Els Estatuts Schaw

A Edimburg, el vint-i-vuitè dia de desembre de l’any de Déu 1598.

Estatuts i ordenances que hauran d’observar tots els mestres maçons d’aquest regne, establertes per William Schaw, Mestre d’obra de Sa Majestat (el rei Jacob VI) i Vigilant General de l'ofici, amb el consentiment dels mestres sotasignants.

1.-Primer, observaran i guardaran pels seus predecessors de memòria totes les ordenances precedentment establertes concernents als privilegis del seu ofici, i en particular seran sincers els uns amb els altres i viuran junts en la caritat que els farà convertir, per jurament, en germans i companys d’ofici. 2.-Obeiran els seus Vigilants, diaques i mestres en tot el que fa referència a seu ofici.

3.-Seran honestos, fidels i diligents en la seva tasca, i es dirigiran amb rectitud als mestres o propietaris de les obres que emprenguin, tant si cobren a preu fet, o com a dispesers i per setmanes.

4.-Ningú emprendrà cap obra de qualsevol mena, que no sigui capaç d’executar amb capacitat, sota pena d’una multa de quaranta lliures o d’una quarta part del seu valor, sense perjudici de les indemnitzacions i compensacions que tingués que pagar els propietaris de l’obra segons l’estimació i el judici del Vigilant General, o en la seva absència, segons l’estimació dels vigilants, diaques i mestres del comtat on aquesta obra s’estigui construint. 5.-Cap mestre agafarà l’obra d’un altre mestre després que aquest ja l’hagi convinguda amb el propietari, ja sigui per contracte, per acord amb arres o per acord verbal, sota pena d’una multa de quaranta lliures.

6.-Cap mestre reprendrà una obra en la qual altres mestres hagin treballat anteriorment fins que els seus predecessors hagin rebut el sou del treball complert, sota pena de la mateixa multa.

7.-A cada Lògia on hi ha distribuïts els maçons s’escollirà i elegirà cada any un vigilant que estarà al seu càrrec, això es farà per sufragi dels mestres d’aquestes Lògies amb el consentiment del seu Vigilant General si hi és present. Si no és així, se l’informarà que un vigilant ha estat elegit per un any, perquè li pugui enviar les seves directrius al vigilant elegit.

8.-Cap mestre agafarà més de tres aprenents en el transcurs de la seva vida, sinó és amb el consentiment de tots els vigilants, diaques i mestres del comptat on viu l’aprenent que ell vulgui agafar.

9.-Cap mestre agafarà un aprenent sinó és per un termini de set anys com a mínim, i tampoc podrà fer d’aquest aprenent, germà i company d’ofici fins que no hagi exercit set anys més després del seu aprenentatge, llevat que obtingui una dispensa especial concedida pels vigilants, diaques i mestres que és reuniran per jutjar-ho, a la vegada que s’hagi provat suficientment el valor, la qualificació i l’habilitat d’aquell que desitgi que el facin company de l'ofici; això sota pena d’una multa de quaranta lliures que es percebran d’aquell que hagi estat anomenat company de l’ofici contràriament al que diu aquesta ordenança, i això també sense perjudici de les penes que se li puguin aplicar per la Lògia a la qual pertany.

10.-No es permetrà a cap mestre que vengui al seu aprenent a un altre mestre, ni lliurar-se de l'aprenent pels diners que aquest li deu pels anys d’aprenentatge, sota pena d’una multa de quaranta lliures.

11.-Cap mestre agafarà aprenents sense informar-ne al vigilant de la Lògia a la que pertany, a fi que quedi degudament enregistrat el nom de l’aprenent i el dia de la seva recepció.

12.-No és podrà entrar a cap aprenent, sense que sigui respectada la regla anterior, o sigui, que s’haurà de registrar la seva entrada.

13.-Cap mestre o company de l’ofici serà rebut o admès sinó és en presencia de sis mestres i de dos aprenents que ja hagin entrat, i un dels sis mestres serà el vigilant de la Lògia; el dia de la recepció, aquest company o mestre d l’ofici haurà de ser degudament registrat i el seu nom i marca seran inscrits al llibre juntament amb el nom dels sis que l’hagin admès i dels nous aprenents; tanmateix, s’inscriurà el nom dels instructors que s’hauran d’elegir per cada recipiendari. Tot això, amb la condició de que cap home serà admès sense que se l’hagi examinat i s’hagi provat suficientment l’ habilitat i el valor en l’ofici que se’l consagra.

14.-Cap mestre treballarà en una obra de maçoneria sota l’autoritat o direcció d’un altre ofici que hagi pres al seu càrrec a una obra de maçoneria.

15.-Cap mestre o company d’ofici acollirà un cowan* per treballar amb ell, ni enviarà a cap dels seus ajudants a treballar amb els cowan, sota pena d’una multa de vint lliures cada cop que algú contravingui aquesta regla.

16.-No és permetrà a cap dels aprenents que han entrat emprendre una tasca o una obra per a un propietari que el valor de la qual sigui superior a deu lliures, sota pena de la mateixa multa precedent, o sigui, vint lliures; i desprès d’haver executat aquesta tasca, no en començarà una altra sense el permís dels mestres o vigilants del lloc.

17.-Si es produís alguna disputa, querella o dissensió entre els mestres, els ajudants o els aprenents que hagin entrat, les parts hauran de comunicar la causa de la querella als vigilants i als diaques de la seva Lògia en el termini de vint-i-quatre hores, sota pena d’una multa de deu lliures, a fi que es puguin reconciliar i posar-se d’acord i que les seves diferències les puguin anivellar els vigilants, diaques i mestres; i si succeís que una de les parts s’obstina, seran exclosos dels privilegis de la seva Lògia respectiva i no els serà permès tornar a treballar fins que reconeguin el seu error davant dels vigilants, diaques o mestre tal com s’ha dit.

18.-Tots els mestres emprenedors d’obres vetllaran, perquè les bastides i les passarel·les estiguin sòlidament instal·lades i disposades, a fi que cap persona contractada en aquestes obres prengui mal com a conseqüència de la seva negligència o incúria, sota pena de perdre el dret a treballar com a mestres responsables d’obra i de ser condemnats per a la resta dels dies que els faltin, per a treballar sota les ordres d’un altre mestre principal que tingui obres al seu càrrec.

19.-Cap mestre acollirà ni agafarà a l’aprenent o l’ajudant que s’hagi escapat del servei d’un altre mestre; en el cas que l’hagi agafat per ignorància, no el mantindrà amb ell, tant punt hagi estat informat de la situació, sota pena d’una multa de quaranta lliures.

20.-Totes les persones que pertanyin a l’ofici de maçó es reuniran en un temps i en un lloc degudament anunciat, sota pena d’una multa de deu lliures (en cas d’absència).

21.-Tots els mestres que hagin estat convocats a una assemblea o reunió faran el jurament solemne de no ocultar ni dissimular les faltes o infraccions que hagin pogut cometre els uns, respecte als altres, així com les faltes o infraccions que aquestes persones (d’ofici) s’assabentin del fet d’haver-les pogut cometre contra els propietaris de les obres que tenen al seu càrrec; això sota pena d’una multa de deu lliures que pagaran aquells que hagin dissimulat les faltes.

22.-S’ordena que totes les multes previstes anteriorment siguin aplicades sobre els delinqüents i contraventores de les ordenances pels vigilants, diaques i mestres de les Lògies a les quals pertanyen els culpables, i que el producte sigui distribuït “ad píos usus” segons la consciència i el parer de les esmentades persones.

I perquè aquestes ordenances siguin executades i observades tal com han estat establertes, tots els mestres reunits en el dia indicat anteriorment es comprometin i obliguin a obeir-les fidelment. És per això que el Vigilant General els ha requerit firmar el present manuscrit de la seva pròpia mà, a fi què una copia autèntica sigui enviada a cada Lògia particular d’aquest regne.

William Schaw Mestre d’Obres

Nota: * La paraula cowan, segurament d’origen escocès, designava antigament els paletes que no estaven iniciats en l’art maçònic ni coneixien els secrets de l’ofici. Segons els texts eren aquells que no estaven qualificats per rebre la paraula del maçó, aquells que “construïen murs amb pedres no desbastades i sense calç”.