Principis constitutius

L’any 1997 el Gran Orient de Catalunya va reformar la seva Constitució. El text resultant va quedar encapçalat pels quinze principis constitutius següents.      
 

TÍTOL PRIMER
  
Caràcter i principis constitutius del Gran Orient de Catalunya

Art. 1 Sobirania i jurisdicció

El Gran Orient de Catalunya, família catalana de la francmaçoneria universal, es declara potència maçònica simbòlica independent i sobirana que exerceix la seva jurisdicció en el territori nacional català.

Art. 2 Vocació universal

El Gran Orient de Catalunya treballa per al progrés i per la unitat i la igualtat essencials de tota la humanitat, per damunt de qualsevol diferència de sexe, raça, cultura, llengua, religió o nacionalitat, i propugna, per tant, el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la família humana i als drets iguals i inalienables de cada persona i de cada poble de la Terra com a fonament perquè arribin a regnar arreu la llibertat, la justícia, la pau i l'esperit de fraternitat universal.

Art. 3 Llibertat, igualtat i fraternitat de les nacions

El Gran Orient de Catalunya reconeix i defensa el dret d'autodeterminació de tots els pobles del món, d'acord amb el que estableixen els Pactes Internacionals dels Drets Humans, aprovats per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 16 de desembre de 1966 (e. v.) i subscrits per la majoria de les nacions democràtiques, i, per tant, reconeix i defensa el dret de la nació catalana a constituir-se políticament en la forma que en cada moment els catalans i les catalanes decideixin lliurement i democràtica.

Art. 4 Sentit patriòtic

El Gran Orient de Catalunya treballa per l'enfortiment del patriotisme català, com a força cohesionadora d'una construcció nacional democràtica, i, internacionalment, treballa pel reconeixement de la personalitat catalana entre el poble francmaçó i entre totes les nacions.

Art. 5 Identitat nacional

El Gran Orient de Catalunya, com a obediència nacional, rebutja l'actuació en territori català de qualsevol altre ens maçònic o profà que pugui negar, mediatitzar, minvar o limitar la lliure expressió de la identitat i de la personalitat nacional catalanes.

Art. 6 No discriminació

El Gran Orient de Catalunya acull tota persona lliure i de bons costums, sense distinció ni discriminació per raó de sexe, classe social, origen ètnic, llengua o religió.

Art. 7 Igualtat de l'home i la dona

El Gran Orient de Catalunya proclama, en especial, la igualtat de dret de la dona i l'home per a accedir a la condició de francmaçó i, per tant, es constitueix en obediència mixta, sense cap limitació. En el seu si s'hi poden acollir, doncs, indistintament, tallers mixtos o masculins o femenins.

Art. 8 Llengua general

El Gran Orient de Catalunya utilitza com a llengua general de treball i expressió la llengua catalana, sens perjudici que els francmaçons i francmaçones d'origen immigratori puguin expressar-se en llur pròpia llengua.

Art. 9 Apoliticisme i respecte envers les religions

El Gran Orient de Catalunya es declara totalment apolític i decididament respectuós envers totes les religions, sense cap pretensió de minvar-ne la riquesa espiritual ni entrebancar-ne el proselitisme consegüent.

Art. 10 Fraternitat maçònica internacional

El Gran Orient de Catalunya manté relacions fraternals amb qualsevol altra potència maçònica. Reconeix i rep com a visitant tot francmaçó o francmaçona que hagi estat iniciat regularment i que sigui membre d'una llotja justa i perfecta.

Art. 11 Unificació maçònica internacional

El Gran Orient de Catalunya assumeix la necessitat de la unificació fraternal de tot el món maçònic, sens menyscapte de les particularitats pròpies d'obediències i llotges, i, per tant, treballa per ajudar a assolir la necessària superació de les barreres endèmiques, doctrinals, personals i nacionals, que separen el poble maçònic, en contradicció flagrant amb el seu designi universal.

Art. 12 Manteniment de la tradició maçònica

El Gran Orient de Catalunya treballa, segons els usatges tradicionals, a la Glòria del Gran Arquitecte de l'Univers i en presència dels Tres Grans Llums, amb la voluntat de mantenir viu el tresor de la tradició, tal com fou transmès pels qui iniciaren i crearen la francmaçoneria, dels quals se sent hereu i dipositari.

Art. 13 Lliure pensament maçònic

El Gran Orient de Catalunya es nega a donar una interpretació dogmàtica dels símbols o a determinar-ne el sentit o l'abast, particularment el del Volum de la Llei Sagrada i el del Gran Arquitecte de l'Univers, i reconeix a cada francmaçó i francmaçona la més gran i absoluta llibertat de pensament i de consciència i la llibertat de determinar els símbols en virtut de la pràctica de la tolerància maçònica, que permet a cada francmaçó i francmaçona, en la seva pròpia recerca de la veritat, donar testimoniatge davant els seus germans d'allò que, personalment, ha pogut deduir de l'estudi dels símbols, però sense mai pretendre imposar aquesta interpretació personal.

Art. 14 Renovació maçònica

El Gran Orient de Catalunya treballa per la necessària sensibilització del món maçònic envers les exigències de renovació que imposa la profunda transformació civilitzatòria que viu la humanitat i proclama que el pes històric i tradicional no pot inhibir la francmaçoneria de dur a compliment fent, si cal, modificacions i innovacions potser traumàtiques en el seu propi context treballs i actuacions per a donar resposta actualitzada i vigent als problemes del món actual, sense caure en demagògies hipòcrites ni en utopies fàcils.

Art. 15 A tothom qui estima la llibertat, la igualtat i la fraternitat

El Gran Orient de Catalunya s'adreça a tots els homes i dones de bona voluntat que tinguin consciència clara, honesta i responsable del que significa realment llibertat, igualtat i fraternitat, que sàpiguen què vol dir tolerància, esperit de servei i generositat, que entenguin que més enllà d'un benestar econòmic, social i cultural hi ha d'haver també la realització harmoniosa individual, el floriment humà, la sacralització de les pautes i els sentiments més representatius de la persona, l'enllaç entre les riqueses espirituals del passat i les expectatives del present i de l'avenir i la constant predisposició humil i sincera per la recerca de la veritat.