El manuscrit Cooke

El Manuscrit Cooke, conservat al British Museum, deu el seu nom al primer editor, Matthew Cooke, History and articles of Masonry, Londres, 1861. Data del voltant de 1410 o 1420, però és la transcripció d'una compilació que es remunta potser a més d'un segle enrere. Es divideix en dues parts: la primera, que consta de dinou articles, és una història de la geometria i de l'arquitectura. La segona és un "Llibre de deures" que inclou una introducció històrica, nou articles referents a l'organització del treball que haurien estat promulgats durant una assemblea general a l'època del rei Athelstan, nou consells d'ordre moral i religiós i quatre regles relatives a la vida social dels maçons. El terme especulatiu apareix en aquest document. El manuscrit Cooke va servir de base al treball de George Payne, segon Gran Mestre de la Gran Lògia de Londres, que el va adoptar per a un primer reglament en 1721. Apareix a més com la principal font en què Anderson es va inspirar per a la redacció del seu Llibre de les Constitucions (1723).

Donem gràcies a Déu, el nostre Pare Gloriós, creador del Cel i de la Terra i de tot el que està en ells i que Ell coneix en virtut de La Seva Gloriosa Divinitat. Ell va fer totes les coses per a ser obeït, i moltes d'elles en benefici de la Humanitat; els va ordenar sotmetre’s als homes, perquè totes les coses que són comestibles i de bona qualitat serveixen per al sosteniment de l'home. I també ha donat a l'home intel·ligència i habilitat en diverses coses, i l'Art, per mitjà de la qual podem viatjar per aquest Món per a procurar-nos la subsistència, per fer moltes coses per la Glòria de Déu i també per a la nostra tranquil·litat i profit. Si hagués d’enumerar totes aquestes coses, seria massa llarg de dir i d'escriure.

En mostraré una d'elles, encara que me’n deixi d’altres: és a dir, de quina manera va començar la Ciència de la Geometria, i qui van ser els seus creadors i d’altres arts, com es revela en la Bíblia i en altres Històries. Vaig a explicar, com he dit, com i de quina manera va començar aquesta digna Ciència de la Geometria.

Has de saber que hi ha set Ciències Liberals, i després sabràs per què són anomenades d'aquesta manera; i per què d'aquestes set primeres deriven totes les Ciències i Arts del Món, i especialment per què aquella, la Ciència de la Geometria, és l'origen de totes.

Pel que fa a la primera, que és anomenada el fonament de la Ciència, és la Gramàtica, que ensenya a l'home a parlar i a escriure de manera justa. La segona és la Retòrica, que ensenya a l'home a parlar decorosament de manera justa. La tercera és la Dialèctica, i ella ensenya a l'home a discernir el que es ver del que es fals, i és anomenada comunament Art o Filosofia. La quarta és anomenada Aritmètica, i ensenya a l'home l'Art dels nombres, per calcular i comptar totes les coses. La cinquena és la Geometria, que ensenya a l'home els límits i la mesura i la ponderació dels pesos de totes les Arts humanes. La sisena és la Música, que ensenya a l'home l'Art del cant en les notes de la veu i de l'òrgan, de la trompa, de l'arpa i de tots els altres instruments.

La setena és l'Astronomia, que ensenya a l'home el curs del Sol i de la Lluna i de les restants Estrelles i Planetes del Cel. La nostra principal finalitat consisteix a tractar del primer fonament de l'excel·lent Ciència de la Geometria, i de qui van ser els seus fundadors; com vaig dir al principi, hi ha set Ciències Liberals, és a dir, set Ciències o Arts que són lliures en si mateixes, set de les quals viuen només per mitjà de la Geometria.

I la Geometria és, com diuen, la mesura de la Terra: "Et sic dicitur a geoge pin Pinter a Latine e metrona quod est mensura. Unde Geometria i mensura terre vel Terrarum", o sigui, que la Geometria és, com he dit, Geo, la terra, i metron, mesura, i, així, el nom de Geometria és compost, i es diu mesura de la terra.

No et meravellis que hagi dit que totes les Ciències viuen només per la Ciència de la Geometria, perquè cap d'elles és artificial que pressuposi, com la Geometria, a l’artífex. Cap treball que l'home faci és realitzat sinó per mitjà de la Geometria; una important raó: si un home treballa amb les mans, treballa llavors amb qualsevol tipus d'estri, i no hi ha cap instrument fet de coses materials d'aquest Món que no provingui de la Terra i a la Terra retorni, i no hi ha instrument, és a dir, estri per treballar, que no posseeixi proporcions. I proporció és mesura, i estri, o instrument, és Terra. Per això es pot dir que els homes d'aquest Món viuen pel treball de les seves mans.

Moltes altres proves t'he donat del per què la Geometria és la Ciència de la qual viuen tots els homes raonables, però aquesta vegada no ho deixaré al llarg procés de l'Escriptura.

I ara procediré amb el meu argument; comprendràs que d'entre totes les Arts del Món, la més important és l'Art de l'home; l'Art de la construcció té la major importància i la major part en la Ciència de la Geometria, com està escrit i dit en la Storia, en la Bíblia, en el Polycronicon, una crònica il·lustrada, i en la Història de Beda, en De Immagine Mundi i en el Ethimologiarum d'Isidor, en Metodi, bisbe i màrtir, i en molts altres; dic que la Maçoneria és el principal Art de la Geometria, com penso que bé pot dir-se, perquè va ser la primera a ser creada; com es diu en la Bíblia, en el llibre I del Gènesi, capítol 4. I també tots els Doctors esmentats ho diuen, i alguns d'ells de manera més oberta i simplement respecte a com està dit en la Bíblia.

El Fill directe de la nissaga d'Adam, descendent de les set generacions d'Adam, abans del Diluvi, va ser un Home anomenat Lameth, que tenia dues dones; de la primera, Ada, va tenir dos fills: un anomenat Jabal i un altre Jubal. El més gran, Jubal, va ser el primer fundador de la Geometria i de la Construcció i va construir cases i és nomenat en la Bíblia "pater habitancium in tentoriis atque pastorum", és a dir, pare dels homes que viuen en tendes, o sigui, en cases. I va ser mestre de Caín i cap de tots els seus treballadors quan va fer la Ciutat d'Enoc, que va ser la primera ciutat mai construïda i que Caín va lliurar al seu fill i la va nomenar Enoc. I ara és anomenada Ephraim.

I la Ciència de la Geometria i de la Maçoneria va ser per primera vegada emprada i inventada com a Ciència i Art, i per això podríem dir que va ser l'origen i el fonament de totes les Arts i les Ciències, i aquest home, Jabal, va ser cridat "Pater pastorum". El mestre de la Història i Beda, De Immagine Mundi, Polycronicón i molts altres diuen que per primera vegada ell va fer la repartició de la Terra, de manera que cada home pogués individuar (conèixer) el seu camp i el seu treball. I va dividir també ramats i ovelles, i per això podem dir que va ser el primer fundador d'aquesta Ciència.

I el seu germà Jubal o Tubal va ser el fundador de la Música i del cant, com afirma Pitàgores al Polycronicón, i el mateix Isidor en les seves Etimologies; en el seu I llibre diu que va ser el primer fundador de la música i del cant, de l'òrgan i de la trompa, i que va trobar la ciència del so pels cops dels metalls gràcies al seu germà Jubalcaín.

La Bíblia diu en veritat en el capítol IV del Gènesi que Lameth va tenir d'una altra dona anomenada Zillah un fill i una filla. Els seus noms eren Tubalcaín, el fill, i la filla va ser anomenada Naamah i, com diu el Polycronicón, va ser la dona de Noè; que això sigui o no veritat, no ho sabem.

Et dic que aquest fill, Tubalcaín, va ser el fundador de l'Art de la Ferreria i de totes les Arts dels metalls, és a dir, del ferro, de l'or i de la plata, com diuen alguns Doctors, i la seva germana Naamah va ser la fundadora l'Art del Teixit; filaven el fil i treballaven el ferro i es feien vestits com podien, però la dona Naamah va trobar l'Art del teixit, que és ara anomenat l'Art de les dones; i aquests tres germans sabien que Déu es venjaria del pecat, o amb el foc o amb l'aigua, i van posar la màxima cura per salvar les Ciències que havien trobat, i es van aconsellar entre ells; i, gràcies al seu enginy, van dir que hi havia dos tipus de pedra de tal qualitat que la primera mai podia ser cremada, i aquesta pedra és anomenada marbre, i que l'altra pedra no podia ser enfonsada, i aquesta pedra era anomenada laterus. I per això van idear escriure totes les ciències que havien trobat en aquestes dues pedres, de manera que si Déu es venjava amb el foc el marbre no fos cremat, i si Déu es venjava amb l'aigua l'altra pedra no s'enfonsés. I per això van pregar al germà gran de Jabal que construís dues columnes amb aquestes dues pedres, és a dir, marbre i laterus, i que esculpís en els dos pilars totes les Ciències i les Arts que havien trobat. I així es va fer, i per això podem dir que van ser molt hàbils en la ciència que es va iniciar i que va perseguir la seva fi abans del Diluvi de Noè: sabent que la venjança de Déu es produiria, sigui amb el foc o amb l'aigua, els germans -com per una espècie de profecia- sabien que Déu n’ordenaria una, i per això van escriure en les dues pedres les set Ciències, doncs pensaven que la venjança arribaria. I va passar que Déu es va venjar i va haver-hi un tal Diluvi que tot el Món va ser submergit i van morir tots menys vuit persones. I van ser Noè i la seva dona i els seus tres fills i les seves dones, i d'aquests fills procedeix tot el Món. I els tres fills van ser anomenats d'aquesta manera: Sem, Cam i Japhet. I aquest Diluvi va ser anomenat el Diluvi de Noè, perquè només es van salvar ell i els seus fills.

I molts anys després del Diluvi, com narra la Crònica, aquestes dues columnes van ser trobades i, com diu el Polycronicón, un gran doctor anomenat Pitàgores en va trobar una, i Hermes, el filòsof, va trobar l'altra, i van ensenyar les ciències que en elles van trobar escrites. Qualsevol Crònica, la Storia i molts altres doctes i principalment la Bíblia testimonien de la construcció de la Torre de Babel, i està escrit en la Bíblia, Gènesi, capítol X, que Cam, fill de Noè, va engendrar a Nimrod, i que aquest es va convertir en un home fort com un gegant i que va ser un gran Rei. I l'inici del seu Regnat va ser el del veritable Regne de Babilònia, d'Arach i Archad i Calan i de la Terra de Senaar. I aquest mateix Nimrod va iniciar la construcció de la Torre de Babilònia, i va ensenyar als seus obrers l'Art de la mesura, i tenia molts constructors, més de quaranta mil. I els estimava i els tenia en gran estima. I això està escrit en el Polycronicón i en altres Històries, i en part testificat en la Bíblia, en el capítol X del Gènesi, on es diu que Asur, que era un parent veí de Nimrod, va sortir de la Terra de Sennar i va construir la ciutat de Nínive i de Plateas i moltes altres, i així diu: "De Terra illa i de Sennam egressus est Asure e edificauit Nunyven e Plateas civitatis i Cale i Jesen quoque inter Nunyven i hec est civitas magna".

La raó vol que diguem obertament com i de quina manera va ser fundat l'ofici de la construcció, i qui va ser el primer a donar-li el nom de Maçoneria. I hauries de saber el que està dit i escrit en el Polycronicón i en Metodi, bisbe i màrtir, que Asur, que va ser digne Senyor de Senaar, va demanar al Rei Nimrod que li enviés maçons i operaris de l'Ofici que poguessin ajudar-lo a construir la ciutat que desitjava edificar. I Nimrod li va enviar tres-cents maçons. I quan havien de partir, els va cridar davant seu, i els va dir això: "Heu d’anar amb el meu cosí Asur per ajudar-lo a construir una ciutat, però vigileu que estigui ben dirigida; us donaré un encàrrec profitós per a vosaltres i per a mi quan arribeu davant aquest Senyor, procureu ser tan lleials amb ell com ho sou amb mi; feu com si fóssiu germans, i romaneu lleialment units, i que aquell que tingui major habilitat ensenyi al seu company i es guardi de guiar-lo contra el vostre Senyor, perquè així jo pugui rebre mèrit i agraïment per haver-vos enviat davant d'ell i per haver-li ensenyat l'Art ". I ells van rebre l'encàrrec del seu patró i Senyor i van arribar davant Asur i van construir la ciutat de Nínive, al País de Plateas, i altres ciutats entre Cale i Nínive. I d'aquesta manera, l'Art de la construcció va ser engrandit i impost com a ciència.

Els primers avantpassats nostres, els maçons, van tenir aquesta responsabilitat, com està escrit en els nostres Deures, i també com ho hem vist escrit ja en francès, ja en llatí, i en la història d'Euclides; però ara direm de quina manera Euclides va arribar a tenir coneixement de la Geometria, així com està escrit en la Bíblia i en altres històries. En el capítol 12 del Gènesi es diu que Abraham va arribar a la Terra de Canaan i el nostre Senyor se li va aparèixer i li va dir: "Us donaré aquesta Terra a tu i a la teva descendència", però hi va haver una gran carestia sobre la Terra i Abraham va prendre a Sara, la seva dona, amb ell, i va marxar cap a Egipte en peregrinació, i mentre va durar la carestia ells s'hi van quedar. I Abraham, com diu la Crònica, era un home savi i un gran Doctor i coneixia les set Ciències i va ensenyar als egipcis la Ciència de la Geometria. I aquest digne Savi Euclides va ser el seu alumne i va aprendre d'ell. I ells li van donar per primera vegada el nom de Geometria, ja que abans no tenia aquest nom. Així, es diu a les Ethimologiarum d'Isidor, en el llibre 5, capítol I, que Euclides va ser un dels fundadors de la Geometria, i que li va donar aquest nom perquè en aquell temps hi havia un riu a Egipte, el Nil, que va créixer fins a tal punt en la terra que els homes no podien habitar-la.

Per això, aquest digne estudiós, Euclides, els va ensenyar a fer grans murs i fossats per retenir l'aigua, i ells, amb la Geometria, van mesurar la terra i la van dividir en moltes parts, i cada un va tancar la seva part amb murs i fossats, i per això la terra es va fer fèrtil i va donar tota mena de fruits i de joves, d'homes i de dones; però eren molts els joves que no podien viure bé. I els governants, Senyors del País, es van reunir en Consell per veure com poder ajudar els seus fills que no havien trobat sosteniment. I en aquest Consell estava aquest digne Docte Euclides, i quan va veure que no podien decidir sobre la qüestió, els va dir: "Preneu els vostres fills i poseu-los sota el meu comandament, i jo els ensenyaré una ciència tal que viuran amb ella dels Senyors, a condició de jurar que em seran fidels, i jo faré això per vosaltres i per ells". I el Rei i tots els Senyors li van garantir. I ells van portar els seus fills davant Euclides perquè els dirigís al seu plaer, i ell els va ensenyar aquest Art, la Maçoneria, i li va donar el nom de Geometria, a causa de la divisió del terreny que havia ensenyat a la gent en el temps de la construcció de les muralles i les fosses, i Isidor diu, en el Ethimologiarum, que Euclides la va nomenar Geometria. I ell els va donar el deure de dir-se l’un al altre Company, i no d'una altra manera, perquè pertanyien a un mateix Art i eren de sang noble i fills de Senyors. I que el més hàbil havia de ser el guia a la feina, i ser anomenat Mestre, i li va atribuir altres comeses que estan escrits en el Llibre dels Deures. I així ells van treballar amb els Senyors de la Terra, i van construir Ciutats, Castells, Temples i Palaus. En aquest temps els fills d'Israel que habitaven a Egipte van aprendre l'Art de la Maçoneria. I després, quan van ser conduïts fora d'Egipte, van arribar a la Terra de Behest, que ara es diu Jerusalem. I el Rei David va iniciar la construcció del Temple de Salomó. El Rei David estimava als Maçons, i els va donar drets com abans no tenien. I en la construcció del Temple, en temps de Salomó, com es diu en la Bíblia, en el 3r Llibre Regum in tercio Regam, capítol cinquè, Salomó tenia vuitanta mil constructors al seu servei. I el fill de Tir era el seu cap. I en altres cròniques i en altres llibres de Maçoneria es diu que Salomó els va confirmar l'encàrrec que David, el seu pare, havia donat als maçons. I el mateix Salomó els va ensenyar en formes poc diferents de les usades ara. I d'allà aquesta important ciència va ser portada a França i a altres Regions.

Va haver-hi en un temps un digne Rei de França anomenat Carolus Secundus, és a dir, Carles II, i aquest Carlos va ser elegit Rei de França per la Gràcia de Déu i per la seva estirp. I aquest mateix rei Carles era maçó abans de ser Rei, i quan va arribar a Rei va estimar als maçons i els va tenir en gran estima, i els va donar deures i reglaments d'acord amb el seu designi, i alguns d'ells encara estan en ús a França; i ell mateix va establir que haurien reunir-se en Assemblea un cop l'any per parlar entre si, Mestres i Companys, i per deliberar qui havia de guiar-los i per esmenar totes les coses equivocades.

I poc després sant Adabeli va arribar a Anglaterra i va convertir a Sant Alban al Cristianisme. I sant Alban estimava els maçons i els va donar per primera vegada encàrrecs i usos a Anglaterra. I els va fixar un temps convenient per pagar-los el treball. I després hi va haver un important Rei a Anglaterra anomenat Athelstan, i el seu fill més jove estimava la Ciència de la Geometria, i sabia bé que l'Art manual de l'Ofici practicava la Ciència de la Geometria com els maçons, de manera que els va reunir a Consell i va adoptar la pràctica d'aquesta ciència a l'especulació, perquè en l'especulació era mestre i estimava a la Maçoneria i als maçons. I ell mateix es va fer maçó i els va donar encàrrecs i noms que encara estan en ús a Anglaterra i en altres Països. I va establir que els maçons haurien de ser pagats raonablement pel seu treball, i va aconseguir un decret del Rei que va sancionar el dret al fet que es reunissin en Assemblea quan creguessin que ha passat un període raonable, i que vinguessin a escoltar als seus consellers, com està escrit i s'ensenya en el Llibre dels nostres encàrrecs i deures, de manera que va deixar ja l'argument. Els homes de bé, per aquest motiu i d'aquesta manera, van fer que la Maçoneria comencés.

Passava de vegades que els grans Senyors no tenien grans possessions, així que no podien ajudar els seus fills nascuts lliures, perquè en tenien molts, i per això es van aconsellar sobre com podien ajudar-los, i establir que poguessin viure honestament. I els van enviar a Savis Mestres de la important Ciència de la Geometria, de manera que ells, amb la seva saviesa, poguessin donar als seus fills una honesta manera de viure. Per això un d'ells, anomenat Englet, que va ser un molt agut i savi fundador, va establir una Art i la va anomenar Maçoneria, i així, amb la seva Art, va instruir els fills dels grans Senyors a requeriment dels pares i amb la lliure voluntat dels fills; quan van ser instruïts amb gran cura, després d'un cert període, no tots van ser igualment capaços, per la qual cosa el dit Mestre Englet va determinar que tots els que acabessin l'aprenentatge amb habilitat haurien de ser admesos en l'ofici amb honor, i va cridar al mestre més hàbil per instruir als mestres menys hàbils, i van ser cridats mestres per la noblesa del seu enginy i per la seva habilitat en l'Art. D'aquesta manera, l’Art, iniciada a la Terra d'Egipte, es va propagar de Terra en Terra, de Regne en Regne.

Després de molts anys, en el temps del Rei Athelstan, que va ser Rei d'Anglaterra, els seus consellers i altres Grans Senyors, de comú acord, per greus culpes llançades contra els maçons, van establir una certa regla per a ells; un cop l'any, o cada tres anys si això responia als desitjos del Rei i dels Grans Senyors del País i del poble, de província en província, i de país en país, es reunirien en Assemblea tots els maçons i companys d'aquesta Art, i en aquestes reunions els mestres serien examinats sobre els articles de la Constitució que van ser després escrits, i es va establir que fos verificat si els mestres eren capaços i hàbils, per avantatge del seu Sobirà i per honor de la seva Art. I a més es va establir que haurien de complir bé el seu encàrrec d'emprar els béns, petits o grans, dels seus Senyors, perquè d'ells percebien la compensació pel seu servei i el seu treball.

El primer article és aquest: que cada mestre d'aquesta Art ha de ser savi i lleial cap al Senyor a qui serveix; i no pagar a cap obrer més del que ell pensi que es mereix, distribuint els seus beneficis veritablement com voldria que fossin dispensats els seus, després d'haver tingut en compte l'escassetat de gra i de queviures al País, i no atorgant cap favor, perquè tots siguin recompensats segons el seu treball.

El segon article és aquest: que cada mestre d'aquesta Art ha de ser informat abans d'entrar a la seva comunitat; que siguin rebuts com convé; que no puguin ser excusats de la seva absència, sinó només per algun motiu vàlid. Però si són trobats rebels enfront de la Comunitat, o culpables, en qualsevol manera, de dany cap als propis Senyors, els culpables en aquest Art no seran perdonats de cap manera i seran jutjats, i es verificarà la seva expulsió, i encara que es trobin en perill de mort, o malalts, sense risc de mort, s'avisarà al mestre que sigui el cap de l'Assemblea, qui haurà de jutjar.

I tercer article és aquest: que cap mestre prengui a un aprenent per un període menor de set anys com a mínim, perquè en un termini menor no pot arribar pròpiament a la seva Art, i per tant serà incapaç de servir lleialment al seu Senyor i de comprendre l'Art com un maçó ha de comprendre-la.

I el quart article és aquest: que cap mestre prengui per instruir, sense profit, a algun aprenent al que estigui unit amb vincles de sang, ja que, a causa del seu Senyor, al qual està lligat, el distraurà de la seva Art i podrà cridar davant seu fora de la seva Lògia i del lloc on treballa; perquè els seus companys potser l'ajudin i combatin per ell, i d'aquí podria derivar-se un homicidi –lo que està prohibit- i també per motiu que la seva Art es va iniciar amb els fills de Grans Senyors nascuts lliures, com ja ha estat dit.

El cinquè article és aquest: que cap mestre enviï el seu aprenent, durant el temps del seu aprenentatge, a un altre, ja que cap profit pot sortir d'això, i encara que pensi que pugui agradar al seu nou Senyor, més important és el profit que podrà treure el Senyor del lloc en el qual ha estat ensinistrat en el seu ensenyament.

El sisè article és aquest: que cap mestre, per cobdícia o profit, prengui aprenents per ensenyar-los coses imperfectes, i que tinguin mutilacions, per la qual cosa no puguin treballar realment com caldria.

El setè article és aquest: que cap mestre sigui vist ajudant, o protegint, o sent el sostenidor de cap lladre nocturn, pel qual a causa del furt els seus companys no puguin complir el treball diari i no puguin organitzar-se.

El vuitè article és aquest: que no passi que cap maçó, que sigui perfecte i hàbil, vingui a buscar feina i trobi una manera de treballar imperfecte i incapaç; el mestre del lloc rebrà el maçó perfecte i farà fora a l'imperfecte per avantatge del seu Senyor.

El novè article és aquest: que cap mestre prendrà el lloc d'un altre, perquè s'ha dit, en l'Art de la construcció, que ningú haurà d'acabar una feina començada per un altre, per avantatge del seu Senyor; així que qui l'ha iniciat té el dret d’acabar-lo a la seva manera, i independentment dels seus mètodes.

Aquesta resolució ha estat adoptada per diversos Senyors i mestres de diverses províncies i Assemblees de Maçoneria, i diu així:

El primer punt: cal que tots els que desitgin ser Companys de l’esmentada Art jurin per Déu, per la Santa Església i per tots Sants, davant el seu mestre i els seus Companys i germans.

El segon punt: el Company ha de complir el seu treball diari en raó del que li sigui pagat.

El tercer punt: ell ha d'acceptar les resolucions dels seus companys en la Lògia i en Càmera i en qualsevol altre lloc.

El quart punt: no enganyarà a la seva Art, ni el perjudicarà, o sostindrà afirmacions contra l'Art o contra algú de l'Art, sinó que el mantindrà amb dignitat, perquè ell pot.

El cinquè punt: quan rebi la seva paga, la prendrà humilment, ja que el mestre ha establert el temps del treball, i la resta per ell ordenat està permès.

El sisè punt: si una discòrdia qualsevol sorgeix entre ell i els seus companys, haurà d'obeir humilment i romandre a les ordres del mestre, o, en la seva absència, del Vigilant designat pel mestre; en la següent festa religiosa es posarà a disposició dels Companys; no en un dia laborable, deixant el treball i el profit del seu Senyor.

El setè punt: Que no desitgi a la dona ni a la filla del seu mestre o dels seus companys; i si està casat, que no tingui concubina, perquè podrien sorgir discòrdies entre ells.

El vuitè punt: si passa que és nomenat Vigilant pel seu mestre, que sigui un segur transmissor entre el seu mestre i els seus companys; i, en absència del seu mestre, que el substitueixi amb afany, per l'honor del mestre i per aprofitar el Senyor a qui serveix.

El novè punt: si fos més savi i agut que el company que treballa amb ell a la Lògia o en qualsevol altre lloc, i si percep que l'altre ha de deixar la pedra sobre la qual està treballant per falta d'habilitat, i que pot ensenyar a corregir la pedra, haurà d’instruir-lo, perquè l'amor creixi entre ells i el treball del Senyor no es faci malbé.

Sobre l'Assemblea de Justícia.

Quan el mestre i els companys siguin avisats i arribin a aquestes Assemblees, si cal seran convidats a participar, al costat dels companys i el mestre de l'Assemblea, el xèrif del Comtat, o l'alcalde de la Ciutat, o el conseller més ancià de la Ciutat en la qual se celebra l'Assemblea, per servir d'ajuda contra els rebels i per mantenir el dret del Regne.

Al principi entren a l'Ofici homes nous que mai han estat culpables, de manera que no siguin mai lladres, o còmplices dels lladres, i que desenvolupin el seu treball diari per la recompensa que del seu Senyor reben, i donin un veritable resum donin als seus Companys de les coses que han de ser explicades i escoltades, i els estimin com a si mateixos. I han de ser fidels al Rei d'Anglaterra i al Regne, i atenir-se, amb totes les seves forces, als articles esmentats.

Després d'això s'indagarà si algun mestre o company, que hagi estat instruït, ha infringit algun article, i allà s'establirà si ha fet mai aquestes coses. Per això, val a dir, si algun mestre o company, que hagi estat avisat de l'acusació abans de venir a aquesta Assemblea, es rebel·la i no acudeix, o bé hagi transgredit algun article, si això es demostra, haurà de renegar de la seva pertinença a la Maçoneria, i no podrà usar mai de la seva Art. I si gosa practicar-la, el Xèrif del país en el qual hagi estat trobat treballant haurà de posar-lo a la presó i posar tots els seus béns en mans del Rei fins que li sigui mostrada i concedida la gràcia.

Per aquest motiu, els participants en aquesta Assemblea establiran que tant el més baix com el més alt han de ser lleialment servidors de la seva Art en tot el Regne d'Anglaterra.

Amén. Així sigui.