Tinguda Blanca a Barcelona: 'Els Cors de Clavé: una nova cultura popular, laica i republicana"
El promer dilluns 19 de febrer del 2018, a les 19:30 hores, a la seu del Gran Orient de Catalunya a Barcelona (Mallorca, 125, baixos), celebrarem una Tinguda Blanca Oberta a tothom, en la qual serà presentada la conferència a càrrec de la senyora Anna Costal i Fornells, amb el títol:
Els Cors de Clavé:
Una nova cultura popular, laica i republicana
La senyora Costal és musicòloga i professora de l’Escola Superior de Música de Catalunya. Llicenciada en Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, es va doctorar a la mateixa universitat l'any 2014 amb una tesi sobre la música popular en l’època de Pep Ventura. Ha participat en diversos projectes de recerca nacionals i internacionals, i s'ha especialitzat en temes relacionats amb la música catalana de l’època contemporània. Ha publicat diversos articles i llibres, els dos últims Això no és una biografia de Pep Ventura (Editorial Gavarres, 2018) i Xavier Cugat i Mingall (Ajuntament de Girona, 2016). Col·labora habitualment amb el Centre Robert Gerhard per a la promoció i difusió del Patrimoni Musical Català i amb L’Auditori de Barcelona. Des de l'any 2007 és intèrpret de tenora de la Cobla Vila d'Olesa.
Josep Anselm Clavé és un personatge clau per entendre la cultura catalana de l’època contemporània. A mitjans del segle XIX va encetar un programa de transformació social, política i econòmica de gran abast, un projecte de base republicana federal que, un segle i mig després, continua essent un referent indiscutible. Tanmateix, i de manera paradoxal, el conjunt de l’obra i les accions que va portar a terme en els anys de maduresa, entre el 1850 i el 1874, és encara força desconegut. Els motius són diversos, però no seria just atribuir aquesta desmemoria col·lectiva a una manca de coneixement global de la nostra història. Més aviat cal assignar bona part del fenomen a la creació del mite de Clavé i al fet que, durant molts anys, ha convingut mantenir la seva figura en un record llunyà, difuminada dins del vague concepte de tradició, i inserida dins d’una mala interpretació del que va significar la Renaixença catalana.
Entrada lliure
