El Ritu Oficial

Principis del Ritu Escocés Antic Acceptat    

Emblema del R. E. A. A.

MANIFEST DEL CONVENT DE LAUSANA, setembre del 1875

De fa molt de temps, i darrerament sobretot, la Maçoneria ha estat objecte dels atacs més injuriosos.

A l'hora en què el Convent, després de fer l'examen més atent de les antigues constitucions del Ritu escocès antic i acceptat, conservant amb un religiós respecte les sàvies disposicions que el protegeixen i el perpetuen, deslliura la Maçoneria de vans entrebancs i vol penetrar-la més i més del vent de llibertat que anima la nostra època; a l'hora en què sobre bases indestructibles, sanciona una íntima aliança entre els Maçons de tot el món, el Convent no vol separar-se sense respondre amb una manifestació esclatant a calúmnies deplorables i a anatemes enèrgics.

En primer lloc, per als homes que, per tal de presentar-se a la Francmaçoneria, en volen conèixer els principis, aquesta els proclama per la declaració següent, que és el seu programa oficial, les expressions del qual han estat dictades pel Convent.

DECLARACIÓ DE PRINCIPIS

La Francmaçoneria proclama, com ho ha proclamat des del seu origen, l'existència d'un principi creador, sota el nom de Gran Arquitecte de l'Univers.

No imposa cap límit a la recerca de la veritat, i per garantir a tothom aquesta llibertat exigeix de tothom la tolerància.

La Francmaçoneria és, doncs, oberta als homes de qualsevol nacionalitat, de qualsevol raça, de qualsevol creença.

Prohibeix als tallers tota discussió política i religiosa; acull tot profà, siguin quines siguin les seves opinions en política o en religió, de les quals no té per què preocupar-se, amb que sigui lliure i de bons costums.

La Francmaçoneria té per finalitat de lluitar contra la ignorància sota totes les seves formes; és una escola mútua el programa de la qual es resumeix així: obeir les lleis del país, viure amb honor, practicar la justícia, estimar els semblants, treballar sense cessar per la felicitat de la humanitat i perseguir la seva emancipació progressiva i pacífica.

Vet ací el que la Francmaçoneria adopta i vol fer adoptar als qui tenen el desig de pertànyer a la família maçònica.

Però al costat d'aquesta declaració de principis, el Convent té necessitat de proclamar les doctrines en les quals la Maçoneria pren suport; vol que tothom les conegui.

Per realçar l'home als seus propis ulls, per fer-lo digne de la seva missió sobre la terra, la Maçoneria estableix el principi que el Creador suprem ha donat a l'home, com el bé més preciós, la llibertat: la llibertat, patrimoni de la humanitat tota sencera, raig del més amunt que cap poder no té el dret d'apagar ni d'esmorteir i que és la font dels sentiments d´honor i de dignitat.

Des de la preparació al primer grau fins a l'obtenció del grau més elevat de la Maçoneria escocesa, la primera condició sense la qual res no és atorgat a l'aspirant, és una reputació d'honor i probitat incontestada.

Als homes per als quals la religió és el consol suprem, la Maçoneria els diu: cultiveu la vostra religió sense entrebanc, seguiu les inspiracions de la vostra consciència; la Maçoneria no és pas una religió, no té cap culte; així, doncs, vol la instrucció laica, la seva doctrina és enclosa, tota sencera, en aquesta bella prescripció: estima el proïsme.

Als qui temen amb tanta raó les dissensions polítiques, la Maçoneria els diu: proscric de les meves reunions tota discussió, tot debat polític; sigues per a la teva pàtria un servidor fidel i abnegat, no ens n'has de retre cap compte. L'amor a la pàtria s'acorda, d'altra banda, tan bé amb la pràctica de totes les virtuts!

Hom ha acusat la Maçoneria d'immoralitat! La nostra Moral és la moral més pura, més santa; té per base la primera de totes les virtuts: la humanitat. El veritable Maçó fa el bé, estén la seva sol·licitud als malaurats, siguin quins siguin, en la mesura de la seva pròpia situació. No pot sinó rebutjar amb fàstic i menyspreu la immoralitat.

Tals són els fonaments damunt els quals reposa la Francmaçoneria i els que asseguren a tots els membres d'aquesta gran família la unió més íntima, sigui quina sigui la distància que separa els diversos països que habiten; entre tots ells hi ha l'amor fraternal. I què pot testimoniejar més bé aquesta veritat que la reunió mateixa del nostre Convent?

Desconeguts els uns dels altres, venint dels països més diversos, tot just havíem bescanviat les primeres paraules de benvinguda i ja la unió més íntima regnava entre nosaltres; les mans encaixaven fraternalment i en el si de la més colpidora concòrdia hem pres les nostres resolucions més importants per un assentiment unànime.

Francmaçons de totes les contrades, ciutadans de tots els països, vet ací els preceptes, vet ací les lleis de la Francmaçoneria, vet ací els seus misteris. Contra ells els esforços de la calúmnia romanen impotents i les seves injúries restaran sense eco; caminant pacíficament de victòria en victòria, la Francmaçoneria estendrà cada dia la seva acció moral i civilitzadora.

Objectius del Ritu Escocès

Avui l’home, la societat i tot el planeta reclamen amb urgència una nova organització del món; és el moment d’iniciar un nou replanteig davant els problemes que afronta la humanitat; ha arribat el temps de substituir el conflicte per la cooperació, l’odi per l’amor, la violència per la raó, l’abús de poder per la Saviesa, el cec seguiment d’un corrent religiós o d’un partit polític per un sentit de responsabilitat individual.

El Maçó o Maçona rep, en els diversos graus de l’escocisme, una estimulació intel·lectual i filosòfica que el permet penetrar en variats camps del coneixement, i influir en la problemàtica de la cultura, de la moral i de la ètica, amb la possibilitat de participar de forma conscient com a constructor d’aquest món més equànime.

La metodologia de l’escocisme és respectuosa amb el simbolisme iniciàtic del model maçònic ja establert, desenvolupant un nombre addicional i variable d’alts graus que amplien la simbologia mitjançant la incorporació de nous mites simbòlics. Es considera que els seus ideals impliquen un programa de treball forjador d’harmonia, per tal que el camí emprès porti a bon fi. Es conserva la tradició iniciàtica perquè es creu que l’ésser humà és portador d’un complex i subtil bagatge espiritual que necessita un temps i un espai per a orientar-se fins aconseguir una vertadera consciència individual, passant pels diferents nivells simbolitzats per les iniciacions de cada grau, com a parts d’un tot interrelacionat, el que és l’essència de l’escocisme.

L’escocisme té també com a objectiu afegir als seus graus superiors ingredients esotèrics, és a dir, pertanyents a la Tradició iniciàtica les arrels de la qual s’endinsen en la més rica història de les civilitzacions. La profunditat dels coneixements als quals varen dedicar la seva preclara intel·ligència savis del llunyà Orient, sirians, egipcis, perses i hebreus, haurien de constituir les columnes bàsiques d’un edifici en l’interior del qual el Germà o Germana trobi també el pensament i el mètode lògic dels filòsofs grecs i de tots aquells que fins avui han continuat la recerca de la Veritat.

L’evolució de la Ètica i la Moral com a rectores de la conducta de l’ésser humà a través de les generacions és de per ella mateixa una font inesgotable d’ensenyances positives en les quals la Llotja de Perfecció no pot deixar de beure.

El coneixement dels avanços de la ciència i de la tècnica és un complement obligat dins del programa d’estudis dels graus superiors. Davant dels mitjans de difusió que es dediquen a un demagògic tractament dels temes d’actualitat recaptant l’atenció de les masses, el Temple és l’escenari adequat, tant pel que fa a la informació constructiva, com per a despertar l’alarma davant dels excessos que violen les lleis naturals.

Aquests graus elevats escocesos tenen una utilitat pràctica indiscutible, però a condició que serveixin realment a la finalitat per a la qual van ser creats. Per tal d’aconseguir-ho, caldria que els temes de treball de les Reunions d’aquests graus es dediquessin als estudis filosòfics i metafísics, massa descuidats en les Llotges simbòliques, i no oblidant mai el caràcter iniciàtic de la Maçoneria, que no és ni un club polític ni una associació mútua de socors.

Difícil és la tasca que correspon al Ritu; portar-la a bon fi significa treballar de forma coratjosa contra les desviacions que dos segles d’escocisme han anat acumulant, i retornar a la finalitat “eminentment filosòfica, social i filantròpica” establerta en les Constitucions del Ritu, de final del segle XVIII: “Unió, felicitat, progrés i benestar de la Humanitat en general, i de cadascú en particular”.