L'aniversari de la Casa del Comú de Das reivindica el llegat de Rossend Arús
Submitted by reporter on Thu, 18/08/2016 - 18:13 
El President Puigdemont saluda Ernest Ruiz, Gran Mestre del GOC
El poble de Das (Cerdanya) ha celebrat el 125è aniversari de la inauguració de la Casa del Comú, un edifici que fou construït per Rossend Arús i Arderiu amb l’objectiu que fos la seu de les escoles i de l’Ajuntament. Per aquest motiu l’equip de govern actual del consistori ha organitzats els actes de celebració de l’aniversari, que també han estat una bona oportunitat per reivindicar la figura del gran mestre de la maçoneria catalana.
Carles Puigdemont, president de la Generalitat ha presidit els actes de celebració, als quals van assistir el consistori local, diversos alcaldes, així com Maribel Giner, directora de la Biblioteca Arús de Barcelona, i el Ernest Ruiz, Gran Mestre i, Josep-Lluís Domènech, Gran Mestre Adjunt del Gran Orient de Catalunya.
A l’acte, el president Puigdemont s’ha referit a la situació de la llengua catalana: “A tots els qui volen que el català sigui una llengua menor, que el català no es parli ni surti a la televisió que paguem tots; a la gent que diu que el català fa nosa i que diu que aquesta generació no arribarà a l'èxit dels seus propòsits, els diem: és igual que hi sigui jo o no, n'hi haurà uns altres i després uns altres i mantindrem la flama fins a aconseguir l'objectiu final, que és tenir un poble lliure".
D'altra banda, el cap de l'executiu català també ha lloat la capacitat dels catalans de fer actes al voltant de temples de civisme "i no pas al voltant d'una caserna ni davant de monuments a militars o a gestes i conquestes". Puigdemont va voler ressaltar que el catalanisme "fa més d'un segle i mig que fa país; que fa escoles, museus, cases del comú, que es dedica a l'art i l'arquitectura, i que va vestir un país arran de l'esperit fundacional de la Renaixença, que no pot ser mai oblidat". Per Puigdemont, "gràcies a l'esperit de la Renaixença, avui estem en condicions de fer possible el somni que va tenir aquella generació", que "són la gent que va posar els primers maons per aixecar una nació que alguns donaven per morta". Els actes han comptat amb un dinar de gala, i passada l´horabaixa s'han fet sardanes i un ball popular.
El gran mestre de la maçoneria catalana
Home pont entre la Renaixença cultural i el catalanisme polític, amb un ideari plenament vident actualment, fou una de les personalitats més destacades per entendre la recuperació del nostre país, esdevenint una de les figures és importants de la segona meitat del segle XIX. Rossend Arús va néixer a Barcelona el 1845, fill de Pere Arús i Cuixart, distingit comerciant d'ultramarins i colonials, provinent d'una família benestant de l'Hospitalet de Llobregat, i de Teresa Arderiu i Pons, natural de Das (Cerdanya).
Pel seu caràcter es pot definir com un home amic de la broma i del bon humor, un demòcrata d'ideologia republicana federal, un catalanista lliurepensador i maçó, un filantrop preocupat profundament pel progrés de la gent que l'envoltava. Rossend Arús va ingressar a la maçoneria el 16 de maig de 1866 a la Lògia La Fraternitat núm.1 de Barcelona, i el 1884 ja té el grau 33 (grau màxim segons el ritu escocès).
També forma part com a membre d'altres lògies: La Verdad, núm.17 (Barcelona), el Gran Capítol Català, Pureza núm.2 (Lisboa), Unión Ibérica núm.252 (Madrid), La Sagesse (Barcelona), Perfetta Unione (Itàlia) i al Gran Consell de la maçoneria portuguesa. Creà la lògia Avant núm.149 (Barcelona) de caire catalanista i de la qual esdevé mestre venerable. El 1886 se celebrà l'Assemblea Constituent de la Gran Lògia Simbòlica Regional Catalana i Rossend Arús fou escollit gran mestre de la maçoneria catalana. Per tal de difondre els seus ideals, els valors democràtics, les llibertats i la tolerància enmig d'una societat moralment molt estricta, Rossend Arús va promoure i dirigir diverses revistes i publicacions periòdiques (La Llumanera de Nova York, La Luz...) i també col·laborà en publicacions satíriques de l'època com ara L'Esquella de la Torratxa, o La Campana de Gràcia.
Rossend Arús també va crear la Biblioteca Publica Arús de Barcelona, espai de cultura i de divulgació maçònica, i va oferir diverses donacions de tipus filantròpic per la ciutadania catalana.
Font: tornaveu.cat
Comunicat de condemna a l'atemptat de Niça
Submitted by reporter on Fri, 15/07/2016 - 17:26El Gran Orient de Catalunya, Obediència de la Francmaçoneria Universal, mixta, liberal, adogmàtica i d'àmbit català, vol fer publiques les següents consideracions:
1. Condemnem rotundament el salvatge i brutal atemptat de Niça, en el qual més de 80 persones varen perdre ahir la vida, quan celebraven el 14 de juliol, festa nacional francesa.
2. No ens cansarem mai de defensar el dret a la vida en les societats lliures i d'arreu del món. El dret a la vida preval davant de qualsevol altra consideració.
3. La data escollida per a l'atac és molt significativa: la festa nacional francesa del 14 de juliol, just quan els ciutadans francesos encara s'estaven recuperant dels darrers atemptats de Paris. Per tant, l’atac ha estat premeditat i fet amb traïdoria i amb la voluntat explícita de causar tota mena de mal i patiment a la societat.
4. Ens sumem al dol envers als familiars i amics de les víctimes, tant les de Niça, com les altres que a començaments de juliol es van produir a Bagdad, i les que el mes passat van perdre al vida a l’aeroport d’Istambul. Aquesta amenaça és global i els francmaçons no deixarem mai d’acompanyar totes aquelles persones de bé que pateixen els estralls de la ignorància, la violència i la destrucció.
5. Davant del fanatisme i la barbàrie, la Francmaçoneria està i estarà sempre compromesa amb la pau, la llibertat i la tolerància, fonaments essencials de qualsevol societat civilitzada, i treballarà incansablement per a aconseguir aquests objectius.
Ernest Ruiz i Gonzalez
Sereníssim Gran Mestre del Gran Orient de Catalunya
Barcelona, 15 de juliol del 2016
Tinguda Blanca a Barcelona: "Crisi de la política"
Submitted by reporter on Thu, 19/05/2016 - 12:51
El proper dilluns, 23 de maig, a les 19:30 hores, al Taller de Barcelona (Mallorca, 125, baixos), celebrarem una Tinguda Blanca, en què serà presentada una conferència a càrrec del senyor Joaquim Colominas i Ferran, amb el títol:
Crisi de la política
Propostes per recuperar la confiança
perduda entre ciutadans i polítics
Joaquim Corominas es Llicenciat en Dret per la UB, en Ciències Polítiques per la UAB i Doctorat a l'Institut d'Estudis Polítics de Paris. Professor a les universitats UAB, UA, Ramon Llull i ESADE, escriptor i col•laborador del diari Avui.
A hores d'ara, l'estat espanyol, es troba des de gairebé fa sis mesos en l'atzucac de no poder conformar govern, i a la ciutadania li caldrà passar un altre cop per les urnes.
Els ciutadans han anat perdent confiança en els polítics. Aquesta tendència, que és característica de la majoria de les democràcies occidentals, i que s´ha agreujat amb la crisi econòmica, amb les males pràctiques d'alguns dirigents públics i naturalment amb els escàndols de corrupció, que aquí a casa nostra pren unes singularitats pròpies.
Quins podrien ser els canvis? Quines podrien ser les mesures? S'hauria de millorar la transparència i la claredat de finançament dels partits polítics?
Entrada lliure
Tinguda Blanca a Barcelona: "Economia Catalana i dubtes sobre la Independència"
Submitted by reporter on Tue, 19/04/2016 - 17:06El dilluns vinent, 25 d'abril a les 19.30 hores, al Taller de Barcelona (Mallorca, 125, baixos), celebrarem una Tinguda Blanca, en què serà presentada una conferència a càrrec del senyor Jordi Milla del Centre Català de Negocis, amb el títol:
"Economia Catalana i dubtes sobre la Independència"
El senyor Milla ha estat directiu-tècnic a diverses empreses d'Assegurances, i ha col·laborat amb un ampli reguitzell de col·loquis i conferències dels temes econòmics que preocupen tota la ciutadania catalana arran una futura Independència. A la conferència, ens parlarà de preguntes que tots ens fem: Catalunya quedarà fora de la Unió Europea?, Realment és necessari estar a la Unió Europea?, Quin reconeixement internacional tindrà Catalunya?, Qui pagarà les pensions dels catalans?, podrem continuar pagant en Euros?, Com es finançarà Catalunya després de la independència? És cert que els inversors estrangers marxaran de Catalunya?
Els empresaris, professionals i autònoms, que integren el Cercle Català de Negocis, volen la creació d'un Estat català, que reinverteixi els excedents de la nostra economia a Catalunya i que garanteixi la competitivitat de les empreses catalanes i que s'integri lliurement en el marc internacional. El Cercle Català de negocis, entre altres seriosos estudis d'àmbit econòmic com "L'impacte de l'espoli fiscal sobre el territori", "La transmissió dels tractats internacionals a una Catalunya independent", Espanya i Catalunya independents en sintonia amb la UE, El finançament de la Catalunya independent, Oportunitats empresarials a la Catalunya independent, i Per què marxar d'Espanya és l'única solució, posa el fil a l'agulla d'una temàtica que cal tractar, debatre i tenir ben clara, en el Procés de Sobirania de Catalunya.
Entrada lliure
