El proppassat dia 3 de desembre la R.·.L.·. Llum núm. 10 de Figueres va celebrar una Tinguda blanca sota el títol de La condició femenina vista des de l’Empordà: drets i llibertats. Tingué lloc a la sala Abdó Terradas del Casino Menestral Figuerenc, entitat cultural i recreativa fundada al 1856 i centre destacat en la històrica maçònica de la ciutat, tal com es pot constatar només contemplant la rica iconografia de la façana de l’edifici de la seva seu.

La Tinguda, a la qual assistiren unes quaranta persones, es dividí en dues parts clarament diferenciades. En primer terme, i després de les amables paraules de benvinguda de la Presidenta del Casino Marta Subirós, Rosa Tur impartí una conferència titulada La dona i la maçoneria en la qual desenvolupà la tesi de la presència femenina ja d’antic en l’ordre, fent esment també a d’altres institucions del món antic i medieval.

Reconstruí històricament l’existència de dones maçones especialment a partir de mitjans del segle XIX. No només en l’anomenat Ritus d’Adopció, sota tutela masculina, sinó també en termes d’igualtat especialment amb la constitució de l’obediència del Dret Humà i la seva immediata extensió.

En aquest pedagògic repàs Rosa Tur incidí en alguns exemples a nivell local com Agustina Tabernet, de nom simbòlic Lluna, que figura en entre els membres de la Llotja Luz de Figueras al 1881. Seguint amb exemples empordanesos cità a Conxita Llach, de nom simbòlic Mariana Pineda, de Palamós.

Per segur contextualitzant feu un petit repàs a la biografia d’Ángeles López de Ayala, destacada activista republicana i feminista la qual havia visitat en Casino Menestral Figuerenc al 24 de setembre de 1899 i n’havia deixat constància en un dedicatòria escrita a l’Àlbum d’Or del centre: “A la civilización de los pueblos se les tona el pulso por la despreocupación de sus mujeres. A su embrutecimiento por la desunión de las clases tiranizadas. A las sociedades, por sus bibliotecas. Con mujeres desfanatizadas, con unión entre los explotados y con muchos y buenos libros y sus lectores, se salvaría la humanidad.”

López de Ayala s’havia desplaçat a Figueres per participar en un míting a favor de la dels empresonats a Montjuïc conjuntament amb d’altres polítics locals, com el també maçó Joan Maria Bofill. A més a més, poc després, dedicà un poesia a la ciutat com a desgreuge d’unes paraules contra Figueres per part de l’escriptora Emilia Pardo Bazán. Amb la lectura d’aquest poema, estret del periòdic figuerenc El Ampurdanès, finalitza Rosa Tur la seva xerrada.

A continuació s’inicià la segona part de la Tinguda que tingué un format de taula rodona. Fou moderada pel director del setmanari figuerenc L’Empordà, Santi Coll, i amb la presència de tres dones figuerenques actives en diferents àmbits de la vida política i cívica: Montse Palma, diputada al Congrés, Imma Parada, membre d’Amnistia Internacional i del Grup d’Empordanesos i Empordaneses Solidaris i Carme Mínguez, Presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns del sistema urbà de Figueres.

Palma posà l’accent en les seves intervencions en la legislació actual de foment de la igualtat de gèneres i la necessitat de certes lleis de discriminació positiva per poder assolir una paritat real.

Parada feu més incidència en comentar les desigualtats d’origen des d’on parteixen moltes de les dones catalanes nouvingudes. És a dir els diferents enfocs culturals que conviuen al país sobre el fet femení i la dificultat d’englobar-ho en una política de gènere homogènia.

Finalment, Carme Mínguez remarcà les bases educacionals tradicionals en la construcció de les actituds i rols d’ambdós sexes. Aquest fet la portà cap a una crítica de moltes de les actituds masclistes que podem observar malauradament en la nostra societat.

En tractar-se d’un debat obert, el moderador encoratjà al públic assistent a fer preguntes i participar en la tertúlia. Aquest fet fou aprofitat per diferents persones per afegir alguns punts de vista i matisar el que s’havia parlat a la taula.

Va concloure l’acte Ernest Ruiz en nom del Venerable Mestre de la Llotja Llum tot agraint la col·laboració rebuda per a l’organització de l’acte i molt especialment de les persones que intervingueren.