -ida, son. [e: inactividad ; f: inactivité]
iniciació f Pas de la vida profana a la vida maçònica i, per tant, començament, inici, d'aquesta; es fa, després d'un procés d'admissió (vegeu aplomar), mitjançant una cerimònia rituàlica que transmet, a través de diverses "proves", el simbolisme de la mort i el renaixement a una nova dimensió espiritual; l'iniciand o inicianda hi és creat Aprenent Maçó o Aprenenta Maçona i li és conferit, així, el primer grau de la Francmaçoneria. [e: iniciación ; f: initiation]
iniciand, -a m i f Persona que és iniciada; al llarg de la cerimònia d'iniciació, rep, successivament, les denominacions de profà, -ana, postulant, candidat, -a, recipiendari, -ària, neòfit, -a i finalment germà, -ana. [e: el que se inicia ; f: celui qui est initié]
iniciar v tr 1. Procedir a la iniciació d'un profà o profana; només pot iniciar una llotja simbòlica. 2. Impròpiament, augmentar de grau. [e: iniciar ; f: initier]
iniciat, -ada m i f Francmaçó o francmaçona, en tant que per a esdevenir-ho ha hagut de passar les proves de la iniciació. [e: iniciado, -a ; f: initié, -iée]
iniciàtic, -a adj 1. Relatiu o pertanyent a la iniciació. 2. Dit, especialment, de la part més central o essencial del simbolisme francmaçònic. [e: iniciático, -a ; f: iniciatique]
instal·lació f 1. Constitució definitiva d'una llotja; es fa mitjançant una cerimònia específica en tinguda magna; implica el reconeixement de la seva regularitat i el pacte federatiu, materialitzats en la Carta Constitutiva; també rep el nom d'encesa de llums. 2. Presa de possessió d'un càrrec (de llotja o federal), mitjançant una cerimònia específica en tinguda magna, que, en el cas del Venerable Mestre, té un apartat rituàlic (vegeu mestre instal·lat). [e: instalación ; f: installation]
instal·lar v tr Procedir cerimonialment a la instal·lació (d'una llotja, d'un càrrec). [e: instalar ; f: installer]
instrucció f 1. Transmissió del coneixement del simbolisme i dels senyals propis de cada grau. 2. Ritual que, en forma de preguntes i respostes, condensa la instrucció pròpia d'un grau. [e: instrucción ; f: instruction]
irradiació f (Gal·licisme espanyolitzat) Expulsió.
J Vegeu columna.
jacobinisme maçònic m Tendència a concebre a tort la Francmaçoneria com una organització centralitzada i dirigida jeràrquicament de dalt a baix; s'imposà a la fi del segle XVIII i durant bona part del XIX (vegeu federació, Francmaçoneria, Gran Orient, llotja i Suprem Consell). [e: jacobinismo masónico ; f: jacobinisme maçonnique]
joia f Peça de l’abillament consistent en una reproducció en metall de l’emblema de cada càrrec, la qual es duu penjada del collaret (per als emblemes i les joies concrets, vegeu cadascun dels càrrecs d'Oficial de llotja). [c: joya ; f: bijou]
Joia representant el Nivell
jurament m Compromís solemne amb la Francmaçoneria pronunciat rituàlicament damunt l’altar dels juraments; els més freqüents són els que es pronuncien en les cerimònies d’iniciació, d’augment de grau i d’instal·lació; a voluntat de qui l’ha de pronunciar, pot tenir la forma de jurament en sentit propi o de prometença. [e: juramento ; f: serment]
just i perfecte loc adj D’acord amb el que estableix el Ritu, maçònicament regular i vàlid, dit de la realització d’un reteulament, de la realització d’uns treballs, d’una llotja en tant que té el quòrum per a constituir-se o per a reunir-se (vegeu llotja), etc. [e: justo y perfecto ; f: juste et parfait]
laïcitat f Principi de no-ingerència de la Francmaçoneria ni del treball francmaçònic en la religió dels seus membres, ni tampoc de les persones profanes, i, per extensió, principi de no-ingerència en els afers religiosos, ni en la vida de les organitzacions religioses com a tals; es complementa amb el principi d'apoliticitat. [e: laicidad ; f: laïcité]
landmark m (Anglicisme) Cadascuna de les normes bàsiques i inamovibles en què es fonamenta la Francmaçoneria, transmeses per tradició; la Gran Llotja Unida d’Anglaterra i diversos estudiosos francmaçons han intentat d’establir quantes i quines eren sense tanmateix posar-se d’acord; altrament, la manera d’entendre com cal interpretar-les ha estat l’origen de corrents diferenciats i sovint enfrontats (vegeu, per exemple, Gran Arquitecte de l’Univers i mixticitat). [e: landmark ; f: landmark]
llaç d’amor m Cada un dels dotze llaços de la corda de nusos. [e: lazo de amor ; lac d’amour]
llibertat f Principi fonamental en què s'assenta la Francmaçoneria i alhora objectiu bàsic del seu projecte de progrés humà, segons el qual tots els humans són lliures i l'únic límit a la llibertat de cada persona és el respecte de la llibertat de les altres persones; cap poder o interès, ni francmaçònic ni profà, no pot estar per damunt d'aquest principi, que dóna lloc a altres principis francmaçònics, com la llibertat de pensament o lliure pensament; forma un ternari amb la igualtat i la fraternitat: la veritable llibertat només és possible entre persones iguals i fraternes. [e: libertad ; f: liberté]
Llibre d'Arquitectura m Llibre on es recullen les planxes dels treballs d'una determinada cambra de la llotja simbòlica o d'altres cossos. [e: Libro de Arquitectura ; f: Livre d'Architecture]
Llibre d'Assistència m Llibre de Presència.
Llibre de la Llei Sagrada m Volum de la Llei Sagrada.
Llibre de Presència m Llibre registre dels germans que assisteixen a les tingudes; generalment té uns fulls per als membres de la llotja i uns altres per als visitants. [e: Libro de Presencia ; f: Régistre de présences, Liste de présences]
Llibre Negre m Llibre registre dels francmaçons sobre els quals ha recaigut una sentència ferma d’expulsió. [e: Libro Negro ; f: Livre noir]
lliure pensament m Principi de respecte absolut pel pensament de cada francmaçó o francmaçona i pel seu dret d'expressar-lo, dins la llotja i fora d'aquesta; s'estén igualment a la societat profana, en la qual els francmaçons han contribuït i contribueixen en gran manera a arrelar-lo. [e: libre pensamiento ; f: libre pensée]
llorer m Arbre simbòlic, emblema de la pau i la unió. [e: laurel ; f: laurier].
llotja f 1. Espai clos on treballen els francmaçons; concebut, d'una banda, com a representació de l'Univers i, de l'altra, com a representació del Temple de Salomó, a Jerusalem, i per això anomenat també Temple, atès que la maçoneria fonamenta el seu treball espiritual, simbòlic, en una ideal construcció del Temple de Salomó: quan s'obren els treballs tota llotja maçònica esdevé el Temple de Salomó, ja no és l'hora ni el lloc profans, és migdia i és Jerusalem; per això la llotja intenta reproduir en la seva materialitat diversos elements del Temple de Salomó: la forma quadrangular, l'orientació oest-est, amb l'entrada per l'oest, i les seves parts essencials; tanmateix, és un Temple de Salomó còsmic que mesura en totes les seves dimensions "infinits colzes, peus i polzades"; els seus límits no són unes parets, sinó els quatre punts cardinals, i té per sostre la volta del Cel i per paviment el centre de la Terra; per tant, tots els maçons del món treballen en una Llotja única, que és l'Univers (per a les parts i elements concrets, vegeu atri, cadena, columna, corda, Delta Radiant, Lluna, Nord, Occident, Orient, paviment mosaic, Sol, Sud, volta estelada, zenit). [e: logia ; f: loge] 2. 1. Societat de francmaçons amb personalitat pròpia i sobirania inherent, constituïda per la lliure voluntat d'un mínim de cinc mestres maçons (vegeu llotja justa i perfecta i regular) i que pot tenir un nombre il·limitat de membres; és la forma bàsica i essencial d'organització del treball francmaçònic, ja des de l'època dels maçons operatius medievals; per a potenciar el propi treball pot cedir part de la seva sobirania federant-se amb altres llotges (vegeu Gran Llotja, Gran Orient i Francmaçoneria), situació que és la més habitual; té un nom propi, dit títol distintiu, i, si està federada, un número de columna dins la federació; és presidida pel Venerable Mestre, el qual és assistit pel Primer i el Segon Vigilants i pels altres Oficials; és l'única jurisdicció que pot iniciar i que pot conferir els tres graus bàsics de la Francmaçoneria; treballa en cambres, una per a cada grau; és anomenada també taller. [e: logia ; f: loge] 2. llotja blava. Llotja 2 1 (vegeu també maçoneria blava). [e: logia azul ; f: loge bleue] 3. llotja d’adopció. Llotja femenina pròpia de la maçoneria d’adopció. [e: logia de adopción ; f: loge d’adoption] 4. llotja de Sant. Joan Llotja 2 1 (vegeu també Sant Joan). [e: logia de San Juan ; f: loge de Saint Jean] 5. llotja femenina. Llotja integrada únicament per francmaçones. [e: logia femenina ; f: loge féminine] 6. llotja germana. Llotja que ha establert un tractat d'agermanament amb una altra. [e: logia hermana ; f: loge soeur] 7. llotja independent. Llotja no federada. [e: logia independiente ; f: loge indépendante] 8. llotja irregular. Llotja no constituïda regularment. [e: logia irregular ; f: loge irrégulière] 9. llotja justa i perfecta. Llotja que compleix els mínims de nombre i grau de membres per a constituir-se o per a obrir treballs, els quals mínims són set membres, cinc dels quals, almenys, han d'ésser Mestres Maçons. [e: logia justa y perfecta ; f: loge juste et parfaite] 10. llotja mare. Per a una llotja, aquella altra llotja d’on provenien els seus fundadors; per a un francmaçó o francmaçona, la llotja on fou iniciat. [e: logia madre ; f: loge mère] 11. llotja masculina. Llotja integrada únicament per francmaçons. [e: logia masculina ; f: loge masculine] 12. llotja mixta. Llotja integrada indistintament per francmaçons i francmaçones (vegeu mixticitat). [e: logia mixta ; f: loge mixte] 13. llotja salvatge. Llotja irregular; amb intenció desqualificadora, es diu també de les llotges independents, encara que s'hagin constituït i treballin regularment. [e: logia salvaje ; f: loge sauvage] 14. llotja simbòlica. Llotja 2 1. [e: logia simbólica ; f: loge symbolique] 14. llotja simple. Denominació errònia del triangle. 3. Denominació d'alguns cossos de l'organització dels graus alts. [e: logia ; f: loge] 4. a llotja. loc adv 1. Dins la llotja o Temple. 2. En la llotja de germans oberta ritualment; per extensió, en la cerimònia, en l’actuació cerimonial. A llotja! Expressió equivalent a present!, en les verificacions d’assistència després d’obrir treballs. [e: en logia ; f: en loge]
Llum f 1. Símbol essencial de la simbologia francmaçònica que remet al concepte de veritat i de coneixement (gnosi) de la veritat no aparent, i també al concepte de ciència, en tots els seus sentits, per oposició a la ignorància, que és, per a la Francmaçoneria, un dels grans mals de què la persona i tota la Humanitat s'han d'alliberar; en la iniciació, es dóna la Llum al neòfit o neòfita, que només l'il·luminarà en la mesura que serà capaç de veure-la; cada grau li augmentarà la Llum. [e: Luz ; f: Lumière] 2. les Tres Grans Llums. Els tres emblemes majors de la Francmaçoneria: el Volum de la Llei Sagrada, l'Escaire i el Compàs, la tríada que en presideix tots els treballs. [e: las Tres Grandes Luces ; f: les Trois Grandes Lumières] 3. les Tres Llums de la llotja. Les tres màximes autoritats de la llotja: el Venerable Mestre, el Primer Vigilant i el Segon Vigilant, que la il·luminen en la mesura que saben transmetre aquella de les Tres Llums Petites que correspon a cadascun (respectivament, Saviesa, Força i Bellesa; vegeu també estel). [e: las Tres Luces de la logia ; f: les Trois Lumières de la Loge] 4. les Tres Llums Petites. Els tres estels que simbolitzen les virtuts que permeten la construcció del Temple: la Saviesa, la Força i la Bellesa. [e: las Tres Pequeñas Luces ; f: les Trois Petites Lumières] 5. Vera Llum o Llum Veritable (V. L.). La Llum de la Francmaçoneria, és a dir, la rebuda amb la construcció del Temple; vegeu any i era maçònica. [e: Luz Verdadera ; f: Vraie Lumière]
Les Tres Grans Llums: l'Escaire, el Compàs i
el Volum de la Llei Sagrada
Lluna f Objecte simbòlic consistent en una representació convencional de l'astre, il·luminada per transparència; emblema, juntament amb el Sol, i en contraposició amb aquest, de la dualitat del manifestat que expressa la llotja o Temple com a representació de l'Univers, de la qual dualitat és la part passiva, nocturna, femenina; presideix la llotja, a l'Orient, al costat septentrional (dreta del V. M.), i està en correspondència amb la Columna B. [e: Luna ; f: Lune]
lògia f (Italianisme espanyolitzat) Llotja.
maça f Eina simbòlica de les mateixes característiques de l'operativa; emblema de la voluntat generadora de força, la qual, però, no pot actuar cegament tota sola, sinó que necessita la intel·ligència o saviesa simbolitzada pel cisell, perquè pugui produir un resultat maçònic, és a dir, harmònicament constructiu; maça i cisell són les eines bàsiques de l'aprenent per a treballar la Pedra Bruta. [e: mazo m ; f: maillet m]
La Maça
maçó, -ona m i f 1. Francmaçó, -ona; emprat també adjectivament per aposició, per exemple: fadrí maçó, mestra maçona. [e: masón, -ona ; f: maçon, -onne] 2. maçó acceptat. En la maçoneria operativa de les Illes Britàniques durant el segle XVII i començ del XVIII, membre d’una llotja que no era de l’ofici, però que hi havia estat admès perquè hi cooperés econòmicament i participés en els treballs no estrictament operatius. [masón aceptado ; f: maçon accepté]
maçoneria f 1. 1. (Amb majúscula inicial) Francmaçoneria. [e: Masonería ; f: Maçonnerie] 2. Maçoneria Blava. Les llotges del Simbolisme. [e: Masonería Azul ; f: Maçonnerie Bleue] 3. Maçoneria d’Adopció. Maçoneria femenina que practicava el Ritu del mateix nom, de deu graus; es formà cap a mitjan segle XVIII, amb la intenció de donar sortida al desig de moltes dones cultes de la bona societat francesa d’esdevenir francmaçones; el 1774 fou reconeguda pel Gran Orient de França i prengué força durant bona part del segle XIX; jurisdiccionalment, les llotges d’adopció depenien de llotges masculines, el V. M. de les quals era qui conferia els graus i les tutelava en tots els aspectes; per aquesta raó i per la certa caricatura que representava, quant a contingut rituàlic, de la veritable maçoneria, deixà de tenir sentit quan aparegueren Obediències femenines o mixtes sobiranes que practicaven els mateixos ritus de les masculines. [e: Masonería de Adopción ; f: Maçonnerie d’Adoption] 4. maçoneria operativa. L’organització dels maçons o constructors medievals. [e: masonería operativa ; f: maçonnerie opérative] 3. maçoneria simbòlica o especulativa. La Maçoneria o Francmaçoneria actual. [e: masonería simbólica o especulativa ; f: maçonnerie symbolique o speculative] 3. Maçoneria Universal. Les llotges del Simbolisme. [e: Masonería Universal ; f: Maçonnerie Universelle] 2. 1. Art i treball del francmaçó o francmaçona (opera-iu o simbòlic). [e: masonería ; f: maçonnerie] 2. fer maçoneria. Treballar maçònicament.
Un exemple d'obra cisellada en pedra per maçons operatius
a la catedral de Notre-Dame de París
maçònic, -a adj Relatiu o pertanyent als maçons o a la maçoneria; fet d’acord amb l’art constructiva o d’acord amb les regles i els principis de la Francmaçoneria. [e: masónico, -a ; f: maçonnique]
maçonisme m Tendència a convertir a tort la maçoneria en una ideologia o en una pràctica política. [e: masonismo ; f: maçonnisme]
mallet m Objecte simbòlic consistent en un petit martell, generalment de fusta; és l'emblema de l'autoritat maçònica i és utilitzat ritualment pel Venerable Mestre i els Vigilants per a fer els cops d'atenció a una ordre o per a batre'ls rítmicament en determinades ocasions. [e: mallete ; f: maillet]
Tres Mallets
marxa f Passes especials que ha de fer el francmaçó o francmaçona en entrar ritualment al Temple; es distingeixen pel nombre i la direcció segons el grau. [e: marcha ; f: marche].
medalla f 1. Peça de metall que serveix per a distingir graus i qualitats o com a insígnia distintiva d'una llotja o una Obediència. [e: medalla; f: medaille] 2. medalla profana Moneda i, en general, qualsevol forma de diner de curs legal del món profà. [e: medalla profana ; f: medaille profane]
membre actiu m Francmaçó o francmaçona que pertany a una llotja per iniciació o per afiliació i hi compleix tots els seus deures (vegeu a nivell i a plom). [e: miembro activo ; f: membre actif]
mestratge m Ensenyament del Mestre Maçó. [e: maestría ; f: maîtrise]
mestre, -a m i f 1. 1. Francmaçó o francmaçona que té el tercer grau (també s’empra complementat amb "maçó" o "francmaçó": mestre francmaçó, mestra maçona); té la plenitud dels drets de la Francmaçoneria simbòlica, entre els quals el del mestratge i el de constituir una llotja. 2. m sing Tercer grau, en locucions com Cambra de Mestre, Ritual de Mestre, marxa de Mestre, etc. [e: maestro, -a ; f: maître, maîtresse] 2. exaltació a Mestre. Pas al tercer grau; té lloc en dues fases, mitjançant sengles cerimònies rituàliques, la segona en tinguda magna, després del procés administratiu corresponent. [e: exaltación a Maestro ; f: élévation au grade de Maître] 3. Mestre, -a de Cerimònies. Oficial de la llotja que vetlla per la correcta situació dels germans a llotja i per la correcta realització cerimonial i rituàlica dels treballs; acompanya qualsevol germà o germana que ha de circular per la llotja; duu un bastó llarg i la seva joia són dos bastons encreuats. [e: Maestro, -a de Ceremonias ; f: Maître, Maïtresse, des Cérémonies] 4. mestre, -a instal·lat, -ada. Venerable Mestre que ha estat instal·lat rituàlicament; el caràcter de mestre instal·lat resta permanent i, per tant, no es perd quan es deixa el càrrec. [e: maestro, -a instalado, -a ; f: maître installé, maîtresse installée] 5. Venerable Mestre, -a. Mestre o mestra que presideix i dirigeix la llotja per un període determinat; n’és una de les Tres Llums, la que representa la Saviesa; té al seu càrrec directe la instrucció dels mestres de la llotja; la seva joia és un escaire. [e: Venerable Maestro, -a ; f: Vénérable Maître, Vénérable Maîtresse]
metalls m pl Els béns materials i, per extensió, les passions que mouen el món profà, que poden interferir en la pràctica maçònica de la virtut, si no se saben fer servir o contrarestar; el francmaçó o francmaçona ha de deixar simbòlicament els metalls fora del Temple abans d'entrar-hi. [e: metales ; f: métaux]
migdia m 1. Hora simbòlica d’obertura dels treballs de llotja. 2. Sud. [e: mediodía ; f: midi]
mitjanit f Hora simbòlica de cloenda dels treballs de llotja. [e: medianoche ; f: minuit]
mixticitat f Caràcter de mixta, pel que fa al sexe dels seus membres, d'una llotja o d'una Obediència; rebutjant la minoritzada i aigualida Maçoneria d'Adopció, la qüestió de la incorporació de la dona als tallers francmaçònics es va suscitar ja al segle XIX; l'any 1894 fou creat l'Orde Maçònic Mixt Internacional El Dret Humà, organització que, malgrat la seva importància, restà com una realitat aïllada; no ha estat fins a mitjan segle XX que la qüestió de la mixticitat ha esdevingut un dels eixos del debat sobre la renovació de la Francmaçoneria. [e: mixticidad ; f: mixticité]
nacionalisme maçònic m Tendència a emparar-se en les sobiranies i fronteres estatals a fi de no respectar les realitats dels pobles, i de les cultures i llengües que els són pròpies, en el treball maçònic i en l'establiment de llotges i jurisdiccions. [e: nacionalismo masónico ; f: nationalisme maçonnique]
nadir m Punt simbòlic, corresponent a l’astronòmic, oposat al zenit, que, com aquest, simbolitza la dimensió còsmica, en vertical, de la llotja o Temple.
neòfit, -a m i f Denominació que rep l’iniciand o inicianda després de fer el jurament.
nivell m 1. Instrument simbòlic consistent en un escaire de braços iguals, units per un travesser marcat al mig amb un senyal, amb una petita plomada que penja de l’angle interior de l’escaire; és l’emblema de la rectitud, l’equilibri i, per tant, la igualtat entre els germans; és l’emblema del Primer Vigilant, damunt la taula del qual és col·locat. [e: nivel ; f: niveau] 2. a nivell. loc adv Amb els deures complerts. [e: a nivel ; f: à niveau]
nom m 1. nom profà. Nom del francmaçó o francmaçona en el món profà. [e: nombre profano ; f: nom profane] 2. nom simbòlic. Pseudònim escollit pel nou iniciat; és un costum que prové del segle XIX, quan la Francmaçoneria era perseguida i calia amagar la pròpia identitat; hom ha intentat donar-li un significat iniciàtic, però el cert és que en moltíssims països la Francmaçoneria desconeix aquesta pràctica. [e: nombre simbólico ; f: nom symbolique]
nombre m Abstracció de la realitat, reduïda a quantitat, que permet establir-ne les lleis i, per tant, aproximar-se al seu coneixement; els nombres, base de la Geometria, són una part destacada de la simbolisme maçònic; cada grau té el seu nombre simbòlic, sobre el qual es treballa filosòficament. [e: número ; f: nombre]
nord m Costat esquerre del Temple o llotja amb relació a la porta d’entrada; simbòlicament (i, tant com sigui possible, realment) és orientat vers el nord i és, per tant, la zona menys il·luminada; per això és la banda reservada als aprenents, encara poc avesats a veure la llum. [e: norte ; f: nord]
Obediència f Designació genèrica de les federacions de llotges simbòliques (vegeu Gran Llotja i Gran Orient). [e: Obediencia : f: Obédience].
obertura f Cerimònia mitjançant la qual la llotja resta "oberta", és a dir, ritualment constituïda per a treballar; cada cambra té una obertura específica. [e: apertura ; f: ouverture]
òbol m Quantitat de diners que els assistents a la tinguda dipositen al Tronc de la Vídua. [e: óbolo ; f: obole]
obrer, -a m i f El francmaçó o francmaçona a llotja, en tant que aquesta és l'organització de treball per a la construcció del Temple. [e: obrero, -a ; f: ouvrier, -ière]
Occident m Costat del Temple o llotja on hi ha la porta d’entrada; simbòlicament (i, tant com sigui possible, realment) és orientat vers l'oest, és a dir, on mor el sol; per això simbolitza la foscor i la ignorància; punt de partida dels obrers per a anar al treball, perquè les passes del francmaçó sempre van de la fosca (Occident) a la llum (Orient) [e: Occidente ; f: Occident]
Oest m Occident. [e: Oeste ; f: Ouest]
ofici m Funció que cada Oficial exerceix en la llotja o la Gran Llotja. [e: oficio ; f: office]
Oficial, -a m i f Mestre o mestra que exerceix un dels càrrecs de la llotja per elecció dels seus germans, per un període determinat; els tres primers Oficials són el Venerable Mestre, el Primer Vigilant i el Segon Vigilant, que són les dignitats de la llotja i les seves Tres Llums; els altres Oficials més importants són, per aquest ordre: Orador, -a, Secretari, -ària, Tresorer, -a, Expert, -a, Hospitalari, -ària, Mestre, -a de Cerimònies i Guardatemple (per als oficis de cadascun, vegeu l'entrada respectiva). [e: Oficial, -a ; f: Officier]
operatiu, -iva adj Relatiu o pertanyent als maçons medievals i a llur treball, per oposició a simbòlic o especulatiu; per extensió, en alguns casos (com, per exemple, les eines i els instruments que encara es fan servir avui dia), relatiu o pertanyent al treball de construcció actual. [e: operativo, -iva ; f: operative]
Orador, -a m i f Oficial o oficiala de la llotja que vetlla pel compliment de la llei maçònica, treu les conclusions dels debats i pronuncia d’ofici els parlaments cerimonials; seu a l’Orient, a l’esquerra del Venerable Mestre; l’emblema i la joia corresponent és un llibre obert on hi ha inscrita la paraula "Lex". [e: Orador, -a ; f: Orateur, -trice]
l’Orde m La institució francmaçònica. [e: la Orden ; f: l’Ordre (m)].
ordre m 1. Estat del món en què regna l’harmonia; l’ideal de la Francmaçoneria, tant en el pla social com en el pla espiritual, és posar ordre al caos. [e: orden ; f: ordre] 2. a l’ordre. Posició del francmaçó o francmaçona en cerimònia fent el signe d’ordre; així, per exemple, es diu estar a l’ordre, caminar a l’ordre, o bé el V. M. mana A l’ordre! [e: al orden ; f: à l’ordre] 3. a l’ordre de dol. Posició del francmaçó o francmaçona fent el signe de dol. [e: al orden de duelo ; f: à l’ordre de deuil] 4. a l'ordre de fidelitat. Posició del francmaçó o francmaçona fent el signe de fidelitat. [e: al orden de fidelidad ; f: à l'ordre de fidelité] 5. signe d’ordre. Signe de reconeixement propi de cada grau. [e: signo de orden ; f: signe d’ordre].
Orient m 1. Costat del Temple o llotja oposat a Occident; simbòlicament (i, tant com sigui possible, realment) és orientat vers l'est, és a dir, on neix el sol, per tant, on apareix la llum i on hi ha la saviesa; correspon simbòlicament al Debir o Sant dels Sants del Temple de Salomó; per això és on hi ha l’estrada del Venerable Mestre i hi seuen visitants il·lustres i dignataris. [e: Oriente ; f: Orient] 2. Indret geogràfic, localitat, on hi ha una llotja o la seu d’una Gran Llotja; així, per exemple, es diu Orient de Barcelona, a l’Orient de Perpinyà; dit també Valls de, a les Valls de (vegeu encara zenit). [e: Oriente : f: Orient] 3. 1. Orient Etern. Símbol que remet al concepte que cada francmaçó o francmaçona té del destí després de la mort. 2. passar a l’Orient Etern. Morir el francmaçó o francmaçona. [e: Oriente Eterno ; f: Orient Eternel]
obrir v tr Referit a la llotja o als treballs, procedir a la cerimònia d’obertura corresponent al grau en què s’ha de treballar. [e: abrir ; f: oouvrir]
òscul de la pau m Besada triple que els francmaçons es fan en senyal de pau i fraternitat. [e: ósculo de la paz ; f: baiser fraternel]
padrí, -ina m i f Presentador, -a. [e: padrino, madrina o presentador, -ora ; f: parrain o présen-tateur, -trice]
Palanca f Alçaprem.
paraula f 1. Mot o locució que es pronuncia en determinades circumstàncies com a mitjà de reconeixement; ja era un procediment emprat per la maçoneria operativa . 2. paraula d’ordre. Contrasenya que es renova periòdicament i que permet d’assegurar que el germà o germana que la diu és un membre actiu. [e: palabra semestral ; f: mot de semestre] 3. paraula de pas. Mot que permet el pas d’un grau al següent. [e: palabra de paso ; f: mot de passe] 4. Paraula Perduda. Mot desconegut que simbolitza l’objecte de la recerca maçònica, és a dir, la veritat, i que té relació amb la llegenda iniciàtica del tercer grau i d’alguns graus alts. [e: Palabra Perdida ; f: Parole Perdue] 5. paraula sagrada. Mot associat al grau que permet que cada francmaçó o francmaçona s’identifiqui segons el seu grau. [e: palabra sagrada ; f: mot sacré]
pas m 1. pl Marxa. 2. pas de grau. Vegeu grau. 3. pas sota bena. Vegeu bena. 4. passos perduts. Sala de passos perduts.
passaport m Document que una federació de llotges, o una llotja independent, estén a favor d'un membre seu, que testifica les dades necessàries per a acreditar-lo com a francmaçó o francmaçona, de manera que pugui ésser rebut a totes les llotges del món. [e: pasaporte ; f: passeport, document d'identité maçonnique]
passat, -ada adj Referit a un càrrec, dit del dignatari o dignatària que l’havia exercit (equivalent a l’ex del llenguatge corrent); així, per exemple, Passat Gran Mestre, Passada Venerable Mestra. [e: pasado, -ada ; f: passé, passée]
patent f Carta Constitutiva.
paviment mosaic m Paviment que cobreix la llotja o Temple, o si més no la seva àrea del zenit, format de rajoles quadrades blanques i negres alternades, a la manera d'un escaquer; simbolitza la dualitat constitutiva del manifestat, és a dir, del món de la nostra experiència, a través del qual el francmaçó o francmaçona haurà de fer el seu camí d'Occident cap a Orient. [e: mosaico ; f: pavé mosaïque]
Paviment Mosaic
peça d'arquitectura f Planxa gravada.
pedra f 1. Element de construcció bàsic de la maçoneria operativa que en la maçoneria simbòlica esdevé l’emblema del mateix francmaçó o francmaçona, en tant que el Temple a construir ara és la Humanitat i les pedres són els mateixos humans; dir que un maçó o maçona "és una bona pedra" significa que encaixa positivament en aquesta construcció simbòlica. [e: piedra ; f: pierre] 2. Pedra Basta. Pedra Bruta. 3. Pedra Bruta .Objecte simbòlic consistent en un bloc de pedra en brut, tal com surt arrencada de la pedrera; és l’emblema de l’aprenent maçó, perquè ell també és una personalitat arrencada en brut del món profà; la seva tasca haurà de ser desbastar aquesta pedra, és a dir, ell mateix, autoperfeccionant-se mitjançant el treball maçònic; el seu lloc a llotja és al peu de la taula del Segon Vigilant. [e: Piedra Bruta ; f: Pierre Brute] 4. Pedra Cúbica. Objecte simbòlic consistent en un carreu cúbic de pedra tallada en les proporcions exactes i polida, de manera que serveixi per a la construcció; és l’emblema del fadrí maçó que amb el seu treball ha arribat a la perfecció que se li demanava i pot esdevenir mestre; el seu lloc a llotja és al peu de la taula del Primer Vigilant. [e: Piedra Cúbica ; f: Pierre Cubique] 5. Pedra Cúbica de Punta. Objecte simbòlic consistent en una Pedra Cúbica la cara superior de la qual forma una piràmide; serveix per a polir les mateixes eines de picapedrer; és, per això, l’emblema de la perfecció pròpia del mestre; el seu lloc a llotja és al peu de la taula del Venerable Mestre. [e: Piedra Piramidal ; f: Pierre Cubique à Pointe] 6. Pedra Polida. Pedra Cúbica [e: Piedra Pulida; f: Pierre Polie]
Pedres Bruta (dalt) i Polida (baix)
pilar m Cada una de les tres virtuts que sostenen la llotja i tota la Francmaçoneria com a Llotja Universal; els Tres Pilars de la llotja són la Saviesa, la Força i la Bellesa, representades material-ment per les Columnes Petites, amb les corresponents Llums Petites, i moralment per les Tres Llums de la llotja. [e: pilar ; f: pilier
pitet m Peça triangular a la part superior del davantal. [e: pico, baveta; f: bavette]
planxa f 1. 1. Document escrit; totes les planxes han d’anar encapçalades amb la invocació "A la Glòria del Gran Arquitecte de l’Univers". [e: plancha ; f: planche] 2. planxa d’arquitectura. Planxa gravada. [e: plancha de arquitectura ; f: morceau d’architecture] 3. planxa dels treballs. Acta d’una tinguda (vegeu Llibre d’Arquitectura) [e: plancha de los trabajos ; f: planche tracée des travaux] 4. planxa de pas de grau. Planxa que el candidat o candidata a passar de grau (vegeu augment de salari i exaltació a Mestre) grava i llegeix per demostrar la seva capacitació en el simbolisme del grau que posseeix. [e: plancha de paso de grado ; f: planche de pas de grade] 5. planxa de quitança. Carta de Comiat. [e: plancha de quite] 6. planxa gravada. Planxa, qualsevol document escrit; especialment, escrit de contingut simbòlic, filosòfic o social per a ésser llegit a llotja. [e: plancha grabada, trazado de arquitectura ; f: planche tracée, morceau d’architecture] 7. planxa traçada. Planxa gravada. 2. planxa de traçar. Instrument simbòlic consistent en una representació de la post on el maçó operatiu traçava el pla o esquema de la peça a tallar o de la part de construcció a aixecar; és un emblema propi del mestratge del tercer grau, però que també és present en els altres dos. [e: plancha de trazar ; f: planche à tracer]
a plom loc adv Al corrent dels deures econòmics.
plomada f 1. Instrument simbòlic de les mateixes característiques de l’operatiu; és l’emblema de la justícia i la rectitud que han de regir les accions i els judicis del francmaçó o francmaçona i del seu compliment estricte del deure (vegeu a plom); forma parell amb el nivell; és l’emblema del Segon Vigilant i a llotja és col·locat penjant de la seva taula. 2. Joia del Segon Vigilant. [e: plomada ; f: fil à plomb]
ploure v intr A llotja, no estar a cobert els treballs; fora de llotja, haver-hi profans que poden sentir una conversa entre maçons. [e: llover ; f: pleuvoir]
postulant m i f Iniciand o inicianda d’ençà del moment que és preparat per a les proves. [e: postulante ; f: postulant]
Potència f Organització francmaçònica amb jurisdicció pròpia i independent de qualsevol altra; són Potències, per exemple, les Grans Llotges, els Grans Orients i els Suprems Consells del R. E. A. A. [e: Potencia ; f: Puissance]
presentador, -a m i f Mestre o mestra que proposa a la llotja un profà o profana per a la iniciació; durant aquesta es compromet a vetllar pel bon aprenentatge del novell aprenent o aprenenta. [e: presentador, -a o padrino, madrina ; f: présentateur, -trice o parrain, marraine]
Primer, -a Vigilant m i f Dignitat de la llotja, una de les seves Tres Llums; substitueix el Venerable Mestre, quan és absent, en la direcció de la llotja i té al seu càrrec l'ordre i el treball, especialment la instrucció, dels fadrins maçons; el seu emblema i la joia corresponent és el nivell. [e: Primer, -a Vigilante ; f: Premier, -ière Surveillant, -ante]
profà, -ana 1. adj Que no és francmaçònic, que no pertany a la Francmaçoneria: món profà, societat profana, justícia profana, etc. 2. m i f Persona no iniciada. [e: profano, -a ; f: profane]
proposta f Iniciativa de qualsevol mena que els membres de la llotja poden presentar a la consideració d’aquesta, generalment en forma de planxa dipositada a la bossa de propostes [e: proposición ; f: proposition]
prova f Cadascuna de les accions rituals que l’iniciand o inicianda ha de superar abans de ser creat aprenent o aprenenta. [e: prueba ; f: epreuve]
pur, -a i sense màcula loc adj 1. Dit de la bossa de propostes que arriba al V. M. sense cap planxa. 2. Dit de l'escrutini d'una votació que no dóna cap bola negra. [e: puro, -a y sin mácula ; f: pur, -e et sans tache]
quadre m 1. Quadre del Grau Peça rectangular de diferents materials (com cartolina, pell, etc.) on hi ha dibuixats els emblemes propis del grau en què es treballa; hi ha, per tant, el Quadre d’Aprenent, el Quadre de Fadrí i el Quadre de Mestre; no es pot obrir llotja en un grau determinat si no hi ha el Quadre d’aquest grau present i no es poden cloure els treballs del grau si el Quadre no ha estat retirat; les llotges de maçons operatius ja tenien aquesta pràctica. [e: Cuadro del Grado ; f: Tableau de Loge, Tapis de Loge] 2. quadre de la llotja Relació dels membres actius de la llotja que serveix per a verificar la presència a les tingudes o que es lliura periòdicament a les autoritats administratives de l’Obediència. [e: cuadro lógico ; f: tableau de la loge]
Quadre de l'Aprenent
els Quatre Coronats m pl Els quatre màrtirs cristians que els maçons operatius honoraven tradicionalment com a patrons de l'ofici; dits també els Sants Coronats o els Quatre Sants Coronats (en llatí, Quatuor Coronati)
radiació f (Gal·licisme) Expulsió. [e: irradiación, expulsión ; f: radiation, expulsion]
R. E. A. A. Sigla de Ritu Escocès Antic Acceptat (vegeu Ritu).
recepció f Admissió al primer grau o a un dels altres graus, mitjançant la cerimònia rituàlica corresponent. [e: recepción ; f: réception]
recés m Espai de temps entre la suspensió i la represa dels treballs; els obrers no deixen el lloc a llotja, però poden enraonar. Posar la llotja en recés. Entrar en recés. Estar en recés. [e: recreación ; f: récréation]
recipiendari, -ària m i f L’iniciand o inicianda d’ençà que entra al Temple fins al jurament. [e: recipiendario, -a ; f: récipiendaire]
reconeixement m 1. 1. El fet de reconèixer algú com a francmaçó o francmaçona mitjançant els senyals establerts a aquest objecte, dits senyals de reconeixement, els quals procedeixen de la maçoneria operativa medieval (vegeu reteular). 2. senyals de reconeixement. Els signes, el tocament, les paraules i la marxa propis de cada grau. 2. El fet de reconèixer una Potència a una altra Potència el seu caràcter d’organització francmaçònica regularment constituïda; es fa, generalment, mitjançant un tractat d’amistat i reconeixement mutu. 3. El fet de reconèixer una Gran Llotja una llotja com a regularment constituïda; és un acte previ a l’admissió a la seva federació. 4. Declaració que estableix la legalitat d’un acte o un document. [e: reconocimiento ; f: reconnaissance]
reglament m 1. Text articulat que regula una matèria o unes matèries d’organització i adminis-tració. 2. Reglaments Generals. Text articulat d’una Gran Llotja o Gran Orient que desenvolupa amb tot el detall necessari les prescripcions de la seva Constitució i abasta totes les matèries de la seva jurisdicció. 3. Reglament intern. Reglament de la llotja que, sense contradir els Reglaments Generals de la federació a què pertany, regula els aspectes específics del seu funcionament. [e: regla-mento ; f: règlement]
regle m Instrument simbòlic de les mateixes característiques de l’operatiu, que porta marcades 24 divisions, dit també, per això, regle de 24 polzades; és l’emblema de la perfecció, la rectitud, el mètode en l’obrar, el rigor, la llei; el regle graduat representa especialment la mesura, la moral, el sentit del deure; tant operativament com simbòlicament és un auxiliar imprescindible en la utilització de l’escaire i del nivell; el regle de 24 polzades significa, a més, les 24 hores del dia, relacionades amb la jornada del maçó; a llotja es col·loca a l’estrada del Primer Vigilant. [e: regla, f ; f: règle, f, règle graduée, règle de 24 pouces ]
regular adj Conforme a la llei i al Ritu. [e: regular ; f: regulier, -ière]
regularitat f Qualitat o caràcter de regular; és una condició necessària per a poder treballar maçònicament; en especial, la regularitat es refereix a la legitimitat originària (la iniciació d'un francmaçó, la instal·lació d'una llotja, la creació d'una Gran Llotja, etc.) [e: regularidad ; f: régularité]
regularització f Acte mitjançant el qual un francmaçó o francmaçona que havia perdut els seus drets es reintegra a la llotja; es fa en una cerimònia específica, després del procés administratiu pertinent. [e: regularización ; f: régularisation]
regularitzar v tr Procedir a la regularització d'un francmaçó o francmaçona. [e: regularizar ; f: régulariser]
reteulador, -a 1. m i f El qui reteula; generalment és l'Expert. 2. m Manual que conté la descripció de l'abillament, els senyals de reconeixement, etc. de cada grau. [e: retejador, -a ; f: tuileur]
reteulament m Acte de reteular. [e: retejo ; f: tuilage]
reteular v tr Demanar a un francmaçó visitant de la llotja els senyals de reconeixement del grau en què s'ha de treballar; ho fa l'Expert a l'entrada del Temple; és una pràctica heretada dels maçons operatius. [e: retejar ; f: tuiler]
ritu m 1. Acte o seguit d’actes que formen una unitat significativa, establert perquè es repeteixi exactament igual cada vegada que es vol produir el mateix efecte o acomplir la mateixa cosa; per exemple, el ritu de la creació de l’Aprenent Maçó, el ritu d’entrada al Temple. [e: rito ; f: rite] 2. (Amb majúscula inicial) 1. Cada una de les diverses formes generals d'organitzar i practicar el treball maçònic, tant pel que fa al sistema de graus i llur contingut iniciàtic, com pel que fa a la concreció cerimonial; tots els ritus parteixen dels tres graus bàsics i del nucli simbòlic procedent de les llotges operatives, amb l'afegiment, produït al llarg del temps, de divers altre contingut iniciàtic i simbòlic i de diversos graus per damunt del tercer, en nombre diferent segons cada ritu. 2. Sistema d'organismes i jurisdiccions pel qual s'administra un Ritu. 3. Ritu Emulació. Ritu propi de la Gran Llotja Unida d'Anglaterra i d'altres de l'àmbit anglosaxó; té només un grau suplementari, que no considera com a tal, sinó com una extensió del grau de Mestre; veu els graus alts del R. E. A. A. com una Maçoneria "lateral" (Side Masonry), diferent de la Maçoneria "pura i antiga" (pure and ancient Masonry), és a dir, la de les llotges simbòliques; no practica el debat de temes filosòfics o socials a llotja, però sí als àpats fraternals, que es consideren com una part de la tinguda. [e: Rito Emulación ; f: Rite Émulation] 4. Ritu Escocès Antic Acceptat (R. E. A. A.). Ritu practicat arreu del món, especialment als països de l'Europa i l'Amèrica llatines; el seu sistema d'alts graus també és fortament arrelat als països anglosaxons; té trenta graus per damunt dels simbòlics, en total, doncs, trenta-tres graus; es formà al continent europeu al llarg del segle XVIII, sense cap relació amb la francmaçoneria d'Escòcia (vegeu escocisme), com una successiva aportació de graus de diverses procedències tradicionals i iniciàtiques, la qual cosa li ha donat una gran riquesa simbòlico-iniciàtica que ha impregnat també els seus graus simbòlics; la seva història administrativa és una constant pugna entre Potències i jurisdiccions, especialment entre les Grans Llotges del Simbolisme i els Suprems Consells, situació que intentà d'harmonitzar el Convent del Ritu reunit a Lausana el 1875, el qual reconegué jurídicament la independització de les Potències simbòliques (vegeu també Suprem Consell). [e: Rito Escocés Antiguo y Aceptado ; f: Rite Écossais Ancien et Accepté] 5. Ritu Escocès Rectificat (R. E. R.). Ritu practicat a França per la Gran Llotja Simbòlica i Tradicional Opéra, i per algunes llotges de Suïssa i Alemanya; procedeix de l'escocisme, però amb el màxim realçament de la simbologia d'encuny cristià, amb la intenció de constituir una Maçoneria "cristiana", centrada en la figura de Sant Andreu, projecte que reeixí amb l'oficialització del Ritu al Convent de Wilhelmsbad el 1782; té sis graus, els tres simbòlics més tres d'alts, el primer dels quals subdividit en dos; aquests graus alts són administrats per Grans Priorats. [e: Rito Escocés Rectificado ; f: Rite Écossais Rectifié]. 6. Ritu Francès o Modern Ritu practicat per una gran part de les llotges del Gran Orient de França; és, de fet, el Ritu Escocès en Set Graus, el sistema escocès més antic, practicat per moltes llotges del Regne de França des d’almenys 1740; cap al 1760 restà definitivament fixat, amb la sobreposició de l’important Rosacreu i la fusió de dos graus; el 1786 fou establert com a Ritu propi del Gran Orient de França, amb l’afegiment d’un grau filosòfic; els seus cinc graus alts són administrats pel Gran Col·legi dels Ritus, Potència sorgida del mateix Gran Orient. [e: Rito Francés o Moderno ; f: Rite Français o Moderne]
Representació del R. E. A. A. (esquerra) i Ritu de York (dreta)
ritual 1. adj Relatiu o pertanyent al ritu 2. p ext Relatiu o pertanyent a la cerimònia. 2. m 1. Ritu, contingut intrínsec d’una cerimònia. 2 Llibre que conté les instruccions necessàries per a la pràctica dels treballs i les cerimònies. [e: ritual ; f: rituel]
rituàlic, -a adj Per oposició a administratiu, dit del ritu o de la cerimònia amb contingut iniciàtic i, per tant, immancable i no modificable. [e: rituálico, -a ; f: ritualique]
Sac de Propostes m (Gal·licisme) Bossa de Propostes.
sala f 1. sala humida. Sala adjacent al Temple agençada per a fer-hi els àpats fraternals. [e: sala húmeda ; f: salle humide] 2. sala de passos perduts. Sala d’espera contigua a l’atri on els germans s’abillen i es preparen abans d’entrar a llotja. [e: sala de pasos perdidos ; f: salle des pas perdus]
salari m 1. Remuneració simbòlica que rep l’obrer francmaçó pel treball fet; és la satisfacció del deure complert i del perfeccionament gradual; els aprenents el reben a la columna B, el fradins a la columna J i els mestres a la Cambra del Mig. [e: salario ; f: salaire] 2. augment de salari 1. Pas al segon grau; té lloc en dues fases, mitjançant sengles cerimònies rituàliques, la segona en tinguda magna, després del procés administratiu corresponent. 2. Erròniament, qualsevol augment de grau. [e: aumento de salario ; f: augmentation de salaire]
Sant Joan Símbol de la Francmaçoneria bàsica i originària dels tres graus, com a record del patronatge que la maçoneria operativa atribuïa als dos sants Joans les festivitats dels quals s’escauen en el solstici d’estiu (Baptista) i en el d’hivern (Evangelista); així, totes les llotges simbòliques s’anomenen genèricament llotges de Sant Joan; de fet, aquestes celebracions dels Sants Joans eren una cristianització de les festes solsticials paganes, que els romans posaven sota la invocació de Janus, el déu de les dues cares o portes (en llatí, janua) de l’any. [e: San Juan; f: Saint Jean]
Saviesa f Un dels Tres Pilars simbòlics de la llotja i de tota la Francmaçoneria com a Llotja Universal; aquell que ha de presidir la construcció de l'edifici maçònic, que és la Llum com a coneixement; és representat físicament per una de les Columnes Petites, la d'ordre jònic, situada a l'angle sud-oriental de l'àrea del zenit de la llotja, damunt la qual columneta lluu l'estel de la Saviesa (vegeu estel); és simbòlicament encarnat pel Venerable Mestre. Vegeu també Bellesa i Força. [e: Sabiduría ; f: Sagesse]
secret m Allò que el francmaçó o francmaçona jura de no revelar als profans; es tracta d’un fet simbòlico-ritual, ja que en la realitat històrica tot el contingut del treball francmaçònic ha estat i és divulgat permanentment; tanmateix ha servit sovint d’excusa per a desfermar la repressió política o religiosa damunt la Francmaçoneria en alguns països; el veritable "secret" maçònic és el coneixement i l’experiència, la gnosi, que cada maçó o maçona ha tret del treball i això no és que no es pugui revelar, sinó que és intransmissible mitjançant paraules. [e: secreto ; f: secret]
Secretari, -ària m i f Oficial o oficiala de la llotja que té cura de traçar les planxes dels treballs, de dur els llibres de la llotja, de rebre i emetre la correspondència, sota les instruccions del Venerable Mestre, i de custodiar l'arxiu; seu a l'Orient, a la dreta del Venerable Mestre; l'emblema i la joia corresponent són dues plomes d'ocell encreuades. [e: Secretario, -a ; f: Secrétaire]
Segon, -a Vigilant m i f Dignitat de la llotja, una de les seves Tres Llums; substitueix el Primer Vigilant en les seves funcions, quan és absent, i el Venerable Mestre, quan són absents aquest i el Primer Vigilant; té al seu càrrec l'ordre i el treball, especialment la instrucció, dels aprenents maçons; el seu emblema i la joia corresponent és una plomada. [e: Segundo, -a Vigilante ; f: Second, -onde Surveillant, -ante]
signe m 1. Gest ritual que fa el francmaçó o francmaçona com a mitjà de reconeixement segons el grau que posseeix o el que fa amb altres finalitats. [e: signo ; f: signe] 2. signe de destret. Signe que el Mestre Maçó fa en situació de greu perill per demanar socors als germans que el puguin veure. [e: signo o señal de apuro ; f: signe de détresse] 3. signe de fidelitat. Signe que es fa posant la mà dreta damunt el pit a l'altura del cor; es fa quan cal adoptar posats solemnes sense que s'hagi d'estar a l'ordre. [e: signo de fidelidad ; f: signe de fidelité] 4. signe d’ordre. Vegeu ordre. 5. signe habitual o de costum o conegut Signe que es fa amb el braç per expressar aprovació en les votacions no secretes. [e: signo habitual, conocido ; f: signe d’habitude, connu] 6. signe penal. Signe que es fa a continuació del signe d’ordre i que representa, segons el grau, un dels tres càstigs simbòlics reservats al perjur [e: signo penal ; f: signe pénal]
símbol m Entitat física o verbal que remet a un coneixement al qual el francmaçó o francmaçona ha pervingut per mitjà de la consideració llargament viscuda del mateix símbol (en relació amb els altres símbols i amb el treball col·lectiu i el mestratge); poden ser símbols una paraula, un objecte o figura (emblema), un argument (al·legoria); el símbol és fix, permanent, ritual, però el coneixement al qual remet és mòbil, progressiu, creixent i personal; el símbol permet el treball en comú i l’entesa d’un nombre il·limitat de persones (els francmaçons i francmaçones) que tenen coneixements diferents, tant de la realitat més immediata com de la més transcendent. [e: símbolo ; f: symbole]
simbòlic, -a adj 1. 1 Relatiu o pertanyent als símbols. 2. Que actua com a símbol, que té valor de símbol, que cal entendre com a símbol. 2. Relatiu o pertanyent al Simbolisme.
simbolisme m 1. 1. Caràcter o qualitat de símbol. 2. Allò a què remet un símbol. 2. 1. Sistema de símbols. 2. el Simbolisme. La Francmaçoneria bàsica i originària dels tres graus, Aprenent, Fadrí i Mestre, comuna a tots els ritus i sistemes, dita també Maçoneria Universal.
simbologia f Conjunt de símbols interrelacionats.
Sol m Objecte simbòlic consistent en una representació convencional de l’astre, il·luminada per transparència; emblema, juntament amb la Lluna, i en contraposició amb aquesta, de la dualitat del manifestat que expressa la llotja o Temple com a representació de l'Univers, de la qual dualitat és la part activa, diürna, masculina; presideix la llotja, a l'Orient, al costat meridional (esquerra del V. M.), i està en correspondència amb la Columna J. [e: Sol ; f: Soleil]
solidaritat f Deure maçònic envers els germans en particular i la Humanitat en general, derivat del principi de fraternitat; pot revestir formes molt diverses de realització, algunes de les quals s'institucionalitzen en la societat profana (fundacions per a l'ajut social, hospitals, etc.).
solstici m Cada un dels dos moments de l'any en què el Sol, arribant a la màxima declinació septentrional o meridional respecte a l'eclíptica, marca un canvi de cicle en la Natura (de signe invers segons que es tracti de l'hemisferi nord o de l'hemisferi sud), presos com a símbol de la renovació a través de la transmutació; objecte de celebració en totes les tradicions iniciàtiques i religioses, també ho són de la Francmaçoneria, que constitueix els dos solsticis en les seves dues màximes festivitats anuals, al voltant del 21 de juny (solstici d'estiu, o de Sant Joan d'estiu) i del 21 de desembre (solstici d'hivern, o de Sant Joan d'hivern), en el cas de l'hemisferi nord, les quals festivitats celebra amb cerimònies específiques, centrades en el foc com a element regenerador i solar (vegeu també Sant Joan). [e: solsticio, de verano, de San Juan de verano, de invierno, de San Juan de invierno ; f: solstice, d’été, de Saint Jean d’été, d’hiver, de Saint Jean d’hiver].
Les dues cares del déu romà Janus
son m 1. Estat del francmaçó o francmaçona que abandona el treball de llotja i resta inactiu. 2. entrar en son, estar en son. Deixar l’activitat, estar en inactivitat. Vegeu també adormit -ida. [e: sueños; entrar, estar en sueños ; f: sommeil; tomber, être en sommeil]
Suprem Consell m Organisme que té la suprema jurisdicció dels cossos i cambres dels graus alts del Ritu Escocès Antic Acceptat dins un determinar àmbit territorial; segons que va establir el Convent del Ritu reunit a Lausana el 1875, a cada Estat només hi pot haver un sol Suprem Consell, però aquesta prescripció no s’ha complert mai, ja que cada Gran Llotja o Gran Orient ha tendit a impulsar la constitució d’un Suprem Consell amb el qual correspondre’s sense tensions. [e: Supremo Consejo ; f: Suprême Conseil]
taller m Llotja (en totes les accepcions); prové de la idea que la llotja és el lloc on es treballa i el conjunt d'obrers que hi treballen; s'empra alternadament i indistintament amb llotja. [e: taller ; f: atelier]
Temple m Llotja 1. 1.; prové de la concepció de la llotja com a Temple de Salomó (vegeu llotja); s'empra alternadament amb llotja, però preferentment a aquesta amb relació als aspectes rituàlics. [e: Templo ; f: Temple]
testament filosòfic m Seguit de preguntes sobre la causa primera, ell mateix i el proïsme que l'iniciand o inicianda ha de respondre mentre es troba a la Cambra de Reflexió. [e: testamento filosófico ; f: testament philosophique]
tinguda f 1. Sessió ritual d'una llotja; cal convocar-la formalment, amb l'ordre dels treballs a fer; dins la mateixa tinguda es pot passar d'una cambra a una altra, amb les formalitats d'obertura i cloenda pertinents. [e: tenida ; f: tenue] 2. tinguda blanca. Tinguda a la qual poden assistir profans, raó per la qual el contingut ritual és reduït al mínim; pot ésser oberta, si hi poden participar profans en general, o tancada, si només hi participa un conferenciant profà. [e: tenida blanca, abierta, cerrada ; f: tenue blanche, ouverte, fermée] 3. tinguda de dol o fúnebre. Tinguda en què s’honora un francmaçó o francmaçona que ha traspassat a l’Orient Etern. [e: tenida de duelo o fúnebre ; f: tenue de deuil o funèbre] 4. tinguda d’instrucció. Tinguda els treballs principals de la qual són la instrucció ritual corresponent al grau en què es treballa. [e: tenida de instrucción ; f: tenue d’instruction] 5. tinguda magna. Tinguda dedicada a uns treballs de transcendència maçònica; són tingudes magnes, entre d’altres, les d’iniciació, d’augment de salari i d’exaltació, i totes les d’instal·lació. [e: tenida magna ; f: tenue solennelle] 6. tinguda ordinària. Tinguda dedicada als treballs habituals de la llotja; solen ser quinzenals. [e: tenida ordinaria ; f: tenue ordinaire, commune]
tocament m Conjunt de senyals tàctils que els francmaçons fan servir per reconèixer-se; n’hi ha un per cada grau; fora de llotja només se sol fer servir el del primer grau, que per això s’anomena general. [e: toque ; f: attouchement]
tolerància f Actitud, derivada del principi de fraternitat i també del de llibertat, de respecte absolut i atenció cordial envers el pensament i l’expressió d’un germà o germana francmaçó; practicar la tolerància és un dels deures majors del francmaçó o francmaçona. [e: tolerancia ; f: tolérance]
traçar v tr Gravar. [e: trazar ; f: tracer]
traçat m 1. Planxa. [e: trazado ; f: tracé] 2. traçat d'arquitectura. Planxa. [e: trazado de arquitectura ; f: morceau d'architecture]
treball m 1. sing 1. Dedicació a les tasques de la Francmaçoneria, especialment, a les tasques rituals. 2. demanar, concedir treball Demanar, concedir la paraula en un debat a llotja. 3. Planxa gravada sobre un determinat tema per a ésser llegida a llotja. 2. pl 1. Tasques rituals, especialment les que componen una mateixa tinguda, una mateixa cerimònia. 2. cloure els treballs. Procedir a la cloenda. 3. obrir els treballs. Procedir a l’obertura. 4. ordre dels treballs. Ordre del dia d’una tinguda. 5. planxa dels treballs. Vegeu planxa. [e: trabajo, trabajos ; f: travail, travaux]
treballar v intr 1. Perseguir els objectius de la Francmaçoneria. 2. 1. Actuar ritualment. 2. treballar en grau de (Aprenent, Fadrí, Mestre). Actuar segons el ritual propi del grau. [e: trabajar ; f: travailler]
Tresorer, -a m i f Oficial o oficiala de la llotja que té cura del tresor d’aquesta, de dur-ne la comptabilitat i de gestionar els cobraments i els pagaments, sota les instruccions del Venerable Mestre; seu al cap de la columna del sud, darrere el Mestre de Cerimònies; l’emblema i la joia corresponent són dues claus encreuades. [e: Tesorero, -a ; f: Trésorier, -ière]
triangle m Ens maçònic format per un mínim de tres mestres que es constitueix amb l'únic objecte d'arribar a constituir una llotja justa i perfecta, en una població on no hi ha cap llotja de la mateixa Obediència; si al cap de tres anys no hi ha reeixit, ha de dissoldre's; no pot conferir graus ni té jurisdicció pròpia i ha de dependre d'una altra llotja o dels organismes federals. [e: triángulo ; f: triangle]
triple abraçada fraternal f Abraçada ritual entre dos francmaçons que es repeteix tres vegades alternant la disposició dels braços; és, amb l’òscul de la pau, el símbol de la fraternitat. [e: triple abrazo fraternal ; f: triple accolade fraternelle]
Tronc de la Vídua m 1. Bossa per a recollir els òbols de la llotja; és ritualment obligat de passar-la en cada tinguda. 2. Fons financer de la llotja que es nodreix dels òbols dels germans i d’altres donatius i és destinat exclusivament a exercir la solidaritat o beneficència; té una comptabilitat separada de la del tresor de la llotja i està a cura de l’Hospitalari. [e: Tronco de la Viuda ; f: Tronc de la Veuve]
trucs m Cops donats a la porta del Temple per demanar d’ésser-hi rebut; cal donar el nombre de trucs corresponent al grau en què es treballa; així, hi ha els trucs d’Aprenent, els trucs de Fadrí i els trucs de Mestre. [e: golpes ; f: coups]
trucar v intr Fer els trucs pertinents a la porta del Temple; ritualment, doncs, no es diu mai que "truquen", sinó que truquen d’Aprenent, de Fadrí o de Mestre, o bé que truquen profanament, si els trucs no són de cap grau. [e: llamar, llaman de Aprendiz, de modo profano ; f: frapper, on frappe en Apprenti, en profain]
unió f Concòrdia dels esperits i de les voluntats invocada sovint en el ritual com a ideal francmaçònic; té com a emblemes el llorer, l’òscul de la pau i la Cadena d’Unió. [e: unión ; f: union]
Valls f pl Orient 2.
Venerable Mestre, -a m i f Vegeu mestre.
Veritat f Objecte últim de la recerca del francmaçó o francmaçona; no es tracta de la veritat sobre la realitat immediata que també ha d’esforçar-se a conèixer, sinó la que podria donar resposta a les tres grans qüestions de la vida, que són l’objecte específic dels tres graus: d’on vinc? (aprenent), qui sóc? (fadrí), on vaig? (mestre); la Francmaçoneria no la té, però treballa per trobar-la (vegeu Paraula Perduda); el símbol de la Veritat és la Llum. [e: Verdad ; f: Verité]
viatge m Cadascuna de les circulacions rituàliques que els recipiendaris fan en les cerimònies d’iniciació i d’augment de salari. [e: viaje ; f: voyage]
la Vídua f La Francmaçoneria; vegeu fills de la Vídua i tronc de la Vídua.
Vigilants m pl Vegeu Primer Vigilant i Segon Vigilant.
virtut f 1. Capacitat constructiva; les tres grans virtuts que permeten d'aixecar el Temple simbòlic de la Francmaçoneria són la Saviesa, la Força i la Bellesa. (Vegeu també columna, estel, llum i pilar.) 2. Força interior del francmaçó o francmaçona per autosuperar-se en l'obra constructiva i ajudar els altres a fer-ho, invocada sovint en el ritual com a exigència ascètica de la Francmaçoneria, la qual "aixeca Temples a la virtut i enfonsa el vici" [e: virtud ; f: vertu]
visitant m i f Francmaçó o francmaçona que assisteix als treballs d’una llotja que no és la pròpia; el dret de visita és un dret maçònic bàsic i és reconegut i practicat per totes les llotges del món; és una forma de practicar la fraternitat i alhora d’intercanviar coneixement i experiència. [e: visitador, -a, visitante ; f: visiteur, -euse]
V. M. Abreviatura de Venerable Mestre, -a.
volta f 1. Sostre, figurat o real; simbolitza la unió de totes les forces i la protecció que ofereix a qui s'hi aixopluga. [e: bóveda ; f: voûte] 2. volta d'acer. Volta formada per les espases dels membres de la llotja, enlairades i tocant-se , formats en dos rengles paral·lels fent passadís perquè hi passin per sota els germans als quals es dediquen honors maçònics. [e: bóveda de acero ; f: voûte d'acier] 3. volta estelada. El sostre de la llotja o Temple, pintat d'un fons de color blau, damunt del qual hi ha dibuixats estels, principalment l'Óssa Major i l'Óssa Menor, i just al centre, l'Estel Polar, que indica el zenit; és l'emblema del caràcter universal, còsmic, de la llotja (vegeu llotja 1. 1.) on treballen els francmaçons i símbol de la unió del Cel i la Terra. [e: bóveda celeste ; f: voûte etoilée]
Volta Estelada al temple de Dendera, Egipte
Volum de la Llei Sagrada m Llibre simbòlic que conté les escriptures en què es fonamenta alguna de les grans tradicions religioses, segons la cultura de la societat on treballa la llotja; en la maçoneria de cultura occidental juevo-cristiana és la Bíblia; és una de les Tres Grans Llums de la Francmaçoneria; representa la base de la unió de la Terra i el Cel, simbolitzada per la unió de l’Escaire i el Compàs, atès que el Volum és tingut com l’expressió del pensament diví en llenguatge humà. [e: Volumen o Libro de la Ley Sagrada ; f: Volume de la Loi Sacrée].
VV Abreviatura de Valls.
zenit m 1. 1. Punt de la volta estelada que marca el centre geomètric de la llotja, com a representació simbòlica del zenit astronòmic, i, com aquest, oposat al nadir. 2. àrea o quadrat del zenit. Àrea quadrangular que ocupa el centre geomètric de la llotja i resta delimitada per la col·locació de les Columnes Petites (vegeu Bellesa, Força i Saviesa); és tinguda per l’indret més sagrat de la llotja, al centre de la qual hi ha l’altar amb les Tres Grans Llums; representa el Centre de l’Univers o Centre del Món i és carregat de les múltiples significacions que les tradicions iniciàtiques han acumulat en aquest símbol. 2. Indret, localitat, on hi la seu d’un Suprem Consell. [e: cenit ; f: zénith]
