Estatuts de Bolonya

ESTATUTS DELS PICAPEDRERS DE BOLONYA 1248

INTRODUCCIÓ     

Els Estatuts dels picapedrers de Bolonya de 1248 són un dels documents maçònics més antics que es coneixen, per això tenen un especial interès, ja que constitueixen un testimoni històric i normatiu i alhora un ensenyament que fa referència a l'art i ofici de la construcció, el qual, en ser vivificat pel ritu, estableix un ordre i una harmonia, que partint dels Principis Universals, organitza tots els nivells jeràrquicament inferiors, és a dir, els pertanyents a l'àmbit del manifestat, inclòs el pla més material i concret.

Una qüestió a tenir en compte és l'època en què aquests Estatuts van ser redactats: la cristiandat medieval, amb les consegüents normes religioses d'aquell moment, recordant que la Maçoneria -que no és religiosa sinó una organització iniciàtica d'ofici d'abast universal-, ha tingut sempre la facultat d'adaptar la seva visió simbòlica del món en tots els temps i llocs, superant qualsevol rigidesa o dificultat religiosa, política o social, motiu pel qual segueix viva avui en dia. Els seus orígens mítics l'entronquen amb la cosmovisió d'antigues tradicions, tal com reflecteixen altres documents de l'Ordre, com és el cas del manuscrit Cooke de 1410, on es diu que "Tota la saviesa abans del diluvi fou escrita en les dues columnes", les mateixes que donen accés i sostenen el Temple Maçònic. Tot això fa de la Maçoneria un "arca" en què es troben dipositats els coneixements revelats pels déus als homes i que des de la més remota antiguitat s'han transmès ininterrompudament fins a l'actualitat, com un tresor a redescobrir o desxifrar per cada maçó lliurat a la tasca de conèixer-se a si mateix.

Per tant, aquest document constitueix un dels llegats d'aquesta organització iniciàtica i operativa, la qual, respectant les formes i usos del lloc en el qual desenvolupa el seu treball, arriba a formular fins l'últim dels detalls que regeixen la seva institució, i també el més extern o exotèric, perquè ja se sap que el punt de vista esotèric -atès el seu caràcter interior, nuclear o principal-, és l'origen de tot el que s'ha manifestat i per tant de tot el que pertany a l'àmbit exotèric. És més, en l'època de la redacció dels Estatuts, l'esotèric i l'exotèric convivien sense conflicte, ja que es reconeixia la superioritat del primer respecte del segon, i la seva consegüent complementarietat. Això és el que també fa d'aquest document administratiu un testimoni de l'origen del propi ritual maçònic, ja que "les corporacions de constructors medievals li han donat la seva estructura a la Maçoneria, fins i tot els tres graus iniciàtics i la seva simbòlica fonamental vinculada amb l'art de construir".

Els Estatuts de Bolonya de 1248 posen l'accent en prescripcions i normes d'ordre extern, i no revelen explícitament els símbols i secrets propis de la Iniciació, si bé és indubtable que la seva redacció està inspirada per aquestes idees més interiors. Aquests secrets es van plasmar i van perpetuar en les pròpies construccions arquitectòniques dutes a terme pels maçons, en les marques de pedra picada, a les escultures, en els gravats i relleus de les catedrals, així com en els vitralls, les eines, etc., és a dir, en tot el que constitueix la simbòlica de l'ofici, on es troba la síntesi dels coneixements tradicionals que la Maçoneria vehicula, i els orígens, veritablement, i com tantes vegades s'ha dit, "es perden en la nit dels temps". Tota aquesta riquesa està a la vista de qualsevol que desitgi contemplar-la; però les claus per la seva interpretació i sobretot per la seva aprehensió, requereixen d'un ensenyament i un aprenentatge que només pot ser transmès i viscut a través de la iniciació.

ESTATUTS DELS PICAPEDRERS DE BOLONYA DE 1248

En el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant. Amén. L'any del Senyor de 1248, indicció sisena. Estatuts i reglaments dels mestres del mur i de la fusta. (1) Heus aquí els estatuts i reglaments de la societat dels mestres del mur i de la fusta, fets en honor de Déu, del nostre Senyor Jesucrist, de la Benaurada Mare de Déu i de tots els sants, i per l'honor i el bon estat de la ciutat de Bolonya i de la societat d'aquests mestres, respectant l'honor del podestà (2) i capità de Bolonya que la governa o governen o governaran en el futur, i respectant els estatuts i reglaments de la comuna de Bolonya fets i per fer. I que tots els estatuts que segueixen s'apliquin d’ara endavant a partir del dia d'avui, l'any 1248, indicció sisena, el vuitè dia d'agost.

I Jurament dels esmentats mestres.

Jo, mestre de la fusta i del mur, que sóc, o seré, de la societat d'aquests mestres, juro, en honor del nostre Senyor Jesucrist, de la Benaurada Mare de Déu i de tots els sants, i en honor del podestà i capità que és ara o seran en el futur, i per l'honor i bon estat de la ciutat de Bolonya, acceptar i obeir les ordres del podestà i capità de Bolonya i de tots els que siguin governants de la ciutat de Bolonya, acceptar i obeir totes i cadascuna de les ordres que em donin el mestre d’obres i els oficials de la societat dels mestres de la fusta i del mur, o un d'ells, per l'honor i el bon nom de la societat, i conservar i mantenir la societat i els membres de la societat en bon lloc, i de guardar i mantenir els estatuts i reglaments de la societat tal i com estan regulats ara o ho seran en el futur, amb respecte en tot als estatuts i reglaments de la comuna de Bolonya, estant advertit que estaré obligat a això, a partir de la meva entrada, i que en seré lliure després de la meva sortida. (3)

I si sóc cridat a dirigir la societat, no refusaré, sinó que acceptaré la direcció i en consciència dirigiré, conduiré i preservaré la societat i als membres de la societat. I repartiré equitativament les tasques entre els membres de la societat segons el que jo i el consell de mestres jutgem convenient. I donaré i faré donar les sancions que comporten els estatuts de la societat i, en absència de regles estatutàries, imposaré les sancions segons la voluntat del consell. I totes les sancions que infligeixi per qualsevol fet que sigui, les faré escriure en un quadern i les transmetré i donaré al mestre d’obres de la societat. I les sancions, els fons o sous (4) de la societat, els estatuts, i tot el que dels fons de la societat estigui en el seu poder, i tots els escrits o escriptures referides a la societat, el mestre d’obres està obligat, en el terme que estableixen els estatuts, a transmetre'ls i lliurar-los al mestre d’obres successor en l'assemblea de la societat, sota pena d'una multa de vint sous de Bolonya. I els inspectors de comptes estan obligats a controlar això i a pronunciar una sanció en l'assemblea de la societat a menys que li impedeixi una decisió del consell de la societat unànime o per majoria, o perquè hi hagi una bona raó. I si, com a oficial, vull imposar una contribució per a les despeses de la societat, exposaré en primer lloc la raó al consell, i aquesta serà imposada com decideixi el consell unànimement o per majoria.

II De les paraules injurioses contra els oficials o el mestre d’obres.

Estatuïm i ordenem que si algú de la societat diu paraules injurioses contra els oficials o el mestre d’obres o contra el notari, o si els acusa de mentir, que sigui sancionat amb el pagament de deu sous de Bolonya.

III De les sancions als que no es presenten havent estat convocats en el lloc fixat.

Estatuïm i ordenem que si algú és convocat pels oficials, el mestre d’obres o el nunci a venir al lloc on la societat es congrega, està obligat a venir cada vegada i tan freqüentment com se li demani o ordeni, sota pena d'una multa de sis denaris. Estatuïm i ordenem que cada un està obligat a venir al lloc on la societat es congrega cada vegada i tan freqüentment com li sigui ordenat o demanat pels oficials o el mestre d’obres o el nunci, sota pena d'una multa de sis denaris de Bolonya (5) . I si no fos requerit, que cada un estigui obligat a venir el penúltim diumenge del mes, sense convocatòria, de bona fe, sense engany ni frau. Que no solament estigui obligat per jurament, sinó que incorri en penalització fins i tot si no se li ha ordenat venir. I si ha arribat a un lloc on la societat es reuneix i marxa sense autorització del mestre d’obres o dels oficials, que pagui a títol de multa dotze denaris de Bolonya. A no ser que, en ambdós casos, hagi tingut un impediment real, o llevat que hagi estat malalt o fora de la ciutat o en servei per la comuna de Bolonya, en aquests casos, i en altres casos també, pot invocar com excusa el jurament d'obligació de servei. I si ell s'excusa enganyosament, que sigui sancionat amb dotze denaris.

IV De l'elecció dels oficials i del mestre d’obres i de les reunions de la societat.

Estatuïm i ordenem que la societat dels mestres de la fusta i del mur està obligada a tenir vuit oficials, així com dos mestres d’obres, és a dir, un per cada ofici de la societat; i han de ser repartits equitativament entre els barris, i elegits per llistes a l'assemblea de la societat de manera que a cada barri de la ciutat hi hagi dos oficials, és a dir un per cada art. I que els oficials, amb el mestre d’obres, estiguin sis mesos i no més. (6) I que estiguin obligats a fer que la societat es reuneixi i es congregui el segon diumenge de mes sota pena d'una multa de tres sous de Bolonya cada cop que ho contravinguin, llevat que no estiguin impedits per un cas real de força major. Afegim que el fill d’un mestre de la societat no deu ni pot ser inscrit en les llistes electorals si no té catorze anys com a mínim. I el seu pare no està obligat a introduir-lo en la societat abans d'aquest temps i el fill no ha de ser rebut a la societat abans d'aquest temps. I que ningú prengui un aprenent que tingui menys de dotze anys, sota pena d'una sanció de vint sous i que el contracte fet així quedi sense valor.

V Que no es pugui triar a algú que sigui el seu fill o germà.

Estatuïm i ordenem que no es pugui elegir oficial o mestre d’obres a algú que sigui germà o fill del votant, i que el vot emès a aquest efecte no tingui valor.

VI Que els mestres obeeixin als oficials i al mestre d’obres. Estatuïm i ordenem que si algú de la societat deu a un altre mestre una certa suma de diners a causa de l'ofici, o si un mestre té una discussió amb un altre a causa del o dels oficis esmentats, que els mestres que tinguin aquesta diferència entre ells estiguin obligats a obeir els preceptes que els oficials dels mestres del mur i de la fusta estableixin entre tots dos, sota pena d'una multa de deu sous de Bolonya.

VII Com i de quina manera els mestres entren en la societat i quant han de pagar per la seva entrada.

Estatuïm i ordenem que tots els mestres que vulguin entrar a la societat dels mestres del mur i de la fusta paguin a aquesta societat deu sous de Bolonya si aquests són de la ciutat o del comtat de Bolonya; si no són de la ciutat ni del comtat de Bolonya, que paguin a la societat vint sous de Bolonya. I que els oficials treballin a consciència per tal que tots els mestres que no són de la societat puguin entrar-hi. I que aquesta prescripció sigui irrevocable, que ningú pugui estar exempt de cap manera llevat que ho decideixi almenys una desena part de la societat, o llevat que sigui el fill d'un mestre, el qual pot entrar en l'esmentada societat sense cap pagament. I si el mestre d’obres o un oficial dóna suport dins del consell o en l'assemblea de la societat a algú que volgués que se li eximís dels deu o vint sous de Bolonya per donar-les a la societat, que ell sigui sancionat amb deu sous de Bolonya. I si algú de la societat, ocupant lloc en la societat o en el consell, s'aixequés per dir d’ algú que se l’hauria d’eximir dels deu o vint sous de Bolonya, que sigui sancionat amb cinc sous de Bolonya. I si un mestre té un fill o més d'un que coneixen les arts dels mestres esmentats, o que ha estat durant dos anys aprenent amb el seu pare una de les esmentades arts, llavors el seu pare ha de fer-lo entrar a la societat sense cap recepció, pagant a la societat com s'ha dit més amunt, sota pena d'una multa de vint sous. I un cop pagada està obligat a fer-lo entrar a la societat. I que els oficials i el mestre d’obres estiguin obligats a recaptar totes les sumes degudes per aquells que han entrat en la societat, i les quatre monedes de plata per les misses, i les sancions imposades durant el temps que haguí estat en funcions. I que ells els facin prestar jurament en la societat. I que el mestre d’obres estigui obligat a rebre del mestre que entri a la societat una bona garantia que en un termini de menys d'un mes després de la seva entrada a la societat, pagui deu sous si és de la ciutat o del comtat de Bolonya, com està dit més amunt. I si és d'un altre districte, vint sous de Bolonya. I si el mestre d’obres i els oficials no recapten aquestes quantitats, que estiguin obligats a pagar a la societat dels seus diners i donar-li una compensació suficient en diners o en peces, perquè la societat estigui ben garantida, abans de vuit dies després de la fi del mes. I que els inquisidors dels comptes siguin encarregats de controlar tot tal com està dit més amunt i, si això no és observat, cal fer la condemna segons el que esta contingut en els estatuts de la societat. Afegim que qualsevol que entri a la societat, que pagui per la seva entrada vint sous de Bolonya. Ho ordenem per a aquells que en endavant es contractin per aprendre l'art, i que això valgui a partir d'avui, 1254, indicció dotzena, vuitè dia de març. D'altra banda, ordenem que els que no tinguin mestre per aprendre l'art, paguin per la seva entrada a la societat tres lliures de Bolonya.

VIII Que cap mestre ha de perjudicar a un altre mestre en el seu treball.

Estatuïm i ordenem que cap mestre del mur i de la fusta ha de perjudicar a un altre mestre de la societat de mestres acceptant una obra a preu fet després que li hagi estat assegurada i formalment promesa o que hagi obtingut aquesta obra d'alguna altra forma o manera. (7) Llevat que, si algun mestre sobrevé abans que l'obra li hagi estat formalment promesa i assegurada i aquell li demana una part, aquest està obligat a donar-li una part si l'altre la vol. Però si ja s'ha fet un pacte per a aquesta obra, no està obligat a donar-la-hi si no vol. I qui ho contravingui, que pagui a manera de multa tres lliures bolonyeses cada cop que contravingui. I Els oficials deuen entregar les multes que s’especifiquen en els estatuts en el plaç d’un mes desprès que l´infracció sigui clara i manifesta per ells, respectant els estatuts i ordenances de la comuna de Bolonya. I que les multes i penalitzacions s’ingressin en la junta de la societat i es quedin en ella.

IX Dels comptes que el mestre d’obres rendeix i de l'acompliment del seu ofici.

Estatuïm i ordenem que el mestre d’obres de la societat dels mestres estigui obligat a passar comptes als inquisidors dels comptes en el termini d'un mes després de deposar el seu càrrec, llevat que tingui llicència dels nous oficials i del consell de la societat o estigui impedit per un cas real de força major. I que aquest mestre d’obres estigui obligat a passar comptes de tots els seus ingressos i despeses haguts i fets durant el seu temps de funcions de mestre d’obres. I que tots els mestres que hagin entrat en la societat durant el seu temps siguin anotats en un quadern especial per tal que se sàpiga si han pagat o no. I ordenem que totes les escriptures han de quedar en poder del mestre d’obres. I que totes les escriptures referides a la societat i tot el que tingui relació amb els béns de la societat, que el mestre d’obres estigui obligat a lliurar-les i transmetre-les per escrit a l'assemblea de la societat al mestre d’obres següent, de manera que els fons de la societat no puguin de cap manera ser objecte d'un frau. I si el mestre d’obres omet fraudulentament el que s'ha dit i no observa l'anterior, que sigui sancionat amb vint sous de Bolonya. I si ha retingut en el seu poder fraudulentament fons de la societat, que restitueixi el doble a la societat. Així mateix, que l'antic mestre d’obres, després de la seva sortida del càrrec, estigui obligat a donar i remetre al nou mestre d’obres tots els fons de la societat, tant les escriptures referides a la societat com el tresor d'aquesta mateixa societat el primer o segon diumenge del mes. I el nou mestre d’obres no ha de perllongar el termini per a l'antic mestre d’obres més de quinze dies. I que aquesta prescripció sigui irrevocable. I si fos contravingut per algun dels mestres d´obres, que sigui sancionat amb vint sous de Bolonya pagats a la societat.

X De l'elecció dels inquisidors de comptes.

Estatuïm i ordenem que els inquisidors dels comptes siguin elegits al mateix temps que els oficials, i que siguin dos, a saber, un per a cada ofici. Que aquests inquisidors estiguin obligats a examinar amb diligència al Mestre d’obres i als oficials que estiguin en funció al mateix temps que el mestre d’obres. I si descobreixen que el mestre d’obres i els oficials han delinquit en el seu càrrec i que han comès frau o dol, que els condemnin a la restitució del doble dels fons descoberts en el seu poder i a més que els condemnin a restituir l'equivalent de la retribució que han rebut. I que estiguin obligats a actuar així i a examinar i condemnar o absoldre en el termini d'un mes després del cessament de la funció del mestre d’obres i dels oficials. En cas de condemnar o absoldre, que estiguin obligats a fer-ho per escrit a l'assemblea de la societat. I si els inquisidors ho contravinguessin i no observessin aquestes prescripcions, que cada un d'ells sigui sancionat amb deu sous i que siguin expulsats del seu càrrec, llevat d'un cas de veritable força major o si tinguessin la llicència dels oficials i del consell de la societat.

XI De la transcripció de les reformes del consell.

Per tal que cap discòrdia es desenvolupi mai entre els socis, ordenem que totes les reformes de la societat dels mestres del mur i de la fusta o del consell d'aquesta societat estiguin transcrites en un quadern especial, i que el mestre d’obres i els oficials estiguin obligats a fer-les complir sota pena d'una multa de cinc sous de Bolonya.

XII Que el mestre d’obres i els oficials estiguin obligats a retre comptes del seu càrrec una sola vegada i cap més.

Estatuïm i ordenem que el mestre d’obres i els oficials de la societat estiguin obligats a retre comptes un sol cop de tots els ingressos i despeses. I després que hagin estat examinats un cop sobre els comptes a rendir, que no estiguin obligats a més rendicions de comptes, llevat que fossin denunciats o acusats d'haver comès dol o frau o d'haver-se apoderat injustament del tresor de la comuna i de la societat, en aquest cas que sigui escoltat per qualsevol que desitgi escoltar-los. I aquells que hagin estat examinats un cop no han de ser examinats novament. I que aquesta prescripció s'apliqui tant per al passat com per al futur.

XIII Ordres a donar pels oficials i el mestre d’obres.

Estatuïm i ordenem que tots els preceptes que siguin establerts pels oficials i el mestre d’obres o un d'ells sobre el tresor o d'altres coses relatives a l'art que un mestre ha de donar o fer a un altre mestre, que aquestes ordres siguin donades i ordenades en deu dies. I si el mestre a qui s'ha donat una ordre no compleix en deu dies, que els oficials i el mestre d’obres estiguin llavors obligats en els cinc dies després d'aquests deu dies a donar al creditor una hipoteca sobre els béns del seu deutor, per tal que sigui pagat completament el que correspon i les seves despeses. I que a més sigui sancionat amb cinc sous de Bolonya, si els oficials ho jutgen oportú. I que això sigui irrevocable. I el que degui diners a un altre mestre o a una altra persona si ha estat convocat o citat pels oficials o pel nunci de la societat i no ha comparegut davant els oficials o el mestre d’obres, que sigui sancionat cada vegada amb dotze sous si se’l troba i, si no és trobat en ser citat una segona vegada, que se’l sancioni amb la mateixa suma.

XIV Si un mestre pren a un altre per treballar.

Estatuïm i ordenem que, si un mestre té una obra a preu fet o a jornal o de qualsevol altra forma o manera i vol tenir amb ell un altre mestre per fer aquesta obra i treballar amb ell, el mestre que ha contractat l'altre està obligat a satisfer al seu preu, llevat que sigui un oficial o el mestre d’obres de la societat qui posi aquest mestre a la feina per la comuna de Bolonya. I qui ho contravingui, que sigui sancionat a voluntat dels oficials.

XV Quant han de tenir per retribució dels mestres oficials i el mestre d’obres. (8)

Estatuïm i ordenem que els oficials i el mestre d’obres que estaran en funció d’ara en endavant han de tenir cadascun cinc sous de Bolonya per retribució en sis mesos. I que aquests oficials i el mestre d’obres estiguin obligats a recaptar totes les multes, sancions i contribucions abans de sortir del seu càrrec, és a dir, cadascun pel seu barri. I si no les han recaptat abans del temps prescrit, que siguin obligats a pagar a la societat dels seus propis diners una suma igual al que no hagin recaptat. I que els oficials i el mestre d’obres estiguin apartats dels seus càrrecs durant un any després d'abandonar-los. I prescrivim que els oficials no rebin sou ni diners, sinó que el mestre d’obres rebi íntegrament la totalitat dels sous i dels diners i, que abans de la seva sortida del càrrec, pagui als oficials la seva retribució amb els fons dels membres de la societat.

XVI Dels ciris que cal posar per compte de la societat dels mestres per als difunts.

Estatuïm i ordenem que es comprin dos ciris a compte dels membres de la societat, els quals hauran de quedar en presència del mestre d’obres de la societat. I que siguin de setze lliures de cera en total, i hauran de ser col·locats al costat del cos quan algun dels mestres mori.

XVII Que tots els mestres estiguin obligats a acudir al costat d'un soci difunt quan siguin convocats.

Estatuïm i ordenem que si algun dels nostres socis fos cridat o citat pel nunci o per un altre en el seu lloc a fi d'acudir prop d'un soci seu difunt i no es presentés, que pagui a títol de multa dotze denaris de Bolonya, llevat que tingui una autorització o un real impediment. I el cos ha de ser portat per homes d'aquesta societat. I el nunci de la societat ha d'obtenir de l'assemblea de la societat divuit denaris de Bolonya per mort dels havers de la societat. I si el nunci no hi fos ni acudís per reunir els socis, que pagui a títol de multa divuit denaris a la societat. I que els oficials i el mestre d’obres estiguin obligats a recaptar aquestes sumes.

XVIII Que els oficials estiguin obligats a assistir als socis malalts i a donar-los consell.

Estatuïm i ordenem que si un dels nostres socis estigués malalt que els oficials tinguin el deure de visitar-los si s'assabenten i de donar-los consell i audiència. (9) I si mor i no té per a ser enterrat, que la societat el faci enterrar honorablement al seu càrrec. I que el mestre d’obres pugui gastar nomes fins a la suma de deu sous de Bolonya i no més.

XIX Que els nuncis es desplacin a càrrec d'aquells que han estat sancionats i que es neguen a donar una fiança.

Estatuïm i ordenem que els oficials i els mestres d’obres que estiguin en funció en el futur, si fixen fiances a algun mestre per contribucions o sancions o altres motius, percebin d'ell totes les despeses que facin al recórrer als nuncis de la comuna de Bolonya o d’altra manera per recuperar-les, a fi que la societat no tingui cap despesa. I els oficials o el mestre d’obres que facin les despeses per això, que les facin pel seu compte, llevat que facin aquesta despesa segons la voluntat de la societat o del seu consell. I si aquell que ha d'abonar els diners per a això no deixa que el nunci de la societat li empenyi, que sigui sancionat amb tres sous de Bolonya cada cop que ho hagi contravingut.

XX Dels que es comprometen per contracte.

Estatuïm i ordenem que si algú es compromet amb un altre per contracte sense que hagi complert el seu temps al costat del seu mestre o patró, que no sigui rebut abans del terme per cap mestre de la societat, i que cap ajuda ni assistència li sigui donada per cap mestre que s'hagi assabentat d'això o a qui li hagi estat denunciat. I qui ho contravingui que sigui sancionat amb vint sous de Bolonya.

XXI Que ningú vagi a rebre la benedicció més que una sola vegada.

Estatuïm i ordenem que ningú de la societat vagi a rebre la benedicció més que una sola vegada. I qui ho contravingui, que sigui sancionat cada vegada amb sis denaris de Bolonya.

XXII Que ningú rebi la benedicció de la seva pròpia autoritat.

Estatuïm i ordenem que si algú rep la benedicció de la seva pròpia autoritat, sigui penalitzat amb sis denaris de Bolonya cada cop que ho contravingui.

XXIII Que ningú ha d'estar més enllà de la cantonada de l'altar.

Estatuïm i ordenem que cap persona ha d'estar al costat de la cantonada de l'altar, girat cap a l'església, sota pena d'una multa de tres denaris cada vegada que ho hagi contravingut.

XXIV Del repartiment equitatiu de les feines entre els mestres.

Estatuïm i ordenem que si un oficial ordena a un mestre del seu barri de lliurar-se a una feina per al municipi, tractant-lo equitativament en relació als altres mestres, i si aquest no acudeix, que sigui sancionat amb deu sous de Bolonya. I cap mestre ha de triar a un mestre qualsevol del mur i de la fusta per cap tasca de la comuna de Bolonya o un altre lloc; i qui ho contravingui que sigui sancionat amb vint sous de Bolonya. I els oficials que estiguin en el futur, és a dir, els oficials que estiguin presents a la ciutat quan es faci l'elecció, han de fer aquesta elecció repartint equitativament els mestres per barri. I si un oficial no tracta equitativament a un mestre, cometent dol o frau, o si actua per odi que tingui cap a ell, i sent això clar i manifest, que sigui sancionat amb vint sous de Bolonya, llevat que, si és convocat pel podestà, o per algun del seu entorn, per tal d'ocupar-se d’una obra per al municipi de Bolonya, podrà associar-se a ella a la seva voluntat, sense penalització ni multa.

XXV Que ningú no pot aixecar-se en una reunió de mestres per donar el seu parer nomes pel que respecta a allò proposat pels oficials o el mestre d’obres.

Estatuïm i ordenem que ningú de la societat ha d’aixecar-se per parlar i donar la seva opinió en una reunió només en allò que sigui proposat pels oficials o el mestre d’obres. I qui ho contravingui, que sigui sancionat amb dotze sous de Bolonya, i que pagui sense restricció, aquests diners o que s'empenyi.

XXVI Que ningú no ha de fer soroll ni cridar quan algun parli o faci una proposició en l'assemblea de la societat dels esmentats mestres.

Estatuïm i ordenem que si algú fes soroll en una reunió després que un oficial, o oficials, o el mestre d’obres, o qualsevol altre hagi fet una proposició o hagi pres la paraula enmig dels membres de la societat, si ho contravé, que sigui sancionat amb tres denaris i que els pagui sense restricció. I que els oficials i el mestre d’obres actuïn així per jurament. I si no els perceben, que paguin l'equivalent a la societat.

XXVII De la retribució del nunci.

Estatuïm i ordenem que la societat tingui un nunci, és a dir, un per dos barris i un altre pels altres dos barris; i han de tenir, per a cada un d'ells, trenta sous de Bolonya anuals. I han d'aportar els ciris si algun mor i anar-los a buscar al domicili del mestre d’obres. I ells deuen rebre un denari per cada comissió de part d'aquells que els encarreguen.

XXVIII Com i de quina manera els membres de la societat han de reunir-se per la mort d’un membre i en quins llocs.

Estatuïm i ordenem que si el difunt és del barri de la porta de Steri, els membres de la societat es reuniran a Sant Gervasi. Si el difunt és del barri de Sant Pròcul, que els membres es reuneixin a San Ambrosi. D'altra banda, si el difunt és del barri de la porta de Ravena, que els membres es reuneixin a Sant Esteve. I si el difunt és del barri de la porta de Sant Pere que els membres es reuneixin a l'església de Sant Pere. I que els nuncis estiguin obligats a dir de quin barri es el difunt quan convoquin els membres de la societat. I si no ho diuen que siguin penalitzats amb dos sous de Bolonya cada cop que ho contravinguin.

XXIX Que cada membre de la societat estigui obligat a pagar cada any quatre denaris per a les misses.

Estatuïm i ordenem que cada membre de la societat estigui obligat a pagar cada any quatre monedes de plata per a les misses, i que els oficials siguin els encarregats de recaptar aquests diners.

XXX Que ningú pot prendre un aprenent per un temps inferior a quatre anys.

Estatuïm i ordenem que ningú de la societat podrà de cap manera ni prendre ni emparar un aprenent per un temps inferior a quatre anys, i això a condició de donar-li un parell de fogasses de pa cada setmana i un parell de capons en la festa de Nadal i vint sous de Bolonya en cinc anys. I qui contravingui el termini de quatre anys, que sigui penalitzat amb tres lliures de Bolonya. I qui contravingui els vint sous de Bolonya i les fogasses de pa i els capons, que sigui sancionat amb vint sous de Bolonya cada vegada que contravingui cada un d'aquests punts. I prescrivim que, a partir d'avui i d'ara en endavant, totes les actes siguin fetes pel notari de la societat en presència almenys, de dos oficials, i han de ser transcrites en un quadern que estarà sempre en possessió del mestre d’obres. I qui ho contravingui que pagui a títol de multa tres lliures de Bolonya. I que això sigui irrevocable.

XXXI Que cadascú estigui obligat a mostrar als oficials el contracte del seu aprenent en el termini d'un any a partir del moment en què el tingui.

Estatuïm i ordenem que cada membre de la societat estigui obligat en el termini d'un any a partir del moment en què hagi pres a un aprenent, a mostrar l'acta als oficials de la societat. I qui ho contravingui, que sigui sancionat amb cinc sous de Bolonya cada cop que ho contravingui.

XXXII Que ningú pugui prendre cap aprenent que no sigui de la ciutat o del comtat de Bolonya o que sigui un domèstic d’ algú.

Estatuïm i ordenem que ningú de la societat pot emparar ni ha de prendre com a aprenent a algú que sigui un criat (10) o que sigui d'un altre territori. I qui ho contravingui que sigui sancionat amb cinquanta sous de Bolonya cada cop que ho contravingui. I prescrivim que si algú de la societat pren a una criada per dona, pagui a títol de multa deu lliures de Bolonya i que sigui exclòs de la societat. I que això sigui irrevocable.

XXXIII Que els mestres estiguin obligats a fer ingressar als aprenents en la societat al cap de dos anys.

Estatuïm i ordenem que cada mestre estigui obligat a fer ingressar en la societat el seu aprenent, després que aquest hagi estat al seu costat durant dos anys, i a rebre d'aquest aprenent una bona i idònia garantia en relació a la seva entrada en la societat. I qui ho contravingui, que sigui sancionat amb vint sous de Bolonya cada cop que ho contravingui, almenys si no rep aquesta garantia.

XXXIV Que ningú de la societat hagi de treballar per a algú que deu alguna cosa a un mestre. Molt important.

Estatuïm i ordenem que ningú de la societat ha de treballar a jornal o a preu fet per a algú que ha de donar o pagar diners a un mestre a causa del seu art, tan aviat ho hagi sabut o que la qüestió li hagi estat denunciada per aquest mestre o pels oficials de la societat. I qui ho contravingui que sigui penalitzat amb vint sous de Bolonya per mestre cada vegada que ho contravingui, i que pagui als mestres les indemnitzacions pel seu treball. I que els oficials estiguin obligats a imposar les multes dins dels vuit dies posteriors al fet que la cosa se'ls hagi fet clara i manifesta, i a pagar als mestres les indemnitzacions.

XXXV Que la societat duri deu anys.

De la mateixa manera estatuïm i ordenem que la societat ha de durar els propers deu anys, en total, o més temps segons decideixi la societat o la majoria per escrutini.

XXXVI Que ningú no es queixi dels oficials davant el podestá o el seu tribunal.

Així mateix estatuïm i ordenem que un mestre de la societat no pot ni deu de cap forma ni manera comparèixer davant del podestá o el seu tribunal per queixar-se dels oficials o d'un d'ells. I qui ho contravingui que pagui a títol de multa tres lliures de Bolonya cada cop que ho contravingui. I que això sigui irrevocable.

XXXVII Publicació dels estatuts. Aquests estatuts han estat llegits i fets públics en l'assemblea de la societat reunida pels nuncis de la manera acostumada al cementiri de l'església de Sant Pròcul, l'any del Senyor de 1248, indicció sisena, dia vuitè d'agost, en el temps del senyor Bonifaci de Carlo, podestà de Bolonya.

XXXVIII Que el mestre d’obres i els oficials estiguin obligats a recaptar les contribucions.

Estatuïm i ordenem que el mestre d’obres dels mestres de la fusta tingui l'obligació de recaptar totes les contribucions imposades i les sancions pronunciades per ell, i les multes posades durant el seu temps. I si no les recapta, que pagui dels seus propis diners, a títol de multa, el doble. I que el notari tingui l'obligació de recaptar amb el mestre d’obres aquestes contribucions, sancions i multes. I el nunci de la societat ha d'anar amb el mestre d’obres i si no hi van, que siguin sancionats cadascun amb cinc sous de Bolonya cada cop que ho contravinguin.

XXXIX Que el nunci de la societat ha de romandre en la seva funció durant un any.

Estatuïm i ordenem que el nunci de la societat ha de romandre en la seva funció un any, i que tingui per retribució quaranta sous de Bolonya.

XL Del notari de la societat.

Estatuïm i ordenem que els oficials i el mestre d’obres han de tenir un bon notari per a la societat, i que ha de romandre en la seva funció un any; ha d'inscriure els ingressos del mestre d’obres i les seves despeses i fer totes les escriptures, modificacions i estatuts de la societat, i ha de tenir per retribució quaranta sous de Bolonya.

XLI Que s'han de fer dos llibres de noms dels mestres de la fusta.

Estatuïm i ordenem que s'han de fer dos llibres de noms dels mestres de la fusta, i que hi hagi en un quadern el mateix que en l'altre. I que el mestre d’obres hagi de guardar un i un altre mestre hagi de guardar l'altre. I si un mestre morís que sigui esborrat d'aquests llibres.

XLII Dels comptes a rendir pels oficials i el mestre d’obres.

Estatuïm i ordenem que els oficials i el mestre d’obres han de retre comptes el penúltim diumenge del mes sota l'altar de Sant Pere.

XLIII De la confecció d'un quadre.

Estatuïm i ordenem que els oficials que estaran en funcions en el futur estiguin obligats cada un a fer realitzar un quadre dels noms dels mestres de la fusta segons el que contingui la matrícula. I si els oficials envien a algú al servei de la comuna de Bolonya, ell ha d'anar en el seu torn per tal que ningú resulti perjudicat, sota pena d'una multa de cinc sous per cada vegada que ho hagi contravingut.

XLIV Que ningú ha de calumniar la societat.

Estatuïm i ordenem que, si algú de la societat digués vilanies o injúries a propòsit de la societat, que sigui sancionat amb vint sous de Bolonya cada vegada. I que això sigui irrevocable. I que els oficials estiguin encarregats de recaptar-los. I si no els recapten que paguin el doble dels seus propis diners.

XLV Que els oficials han de plegar.

Estatuïm i ordenem que els oficials que estaran en funcions en el futur han d’abandonar-les, finalitzat el seu mandat.

Addicions als estatuts dels mestres.

XLVI Que les societats han de reunir-se a part.

Estatuïm i ordenem que la societat dels mestres de la fusta s'ha de reunir a part, allà on decideixin els oficials d'aquesta societat i que la societat dels mestres del mur s'ha de reunir a part allà on decideixin els oficials d'aquesta societat, i això de tal manera que no puguin reunir-se conjuntament. Això, llevat que els oficials de les societats decideixin reunir-les conjuntament; llavors, elles podrien reunir-se. I els oficials de les societats han d'estar junts per retre comptes a tots els mestres del mur i de la fusta que desitgin sol·licitar-les-hi dues vegades per mes, és a dir dos diumenges.

XLVII De la retribució dels redactors dels estatuts.

I a més estatuïm i ordenem que els quatre comissionats per als estatuts que estaran en funcions en el futur tinguin cadascun dos sous de Bolonya per retribució.

XLVIII De la confecció d'un ciri.

I a més estatuïm que es faci a càrrec de la societat un ciri d'una lliura que sempre haurà de cremar en les misses de la societat.

IL Dels ciris a donar cada any a l'Església de Sant Pere.

I a més estatuïm i ordenem que, a càrrec de la societat, es donen cada any, a l'Església de Sant Pere, catedral de Bolonya, a la festa de Sant Pere, al mes de juny, quatre ciris d'una lliura. I que els oficials que estaran en funcions en el futur estiguin obligats a complir-ho sota pena d'una multa de cinc sous de Bolonya per cada un d'ells.

L Que un mestre que atorgui llicència al seu aprenent abans de terme no pugui rebre’n cap altre.

Estatuïm i ordenem que si un mestre de la societat dels maçons atorga llicència a un aprenent seu abans del terme de cinc anys, no pot tenir un altre aprenent fins que arribi el termini de cinc anys sota pena i multa de quaranta sous de Bolonya.

LI De la compra d'un pal·li per la societat.

Estatuïm i ordenem que el mestre d’obres i els oficials que estiguin en funcions en el nou any, estiguin obligats a comprar un bon pal·li per a la societat a càrrec dels fons de la societat. Que el pal·li sigui portat sobre els membres de la societat que morin així com sobre els membres de la família d'aquells que són de la societat per a la qual el pal·li s'ha comprat, però no sobre algú que no sigui de la societat.

LII De la retribució del consell d'ancians.

Estatuïm i ordenem que el consiliari que sigui donat als ancians de la societat dels mestres del mur sigui elegit pels oficials d'aquesta societat. I que tingui com a retribució cinc sous de Bolonya a càrrec dels fons de la societat dels què disposen els oficials, si dura i roman en funcions durant sis mesos. I si hi roman tres mesos que percebi només dos sous i sis monedes de Bolonya.

LIII Que el mestre d’obres i els oficials estiguin obligats a donar comptes.

Estatuïm que els oficials i el mestre d’obres de la societat que estaran en funcions en el futur, estiguin obligats a fer rendir comptes, a cada membre de la societat dels maçons, i a tota persona aliena a la societat que ho demani amb relació a l'art dels maçons.

LIV Que no s'ha de fer soroll en una assemblea.

I a més estatuïm i ordenem que no s'ha de fer soroll ni riure en una assemblea de la societat i qui ho contravingui que sigui sancionat amb vint sous de Bolonya.

LV Que la societat ha de reunir-se a l'Església de Sant Pere.

I a més estatuïm i ordenem que la societat ha de reunir-se per tots els seus assumptes a l'Església de Sant Pere o sobre el palau del senyor bisbe. I que els oficials de la societat donin a l'Església de Sant Pere tres ciris d'una lliura. I que la missa de la societat sigui celebrada en aquesta església.

LVI Que ha d'haver diversos nuncis quan algú de la societat mor.

I a més estatuïm i ordenem que quan algú de la societat mor, els oficials de la societat poden tenir un i més nuncis per fer congregar als membres de la societat al costat del cos del difunt, i compensar-ho o compensar-los com els sembli amb càrrec als fons de la societat.

LVII D'aquells que no lliuren els diners de les misses.

I a més estatuïm i ordenem que si algú no paga els denaris de Bolonya per les misses en el termini fixat pels oficials, que lliuri el doble al nunci que anirà al seu domicili per recaptar aquests diners.

LVIII De les còpies dels estatuts de la societat.

I a més estatuïm i ordenem que tots els estatuts de la societat siguin copiats de nou i que allà on, es diu els oficials del mur i de la fusta digui només del mur, de manera que els estatuts de la societat del mur siguin diferents de els de la societat de la fusta. I que això sigui irrevocable.

LIX De la fiança que cal donar al nunci de la societat.

I a més estatuïm i ordenem que si un membre de la societat no dóna al nunci de la societat una fiança quan aquesta li és sol·licitada per part dels oficials, ningú ha de treballar amb ell, sota pena d'una multa de vint sous de Bolonya cada vegada que es treballi amb ell a no ser que s'avingui al mandat dels oficials.

LX De la retribució del notari de la societat.

I a més estatuïm i ordenem que el notari de la societat tingui per retribució, al cap de sis mesos, una retribució de vint sous de Bolonya i no mes

LXI De la retribució dels inquisidors de comptes.

I a més estatuïm i ordenem que els inquisidors de comptes han de tenir per retribució cinc sous de Bolonya i no més.

NOTES

* Per a la traducció s'ha utilitzat la versió francesa de J. F. Var, publicada a la revista "Travaux de la Loge Nationale de Recherches Villard d'Honnecourt", Nº 11, pp. 26-52. Així mateix s'ha seguit de prop el text en llatí publicat en el "Llibre de Treballs de la Lògia d'Estudis i Investigacions Duc de Wharton", 1998-1999, pp. 63-82. Arola Editors, Tarragona, 1999, amb introducció de J. A. Ferrer Benimeli. 1) Les al·lusions als mestres de la fusta es refereixen als mestres de carcassa, és a dir, als fusters que feien l'estructura dels edificis. 2) Primer Magistrat de les ciutats del centre i nord d’Itàlia. 3) Abans de res hem de recordar que la Maçoneria és una organització iniciàtica, és a dir, esotèrica, cosa que no entra en contradicció amb que molts dels seus adeptes hagin participat del exoterisme de les societats on exercien la seva tasca. Els maçons operatius acataven les lleis civils, costums i ritus religiosos de la ciutat o territori on estaven treballant, quedant alliberats d'aquests compromisos una vegada finalitzada la seva tasca. 4) Moneda medieval equivalent a 12 dinars. 5) Aquí hi ha una repetició del redactor del manuscrit. 6) Els càrrecs dels mestres i oficials, igual que succeeix avui en dia a les lògies maçòniques, tenien un caràcter rotatiu, i encara que existien unes premisses per al seu exercici, es transferien per eleccions d'uns GG.·. a altres. 7) Aquesta norma, junt amb d’altres d’aquest manuscrit, evidencia, que el que donava veritable sentit al treball dels maçons era el seu caràcter simbòlic, i que per tant, aspectes com la competència, el lucre o el enriquiment individual, la explotació, la estafa, etc., no tenien raó de ser i estaven lluny de les relacions que havien d’establir-se entre germans. 8) Cal entendre que quan es parla de salari, també es fa en el sentit maçònic. 9) Avui aquesta funció la fa el germà Hospitaler. 10) Avui per entrar a la Maçoneria, s’ha de ser lliure i de bones costums