Tinguda conjunta de la R.·. L.·. Ramon Llull i de la R.·. L.·. Montsalvat
Submitted by reporter on Wed, 26/10/2011 - 22:56El passat 22 d’octubre del 2011 tingué lloc a l’orient de l’antiga església de Sant Martí, a la vila de Cortsaví (Vallespir) una tinguda conjunta entre la R.·. L.·. Ramon Llull, columna número 3 del G.·. O.·. C.·. (que sostenia els treballs) i la R.·. L.·. Montsalvat, columna número 203 de la G.·. L.·. T.·. S.·. O.·..
Aquesta tinguda fraternal que reforça els llaços maçònics fixats en el seu dia pel Tractat d’Amistat que uneix ambdues llotges es va dur a terme en l’interior d’un monument històric que està sent reconstruït per l’associació “Salvaguarda de Sant Martí de Cortsaví”, el màxim impulsor de la qual és el molt estimat germà Joan Pere V.·.
El treball, que fou molt fructífer, va transcórrer en un gran ambient fraternal i va comptar amb la presència i l’ajuda inestimable d’altres germans d’arreu de la Catalunya Sud i Nord (especialment destacar l’ajut de les RR.·. LL.·. Rosselló, Comte Guifré i Sardà Garriga) així com també la presència del Gran Conseller Federal Sergi P.·. de la G.·. L.·. T.·. S.·. O.·.
Finalment un àgape fraternal celebrat a la bonica vila de Cortsaví va cloure una jornada maçònica coronada per la Unió i els Llaços d’Amor entre germans que fan realitat els ideals de la francmaçoneria.
Diferents vistes de l'ermita de Sant Martí de Cortsaví:
Propera Tinguda Blanca: "Les raons econòmiques per un estat propi"
Submitted by reporter on Tue, 18/10/2011 - 16:48El proper dilluns 24 d'octubre, a les 19,30 hores, el Gran Orient de Catalunya celebrarà una Tinguda Blanca al Temple de Barcelona (carrer Mallorca 125, baixos 1a). A la reunió es presentarà el Cercle Català de Negocis, amb la conferència de Jordi Millà i Sànchez: "Les raons econòmiques per l’Estat propi”.
Jordi Millà i Sànchez, és Pèrit i Enginyer Tècnic Industrial Elèctric, graduat en Filosofia a la Sorbona de Paris i membre Responsable-Cordinador d’Actes i Presentacions del Cercle Català de Negocis (CCN).
Encara que les seves reunions, anomenades Tingudes, estan reservades només als seus membres, el Gran Orient de Catalunya organitza periòdicament conferències, anomenades Tingudes Blanques, obertes a tothom que estigui interessat en els temes proposats i que habitualment giren al voltant de qüestions socials que afecten Catalunya.
El Gran Orient de Catalunyaconvida tothom a participar-hi, però l'aforament del Temple és limitat, pel que cal la confirmació de la vostra assistència a l’adreça electrònica: info@granorient.cat. tel. 93 231 28 09.
Ofrena floral al monument a Francesc Ferrer i Guàrdia
Submitted by reporter on Wed, 12/10/2011 - 17:57Una delegació del Gran Orient de Catalunya asistirà demà dia 13 d'octubre a l'ofrena floral al monument a Francesc Ferrer i Guàrdia a la ciutat de Barcelona, en el dia que es commemora l'aniversari del seu afusellament al 1909. L'acte tindrà lloc a les 12 hores a l'Avinguda de l'Estadi - Montjuïc (junt a les escales mecàniques).
Foto de família de l'ofrena floral un cop realitzat l'acte.
El Gran Orient de Catalunya crida a la mobilització en defensa de la llengua aquest 11 de Setembre
Submitted by reporter on Thu, 08/09/2011 - 16:09El Gran Orient de Catalunya vol fer constar el seu profund malestar a propòsit de la recent interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que qüestiona el sistema d'immersió lingüística a l'ensenyament, i convida a tota la ciutadania a manifestar-se el proper dia 11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, en defensa del nostre idioma.
En aquesta data tan assenyalada, el Gran Orient de Catalunya té previst realitzar tres ofrenes florals a la ciutat de Barcelona, que tindran lloc al Monument a Rafael Casanova (11 hores), al Fossar de les Moreres (12 hores) i al Monument al General Moragues (13 hores).
Estem segurs que tots els jutges fan la seva feina el màxim de ben feta i amb una total independència, ja que la judicatura es un dels tres pilars independents de la Democràcia, però no deixa de ser sospitosa la manera com alguns magistrats analitzen (sense ser pedagogs) el sistema educatiu català i la seva forma d’immersió lingüística, que amb èxit i respecte s’aplica des de fa més de trenta anys, avalat per les més altes instàncies europees.
Podria donar la impressió que aquests magistrats són part interessada en un conflicte, formant part del poder que des de fa molts anys ens va ofegant, no tan sols econòmicament, sinó amb unes infraestructures obsoletes moltes vegades. Ara, pel que sembla, també ens vol deixar sense la llengua, que ha esta clau per a la integració de moltes de persones a través de l'escola.