Història de la maçoneria
Breu història de la Maçoneria mundial
La Francmaçoneria avui es fonamenta en la realització de treballs filosòfics, filantròpics i de solidaritat humana. El seu origen directe són les fraternitats de constructors de catedrals (picapedrers, paletes, arquitectes…) les ramificacions de les quals s’estenien a l’Edat Mitjana per tota l’Europa Occidental.
Per traspassar-se els secrets del seu art, aquests constructors practicaven antics rituals l’origen dels quals no pot fixar-se amb exactitud, però es pot afirmar que els Maçons (paletes) han format des de l’antigor confraries d’oficis.
Per aprendre la professió i practicar-la (fer-la operativa), els maçons havien de viatjar de ciutat en ciutat, cosa que els permeté finalment alliberar-se de tota autoritat feudal, tant civil com eclesiàstica. Varen formar, així, els “oficis francs”, afranquint-se de les càrregues senyorials.
Representació del mestre d'obres del claustre
del Monestir de Santes Creus, l'anglès Reinard des Fonoll
La influència d’aquests “Francmaçons” va ser molt important entre els segles XII i XIV. Va disminuir al llarg del segle XV al continent europeu, però va mantenir-se a Anglaterra, a Escòcia i a Irlanda.
En aquests tres països tingué lloc l’evolució de la Maçoneria operativa a la Maçoneria simbòlica o especulativa, que es va fer per etapes. A mesura que desapareixien les grans obres de construcció de catedrals, les Llotges de Maçons operatius anaven integrant en la seva confraria “Maçons acceptats”, persones de prestigi moral i intel·lectual que participaven en les seves discussions i les enriquien amb les seves aportacions.
Els fonaments de la Francmaçoneria moderna se situen al voltant del 1600, a Escòcia, on es reunien Llotges de picapedrers.
El 1693 la guàrdia escocesa de Jaume II Estuard, monarca exiliat a França, instal·la prop de París la primera Llotja de maçons acceptats del continent europeu. A partir d’aleshores, les llotges dites “escoceses” s’escamparan pel Regne de França i donaran lloc, per evolució gradual al llarg del segle XVIII, al Ritu Escocès (que paradoxalment sempre fou desconegut a Escòcia).
El 1717, quatre Llotges de Londres es varen unir per formar la primera federació de llotges especulatives, que es va anomenar Gran Llotja de Londres.
El 1723 el pastor Anderson va redactar les Constitucions dels Francmaçons, un document amb els principis pels quals havia de regir-se aquesta Maçoneria especulativa. Reformes posteriors han modificat a poc a poc les condicions d’ingrés al ritme de l’evolució de les mentalitats, en bona part empès per la pròpia acció dels Maçons.
J. T. Desaguliers, científic i corredactor de les
anomenades Constitucions d'Anderson
El 1773 es constitueix el Gran Orient de França per la federació de 400 llotges del regne.
El 1789 comença la Revolució Francesa amb la reunió dels Estats Generals de França; dels 655 diputats, 477 eren maçons. Els Maçons varen tenir una influència determinant en la construcció intel·lectual dels fonaments de la república amb la incorporació dels tres principis democràtics de Llibertat, Igualtat i Fraternitat (materialitzada, per exemple, en la proclamació dels Drets de l’Home i del ciutadà). Tanmateix durant el període del Terror jacobí, el Gran Orient de França es veié obligat a suspendre les seves activitats (1793).
El 1801 té lloc a Charleston (Carolina del Sud) la constitució del Suprem Consell dels Estats Units d’Amèrica, que es considera tradicionalment com l’establiment definitiu del Ritu Escocès Antic i Acceptat (R. E. A. A.) i el seu sistema de 33 graus. El 1804 es crearà a París el Suprem Consell de França i tot seguit s’aniran creant Suprems Consells del R. E. A. A. als altres països d’Europa i Amèrica.
Al llarg del segle XIX, en efecte, la Francmaçoneria s’escampà per tot el món i la influència dels francmaçons fou determinant. És evident que els nostres Germans van contribuir a l’adopció de lleis socials, dels sistemes de seguretat social, de les vacances pagades, de la setmana laboral de 40 hores, de la prohibició del treball dels infants, de l’escola laica obligatòria...
Avui dia, la Gran Llotja d’Anglaterra i les obediències d’influència anglesa continuen aplicant al peu de la lletra aquelles originàries Constitucions d’Anderson. Moltes altres Obediències considerem, però, que la tradició pròpia no ha estat ni ha de ser mai un obstacle per a la contínua actualització de la Francmaçoneria, que permeti a l’Orde seguir responent als problemes i les demandes de la societat de cada moment.
Breu història de la Maçoneria catalana
Bé que la primera organització francmaçònica dels Països Catalans es formà a Menorca a mitjan segle XVIII, la francmaçoneria no hi arrelà amb força fins entrat el segle XIX. Aleshores, però, prengué un gran embranzida i contribuí generosament a la revolució democràtica i patriòtica. Grans noms de la intel·lectualitat i la política d'esquerra i del naixent sindicalisme obrer foren francmaçons. Per això no és d'estranyar que la primera organització francmaçònica plenament nacional que es constituí al Principat de Catalunya recollís els ideals i els objectius patriòtics que animaven el moviment republicà federal català.
El 23 d'agost de 1886, en efecte, tingué lloc a Barcelona la Gran Assemblea Constituent de la Gran Llotja Simbòlica Regional Catalana-Balear, presidida pel Sereníssim Gran Mestre Rossend Arús i Arderiu, escriptor i fundador de la biblioteca pública que porta el seu nom, especialitzada en temàtica filosòfica i social en general i també maçònica. El títol primer de la Constitució aprovada per aquella assemblea tracta de "La Francmaçoneria i els seus principis" amb un capítol dedicat als "Principis generals de la Francmaçoneria" i un altre als "particulars de la Gran Llotja Regional Catalana".
Retrat de Rossend Arús i Arderiu
Els principis generals maçònics proclamats per la primera assemblea constituent de la francmaçoneria catalana eren, un per un, tots els drets humans i democràtics: a la vida, a la dignitat personal, a la lliure emissió i difusió del pensament, a la lliure expressió de la consciència i de culte, a la llibertat d'ensenyament, a la instrucció gratuïta, a la llibertat de treball, d'elecció de domicili, a la inviolabilitat d'aquest, a la inviolabilitat de la correspondència i tota altra forma de comunicació, a la propietat, a la llibertat de reunió, d'associació i de manifestació pacífiques, a la participació del poble en el govern mitjançant el sufragi universal, a la separació entre l'església i la societat civil, etc. A més, eren proclamats també com a principis generals l'abolició dels títols de noblesa, l'abolició de la pena de mort i de la perpètua, i, finalment, el dret de totes les entitats naturals i jurídiques, municipis, regions, nacions, etc. a governar-se per elles mateixes pel que concerneix llur vida interior, en virtut de lleis pròpies, i a llur unió federativa lliure i espontània fins a arribar a formar un gran grup intercontinental, és a dir, mundial.
Els principis particulars que havien d'inspirar la Gran Llotja Catalana-Balear, “respectant les lleis del país i prescrivint la més àmplia tolerància”, eren “aconseguir que Catalunya formi un Estat sobirà i autònom, sense altres limitacions que les derivades del contracte que subscrigui i la uneixi amb les altres regions ibèriques”, “establir a Catalunya institucions que garanteixin la inviolabilitat del dret humà, en totes les manifestacions expressades en el títol primer”, “treballar perquè Catalunya tingui poders propis, tots electius, amovibles, responsables i separats convenientment els uns dels altres”, “promoure i secundar tot allò que pugui portar Catalunya a la proclamació i assegurament de la seva expressada autonomia”, i procurar que en els altres països hispànics es constitueixin grans llotges que “proclamin, sostinguin i defensin” els mateixos principis.
Aquesta declaració era, evidentment, la plasmació dins el món maçònic dels ideals patriòtics de la generació progressista que havia dirigit la Revolució de 1868-1873, ideals que, un cop reorganitzat el partit republicà federal el 1881, havien quedat codificats en el Projecte de Constitució de l'Estat Català, del 1883, un text cabdal en la història del pensament polític de la Renaixença, resum de setanta anys de lluita dels catalans per la democràcia, el progrés social i la llibertat nacional.
La Gran Llotja Simbòlica de Catalunya i Balears fou reconeguda com a obediència sobirana pel Gran Orient Nacional d'Espanya mitjançant el Tractat-conveni de mutu reconeixement i amistat, signat el 17 de juliol de 1887. Per aquest tractat, en efecte, “El Gran Orient Nacional d'Espanya", Suprem Consell per a la maçoneria escocesa de la nació espanyola i les seves possessions, reconeix la Gran Llotja Simbòlica Regional Catalana-Balear com l'única autoritat sobirana i legítima de la maçoneria simbòlica en els límits jurisdiccionals que comprèn el territori de les províncies de Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Illes Balears” i ambdues obediències es comprometien a intercanviar representants garants d'amistat. Així, doncs, l'any 1887 la francmaçoneria catalana restava plenament reconeguda com a família de la francmaçoneria universal en el territori del Principat de Catalunya i de les Illes Balears i, amb ella, restaven reconeguts també universalment els principis particulars en els quals volia fonamentar-se, a més dels universals que uneixen tots els francmaçons.
La Gran Llotja Simbòlica Catalana Balear tingué una participació destacada, directa o indirecta, en el moviment lliurepensador, feminista i republicà del Principat de Catalunya durant quasi cinquanta anys. Tanmateix, la seva vida restaria fortament condicionada per les seves relacions conflictives amb el Gran Orient Espanyol, sobretot a partir del Congrés de Ginebra del 1902 i la consegüent creació del Bureau International de Relations Maçonniques, per mitjà del qual el GOE li imposà un aïllament internacional total. Malgrat l'intent de superar aquesta situació amb el nou pacte de mutu reconeixement signat el 1914 entre totes dues potències, aquest fou reiteradament incomplert pel GOE i el 1923 la Gran Llotja Simbòlica Catalana Balear decidí ampliar la seva jurisdicció a tot l'àmbit de l'Estat espanyol, amb l'obligat canvi de nom en Gran Llotja Espanyola. El 1929 fou creada la Llotja Themis, sota els auspicis de la GLE amb l'objecte que fos l'embrió d'una nova obediència independent de la maçoneria catalana. Aquest projecte culminà amb la constitució del Gran Orient Independent Català el 1936, el qual fou aferrissadament combatut per la Francmaçoneria espanyola i restà ràpidament engolit per la voràgine de l'aixecament feixista i la guerra consegüent.
Logo de la Respectable Llotja Avant nº11
de la Gran Llotja Simbòlica de Catalunya i Balears
La desfeta nacional i l'ocupació militar del 1939 atenyé també de ple la francmaçoneria. Aquesta fou declarada enemic principal del nou règim feixista espanyol. Els Germans foren implacablement perseguits i, els que no pogueren amagar-se o exiliar-se, foren condemnats a mort en judicis sumaríssims. En aquests simulacres judicials, les acusacions de “masón” es barrejaven amb les imputacions de “rojo” i de “separatista”. Una vegada més, a Catalunya, els ideals maçònics, els del progrés social i els de la llibertat nacional anaven units; ara, dissortadament, per obra de les sentències dels botxins i pel vessament de la sang dels nostres màrtirs. En aquestes circumstàncies, era impossible la subsistència de cap organització maçònica i calgué abatre columnes fins a la darrera de les llotges. Per espai de més de quaranta anys, la maçoneria deixà d'existir en territori català.
Mort el dictador Franco el 1975, comença la dissolució del régimen feixista espanyol. El 1976 es constitueix a Barcelona la Llotja Catalunya, la primera després de l’ocupació i la pèrdua de les llibertats. Posteriorment canvià el nom per Perseverança la qual fou federada en el Gran Orient de Catalunya, primera potència simbòlica d’obediència estrictament catalana, que es constituí l’any 1989. L’any 1997 es constituí el Suprem Consell del Grau 33 de Catalunya (Gran Consell del R. E. A. A.) i l’any 2000 el Suprem Consell i el Gran Orient de Catalunya signaren un Tractat de Reconeixement Mutu i Pacte Constitucional, mitjançant el qual restava sòlidament assentada la Francmaçoneria de Ritu Escocès a les terres catalanes.
