Comunicat del G.·.O.·.C.·. referent a la resolució d'adhesió de la G.·.L.·.E.·. a la Monarquia Espanyola

E l passat dissabte 8 de març, la Gran Assemblea de la Gran Lògia d'Espanya, Obediència maçònica espanyola amb presència als Països Catalans, va aprovar una resolució d'adhesió i suport a la Corona espanyola. El Gran Orient de Catalunya, Obediència de la Francmaçoneria Universal mixta, liberal, adogmàtica i d'àmbit català, vol fer públiques les següents consideracions al respecte d'aquesta resolució de la G.·.L.·.E.·.:

1. Que la G.·.L.·.E.·. representa només una tendència de les dues en que malauradament es troba dividida la Maçoneria Universal; en concret, la tendència dogmàtica, que rebutja l'admissió a la Maçoneria de dones i no-creients, en contraposició a la tendència liberal i adogmàtica, a la qual pertany el G.·.O.·.C.·., que practica i predica l'absoluta llibertat de consciència en matèria espiritual i religiosa, així com el ple reconeixement de la iniciació maçònica tant d'homes com de dones, en peu d'igualtat.

2. Que, per tant, ni aquesta ni cap altra resolució de la G.·.L.·.E.·. representen l'opinió de la globalitat dels Maçons de l'Estat espanyol, i encara menys dels Països Catalans; més encara si tenim en compte que la Maçoneria històrica del nostre país, així com del conjunt de l'Estat espanyol, sempre es va enquadrar dins el corrent liberal i adogmàtic. El corrent dogmàtic, representat per la G.·.L.·.E.·., no apareixerà a l'Estat espanyol fins dates recents, concretament l'any 1980. Figures com Rossend Arús, Manuel Serra i Moret, Francesc Ferrer i Guàrdia, Lluís Companys o Valentí Almirall, estrelles brillants del firmament històric de la Maçoneria Catalana, sempre van pertànyer a Obediències maçòniques liberals.

3. Que és costum entre els Maçons d'arreu del món brindar, en els seus banquets cerimonials, a la salut del cap d'Estat del seu país. 

4. Que el G.·.O.·.C.·., com a Obediència que afirma la plena sobirania del poble català i que, per tant, rebutja  la sobirania espanyola sobre el nostre país (en tant que aquesta mai no ha estat referendada democràticament pels catalans i les catalanes) brinda a la salut del President de la Generalitat (amb independència de qui sigui, a cada moment, el titular del càrrec), no pas a la del Rei d'Espanya.

5. Que, en qualsevol cas, una cosa és el costum del brindis a la salut del cap d'Estat del país al que pertany una Obediència, i una altra molt diferent una adhesió pública a una institució política com la Monarquia Espanyola liderada per la Casa de Borbó, que al nostre entendre difícilment pot encarnar (ja sigui avui en dia o en termes històrics) ni els exigents estàndards morals de la Maçoneria Universal, ni l'herència del Segle de les Llums, ni l'ideal de la Laïcitat, ni els valors de la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat.

6. Que la Tradició Maçònica desaconsella les discussions sectàries sobre política i religió al si dels Tallers, i que per tant tota Obediència ha de ser curosa en els seus posicionaments públics, mirant que aquests no reflecteixin més que els grans consensos existents al seu interior.

7. Que respectem fraternalment l'adhesió pública de la G.·.L.·.E.·. a la Monarquia Espanyola, però que pel que ja hem expressar als punts anteriors ens en desmarquem amb rotunditat, tot expressant comprensió i suport als nombrosos Germans que, treballant en Tallers de la G.·.L.·.E.·., han experimentat desassossec per l'adhesió de la seva Obediència a una institució que, al nostre entendre, està a les antípodes dels ideals amb els que històricament s'ha identificat la Maçoneria Universal, en particular al nostre país i al conjunt de l'Estat espanyol.

 A l'Orient de Barcelona, 25 de març de 2014