Conferència del Gran Mestre del GOC a Figueres
El dissabte dia 19 de març a migdia, al Casino Menestral Figuerenc de Figueres, el Gran Mestre del Gran Orient de Catalunya, n'Ernest Ruiz va dictar una conferència amb el títol: "Que és i que no és la Maçoneria".
La Francmaçoneria és una confraternitat d’homes i dones que té com a principis el progrès intel·lectual i moral de les persones mitjançant un treball individual i rigorós. Amb Simbolisme i el Ritual maçònic com a mètode i l'entorn iniciàtic recolzat amb el desenvolupament d'una ètica envers el proïsme que queda reunida en un sol tot amb la divisa maçònica: Llibertat, Igualtat, Fraternitat. S'assenta en la pràctica de la fraternitat i conforma un centre d’unió per a les persones d’esperit lliure de totes les races, nacionalitats i creences.
La Francmaçoneria ha patit un munt i feix de vicissituds i persecucions al llarg dels segles. La intolerància i els règims dictatorials, tant de dretes com d’esquerres, ens han perseguit, empresonat i delmat i ens han difamat penjant-nos tot un seguit de tòpics i gotims d'infàmia que encara avui dia són pa del dia a dia. La Francmaçoneria, no és una secta, ni una religió, ni un reguitzell de lobbies polítics, ni un moviment anticlerical. Els principis maçònics es basen amb la recerca constant de la Veritat i un treball constant per al coneixement d’un mateix i de la natura de totes les coses a fi d’atènyer la fraternitat universal del gènere humà.
L’ensenyament maçònic no es fonamenta gens en la metafísica i engega la seva tasca des del principi que no existeixen veritats absolutes. Ben al contrari, en les llotges s’enalteix la Virtut de la Tolerància i es rebutja tota afirmació dogmàtica i tot fanatisme. La Francmaçoneria allunya de les seves llotges les discussions de política partidista i de qualsevol sectarisme religiós. Pels maçons, la llibertat de consciència intransigent es troba lligada tanmateix amb la tolerància mútua que permet tot un ventall de confrontació d’idees dins el respecte de les opinions de cadascú. Per tant, tolerància i respecte són dos principis bàsics que tot maçó ha de bastir en la seva pròpia construcció personal. No es tracta pas aquí només d’una regla de funcionament. Per al maçó o maçona la tolerància implica assumir i respectar els seus germans tal com són, incloent-hi les divergències d’opinió.
En cap manera la Maçoneria és un grup elitista on només hi són convidades persones amb un cert estatus social. Ans el contrari. La Francmaçoneria és oberta a tota persona, tingui la condició econòmica que tingui, sempre i quan entengui que hi ha uns compromisos econòmics a contraure com passa en qualsevol societat profana. El Francmaçó ha de ser Lliure i de Bons Costums. En qualsevol cas la Francmaçoneria només és elitista en el sentit intel·lectual i moral, ja que com s’ha dit és el que es persegueix un cop s’ha ingressat a l’orde.
La Francmaçoneria, al capdavall, només ofereix tot allò que un mateix hi aporta. Però és agraïda, retorna als maçons i maçones amb escreix tot el que se li lliura amb dedicació, treball intel·lectual i filantropia. És precisament la unió de tots aquests esforços diversos, vinguts de diverses realitats, la que li donen una grandesa que la fan incomparable a qualsevol altre sistema dedicat al perfeccionament humà.
