Constitucions d'Anderson

Les Constitucions d'Anderson
ANTIGUES LLEIS FONAMENTALS 1723

Una edició de les Constitucions d'Anderson

Recollides de llurs antics arxius, per ordre del Gran Mestre, l’actual Duc de Montaigu. Aprovades per la Gran Lògia i ordenades d’imprimir en la primera edició del Llibre de les Constitucions, el 25 de març de 1722.

I.- REFERENT A DÉU I A LA RELIGIÓ

El maçó està obligat, per vocació, a practicar la moral i si entén bé el seus deures, no és convertirà mai en un estúpid ateu, ni en un home immoral. Encara que en temps antics els maçons estaven obligats a practicar la religió dels països on habitaven, avui s’ha cregut més oportú, no imposar-los-hi cap més religió que aquella en què tots els homes hi estan d’acord, i deixar-los-hi total llibertat respecte a les seves opinions personals. Aquesta religió consisteix en ser bons homes i lleials, és a dir, homes d’honor, per damunt de qualsevol diferencia en els seus noms o en les seves conviccions. D’aquesta forma la Maçoneria es convertirà en un centre d’unitat i mitjà per establir relacions amistoses entre les gents que, fora d’ella, haguessin estat separades.

II.- DE L’AUTORITAT CIVIL, SUPERIOR I INFERIOR

El maçó, té que ser una persona tranquil·la, sotmesa a les lleis del país on està establert i no té que prendre part ni deixar-se arrossegar cap a motins o conspiracions forjades contra la pau i contra la prosperitat del poble, ni mostrar-se rebel a l’autoritat inferior, perquè la guerra, l'efusió de la sang i els trasbalsos, han estat sempre funests per la Maçoneria. Així doncs, en l’antiguitat, els reis i els prínceps es mostraren ben disposats amb la societat, per la submissió i la fidelitat en què els maçons donaven proves constants en l'acompliment dels seus deures de ciutadans i en la fermesa de la seva conducta digna oposant-la a les calumnies i acusacions dels seus adversaris; aquests reis i prínceps no es desdenyaren de protegir als membres de la corporació i defensaren l’honor que sempre prosperà en temps de pau. Si seguint aquestes doctrines, algun germà es convertia en pertorbador de l’ordre públic, ningú devia d’ajudar-lo amb els seus propòsits ans al contrari, devia d’ésser comparat com un desgraciat. Només però per aquest sol fet, i encara que la confraria condemnes la seva rebel·lió per evitar donar cap motiu de sospita o descontentament, sempre que el rebel no pogués ser censurat d’un altre crim, no podia ser exclòs de la Lògia, quedant inviolables les seves relacions amb aquesta i dels drets que gaudia com a maçó.

III.- DE LES LÒGIES

La Lògia és el lloc on els maçons es reuneixen per treballar, i per extensió se l’hi dóna aquest nom a tota assemblea de maçons constituïda: tots els germans tenen que formar part d’una lògia i sotmetre’s als seus reglaments particulars i les ordenances generals.
Les Lògies són particulars o generals i la millor manera de distingir-les en aquestes dues vessants és visitar-les i estudiar els actuals reglaments de les Lògies Generals o Grans Lògies.
Antigament els mestres i els membres d’aquestes Lògies, no podien absentar-se, ni deixar d’assistir a les sessions, quan hi eren convidats, sense incórrer en un càstig sever, a menys que comuniquessin als mestres i inspectors, les causes que els hi impedien complir aquest deure.
Les persones que volien ser admeses en qualitat de membres de les Lògies, tenien que ser homes bons i lleials, lliures de naixement, d’edat madura i raonable i de bona reputació; era prohibit d’admetre a la Maçoneria, esclaus, dones i homes immorals, en què la seva conducta fos motiu d’escàndol.

IV.- DELS MESTRES, INSPECTORS, COMPANYS i APRENENTS

Entre els maçons, les preferències no poden fonamentar-se exclusivament, en el vertader mèrit personal, es té que tenir especial cura que els propietaris que disposen les construccions, seran servits amb completa satisfacció; es té que procurar que els germans no tinguin, perquè avergonyir-se de les seves obres, en què la Real Associació no perdi la consideració que gaudeix. Per aquesta raó, els mestres inspectors deuen de ser elegits tenint en compte els seus mèrits personals, més que no pas la seva edat. És impossible tractar tots aquests assumptes per escrit. Cada germà té que estar en el seu lloc i aprendre aquests principis, segons el mètode adoptat en cada confraria; de tota manera, es té que considerar pels aspirants que cap mestre pot acceptar un aprenent, si aquest no li presenta suficients obres, sinó és un jove perfecte, sense cap deformitat física i sense cap defecte que el faci d’ésser incapaç d’instruir-se en el seu art, de servir al seu mestre i d’arribar a la vegada a ser un germà i mestre, quan hagi transcorregut el temps d’aprenentatge.
També ha de ser, fill de pares honrats, perquè en cas de posseir altres qualitats, pugui arribar a obtenir el lloc d’inspector, de mestre d’una Lògia, de Gran Inspector i de Gran Mestre de totes les Lògies, segons el seus mèrits i virtuts.
Els inspectors han de ser membres de la corporació i els mestres tenen que haver exercit abans el càrrec d’inspector.
Els Grans Inspectors han d'haver estat mestres de Lògia, i en definitiva, per ocupar el lloc de Gran Mestre han de posseir el caràcter de perfecte Maçó.
El Gran Mestre ha de ser noble de naixement, o bé ocupar una posició excepcional, una educació perfecta o la d’un savi distingit, un arquitecte hàbil, un hàbil fill de pares honrats, i a més a més, les Lògies li tenen que reconèixer un mèrit real, i perquè pugi complir els deures del seu càrrec de manera més perfecte, se'l autoritza per designar i nombrar un diputat que té que ser o haver estat mestre d’una Lògia Particular; el Diputat Gran Mestre té el deure de realitzar tots els actes que son de la competència del Gran Mestre, del seu superior, en les absències d’aquest o bé pel qui hagi delegat.
Tots els germans estan obligats a prestar obediència a totes les seves ordenances i a tots els governants superiors i subalterns de l’Antiga Lògia, en els seus diferents càrrecs, d’acord amb les antigues lleis i reglaments, i executar les ordres amb respecte, afecte i activitat.

V.- DEL REGLAMENT DE LA CORPORACIÓ EN EL TRANSCURS DEL TREBALL

Durant els dies laborables, tots els maçons tenen que treballar lleialment, perquè puguin disfrutar millor del dia de festa; el company de més coneixements i experiència, té que ser elegit en qualitat de mestre o superintendent dels treballs de construcció disposats pel propietari, i els que treballen sota les seves ordres, li tenen que dispensar el tracte de Mestre. Els Companys tenen d'evitar tota inconveniència deshonesta i d’anomenar-se indecentment, és titularan mútuament Germans o Companys i es comportaran amb cortesia, tant a dins com a fora de la Lògia.
El Mestre, deu d’emprendre els treballs del propietari en les condicions més justes i equitatives, i usar el que li pertanyi, com si es tractés dels seus propis béns; i no donar a cap aprenent o company més salari del que realment es mereixin. Mestres i maçons, tots deuen de ser fidels al propietari que els ocupi i pagui religiosament el seu salari, i executar els seus treballs a consciència, be sigui a jornal o a preu fet.
Cap germà es té que mostrar gelós de la prosperitat d’un altre, ni turmentar-lo o procurar separar-lo del seu treball quan sigui capaç d’executar-lo, perquè ningú pot acabar un treball començat per un altre en condicions tan avantatjoses com qui ho va començar, ja que no pot posseir un coneixement profund dels plànols i dibuixos de la construcció.
Si un Inspector dels treballs, surt elegit entre els companys, deurà de ser fidel al mestre i als companys; en absència del mestre, vetllarà amb molta cura per l’interès del propietari, per la bona execució dels treballs, i els seus germans li deuran obediència.
Tots els maçons rebran el seu salari amb reconeixement, sense murmuracions ni observacions i no abandonaran el seu mestre fins que l’obra no s’hagi acabat. Es té que ensenyar l’obra als germans més joves, perquè aprenguin a usar bé els materials i perquè mitjançant aquesta fraternal ensenyança es consolidi entre ells, una, més estreta amistat; tots els útils emprats en els treballs, deuen de ser aprovats per la Lògia.
En els treballs exclusius de la Maçoneria, no es pot contractar cap jornaler i els mestres només poden treballar amb els seus companys, llevat que aparegui una pregnant necessitat; tampoc podran comunicar els seus ensenyaments als obrers que no pertanyin a la societat.

VI.- DE LA CONDUCTA
En la Lògia Organitzada:

No es pot instruir cap comissió particular, ni entaular cap negociació sense haver obtingut l’autorització del mestre; no es pot tractar cap qüestió inoportuna o inconvenient; ni interrompre la paraula del mestre o dels inspectors o de qualsevol germà que estigui dialogant amb el mestre. Tampoc es deuen d’emprar frases jocoses mentre a la Lògia s’estiguin tractant assumptes seriosos, ni usar en cap cas un llenguatge poc honest, i sempre es deurà al mestre, als inspectors i companys, el respecte que es mereixen.
Si es presenta una queixa contra un germà, el culpable es té que sotmetre al judici i a la decisió de la Lògia, que és el tribunal real, a menys que correspongui el coneixement a la Gran Lògia. En aquests casos es té que cuidar de no interrompre per aquestes causes els treballs del propietari, i si arribes a produir-se una suspensió forçada, es té que prendre una decisió d’acord amb les circumstàncies. Tampoc es pot recórrer als tribunals de justícia per solucionar assumptes de la Maçoneria, llevat que la Gran Lògia reconegui i declari aquesta necessitat.

Conducta que es deu d'observar quant la Lògia estigui tancada, però amb els germans encara reunits.
Els germans poden dedicar-se als plaers innocents, i regular-se mútuament segons els mitjans de cadascú, procurant, però d’evitar excessos de tota mena, sobretot a la taula. També s’abstindran de dir i de fer qualsevol cosa que pugues ferir o trencar la bona harmonia que té que prevaldre entre tots; per aquesta raó, no es tenen que dur a aquestes reunions, odis privats sense cap motiu de discòrdia i sobre tot, es tenen d’evitar de soca-rel les discussions sobre religió i política, sobre nacionalitat, doncs els maçons, com hem dit abans, no professen altra religió que la universal, i que pertany a tots els pobles, a totes les llengües, i són enemics de tota empresa contra el govern constituït: la falta d’observança d’aquests preceptes, han estat i seran sempre funests per la prosperitat de les Lògies.
Sempre, l'observança d’aquest article del reglament, s’ha imposat amb gran severitat, especialment desprès de la reforma de l’Església anglicana, quan el poble anglès es retirà i separà de l’Església Romana.

Regles de conducta, quan els germans es troben fora de la Lògia sense la presencia d’estranys.
Es tenen que saludar amistosament, i d’acord amb el que està establert, anomenar-se germans, comunicar-se recíprocament les notícies que puguin ser-les-hi útils, tenint en compte de no ser observats ni escoltats; tenen que evitar tota pretensió d’elevar-se sobre els demés, i donar a cadascú la manifestació de respecte que s’atorga a qualsevol que no fos maçó; perquè encara que tots els maçons en qualitat de germans estan al mateix nivell, la Maçoneria no treu a ningú els honors que gaudeix abans de ser maçó, ans al contrari, augmenta aquests honors, principalment quan s’ha merescut pel bé de la confraria, que té que honorar a tots els qui en son creditors, i anatematitzar els mals costums.

Conducta que es té d’observar davant dels que no son maçons.
Deuen els maçons ser circumspectes en les paraules i en les seves obres, a fi de què els estranys, encara els més observadors, no puguin descobrir el que no és oportú que aprenguin; algunes vegades es té que aprofitar el gir que pren la conversa, per a fer recaure els elogis en aquesta confraria.

Regles de conducta que tenen que observar els maçons a casa seva i entre veïns.
Els maçons es tenen que comportar com convé a un home prudent i moral, i no ocupar-se de les qüestions de la Lògia amb la família, els veïns, els amics; i no perdre de vista, en cap cas, que l'honor propi i el de la confraria estan units; això, per raons que ara no podem exposar aquí, no es pot descuidar els propis interessos, absentar-se de casa seu desprès de les hores de la lògia; és tenen que evitar també l’embriaguesa i els mals costums, perquè no es trobin abandonades les pròpies famílies, ni privades d’allò que tenen dret a esperar dels maçons, i perquè aquests no es vegin impossibilitats pel treball.

Conducta que es deu d’observar amb un germà estranger.
És necessari pronunciar-se amb compte i de la manera que la prudència us aconselli, a fi d’evitar que sota falses aparences, us enganyi, rebutgeu-li amb menyspreu i aneu en compte de no fer cap signe de reconeixement.
Però si descobriu que és un germà de veritat, el tractareu com a tal, i si tingués necessitat, teniu que socorre’l o indicar-li els mitjans per obtenir aquests socors. Se li té que procurar alguns dies de treball, perquè pugui instal·lar-se; de tota manera no esteu obligats a fer més del que els vostres recursos us permetin, i preferint sempre a un germà pobre i honrat, a una altra persona que es trobi amb les mateixes condicions.
En fi, deveu, doncs conformar-vos a totes aquestes prescripcions, i a totes les que se us comuniquin per algun altre conducte; deveu practicar la caritat fraternal, que és la pedra fonamental, la clau, el fonament i la gloria de la nostra confraria; deveu d’evitar qualsevol querella, discòrdia, propòsit calumniós i maledicència; no permeteu que en presència vostra s’ataqui la reputació d’un germà respectable, en aquest cas defenseu-lo per donar-li aquest servei en tant ho permetin el vostre honor i els vostres interessos; i si algun germà us perjudica per qualsevol causa, deveu transmetre les queixes a la vostra lògia o a la del germà referit, apel•lant a la Gran Lògia en l'assemblea trimestral, i en últim terme a l’assemblea anual, segons el bon costum observada pels nostres avantpassats en tots els països. No deveu d’intentar cap procés, almenys que no és pugui resoldre d’una altra forma i deveu d’acollir amb deferència els consells amistosos del mestre i dels vostres companys, si és per evitar-vos de que comparegueu en un judici davant d’estranys; en tot cas, deveu procurar presentar tots els mitjans per facilitar l’acció de la justícia, a fi efecte de què pugueu ocupar-vos amb tota tranquil·itat dels assumptes de la confraria.
Respecte als germans i companys que tinguin entre si algunes diferències, els mestres i els germans demanaran consell als germans que coneguin el dret, per proposar un acord amistós, que les parts el litigi reconeixeran i acceptaran. Si aquests mitjans no fossin suficients, s’acceptarà sense cap demora entrar en el plet; reprimint, però tota animositat i còlera, guardant-se de fer o de dir qualsevol cosa que pogués perjudicar la caritat fraternal o interrompre la reciprocitat de les bones relacions, amb l’objectiu de què tots sentin l’influencia benefactora de la Maçoneria. D’aquesta manera han obrat sempre, des del principi del món, tos els bons i fidels maçons i així ho faran tots els nostres successors en tot l’esdevenidor.

AMEN